Resultats de la cerca
Es mostren 1051 resultats
Pradoluengo
Municipi
Municipi de la província de Burgos, Castella i Lleó, prop de la Sierra de la Demanda, a l’E de La Rioja.
Pertany a una zona de boscs i pastures Hi és destacable la indústria tèxtil
Quesada
Municipi
Municipi de la província de Jaén, Andalusia, situat als contraforts de la serra de Cazorla.
Hi destaquen les deveses i les pastures L’economia és agrícola i ramadera indústries derivades
Outeiro de Rei
Municipi
Municipi de la província de Lugo, Galícia, situat al NW de la capital provincial i drenat pel riu Miño.
És un terme de boscs i pastures Hi destaca la ramaderia bovina i la indústria lletera
Mondariz
Municipi
Municipi de la província de Pontevedra, Galícia, a la vall del Tea.
L’economia es fonamenta en el conreu de blat de moro, les pastures i la ramaderia
argelaga
argelaga en flor
© Fototeca.cat
Botànica
Arbust de la família de les papilionàcies fortament espinós, grisenc, de fulles simples i escasses, i petites flors grogues, molt abundants i agrupades en ramells, que s’obren a la primavera.
Comuna a les brolles i a les pastures seques de la regió mediterrània, damunt sòl calcari
angelins
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les labiades, de tija ajaguda, amb fulles arrodonides i peludes i flors purpúries i blanquinoses disposades en glomèruls.
Viu a les pastures seques de les muntanyes calcàries, principalment al Pirineu i a les contrades veïnes
centaura groga
Botànica
Planta herbàcia anual, de la família de les gencianàcies, de tija erecta, prima, glauca, simple o ramificada a la part de dalt, que fa de 5 a 60 cm, amb fulles caulinars ovatotriangulars, oposades, perfoliades i fulles basals obovades que formen una roseta.
Les flors, grogues, són disposades en cimes pauciflores Creix en pastures i herbeis, preferentment humits, de tot Europa
carlina cínara
Botànica
Carlina biennal, de la família de les compostes, acaule, de fulles coriàcies, allargades i espinoses, disposades en roseta entorn d’un capítol molt gros, de 10 a 15 cm de diàmetre, voltat de bràctees grogues i lluents, i format per flors, totes iguals, d’un groc daurat.
Viu en pastures seques de muntanya de 500 a 2 000 m d’altitud El receptacle és comestible
cerverina
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les compostes, de 50 a 80 cm d’alçària, de fulles estretes, trinèrvies, enteres o amb 3 o 4 lòbuls estrets i flors blaves reunides en capítols solitaris a l’extrem de llargs peduncles.
L’embolcall fa com una pinya de bràctees argentades Creix a les pastures de jonça de la regió mediterrània
Cómpeta
Municipi
Municipi de la província de Màlaga, Andalusia, drenat pel riu Torrox.
El terme és accidentat per la serra de Cómpeta, contrafort de la serra d’Almijara Economia agrícola de secà Pastures