Resultats de la cerca

L’ofici d’ajustador constitueix un nivell intermedi entre l’artesà constructor de màquines que no aplicava criteris d’intercanviabilitat i la indústria fortament mecanitzada o automatitzada, de producció en sèrie en què el principi d’intercanvibialitat és determinant Els factors que justifiquen l’existència d’aquest ofici són, principalment, la necessitat de corregir les imperfeccions de peces mecanitzades, la construcció d’utillatges i matrius, la construcció de prototipus d’aparells o la de peces úniques o en sèries tan petites que no fan rendible una producció a…

El nombre de peces que formaven un ordre podia oscillar entre quatre i vint-i-quatre, la qual cosa deixa entendre que tant podia tractar-se d’una obra per a ser interpretada unitàriament com d’una antologia d’on seleccionar les peces a interpretar El terme fou utilitzat primerament per François Couperin en els quatre llibres per a clavicèmbal i en Les nations Més tard, François Dagincour, Philippe Veras i Coelestin Harst en feren ús com a sinònim de suite , però per a Couperin devia designar una sèrie de peces més gran que la suite en el prefaci de Les…

Les dolles poden servir per a engrapar l’eina o per a acoblar-hi un mànec, per a articular o subjectar entre elles les peces d’una màquina i per a fer la funció de coixinet de fregament

Aquestes campanetes, dites peces de vair , apareixen en alguns escuts soles o en un nombre determinat A Catalunya fou molt emprat el vair antic , que era anomenat vair d’ondes , i la seva forma era molt semblant a la de les faixes entades entat Una variant del vair és el vair ondat , en el qual les peces de les tires segona i quarta han estat capgirades, i les peces d’igual esmalt han restat unides sense solució de continuïtat Hom parla de vair en pal quan les peces d’igual esmalt són arrenglerades en pal l’una al dessota de l’altra, la punta de l’una tocant el centre de la base…

Hom l’acostuma a fer de tres maneres diferents fent-les voltejar dins un bombo rotatiu , per sorrejament, granallatge o perdigonatge, o bé sotmetent llur superfície als efectes d’un doll d’aigua o vapor d’aigua a gran pressió El sistema de bombo rotatiu, emprat per a peces petites, consisteix a introduir-les en un cilindre horitzontal gairebé sempre de secció octagonal a l’interior del qual hom hi posa granalla de ferro blanc en voltar el cilindre de 60 a 70 voltes per minut es produeix, entre les peces i la granalla, un fregament que les neteja

Hom colloca entre ambdues peces la planxa metàllica que vol embotir

És de forma cilíndrica, proveïda de cabota, generalment prismàtica, en un dels seus extrems i de rosca a l’altre extrem per tal de poder-hi collar una femella Uneix les peces en travessar-les pels forats fets amb aquest fi, o bé serveix d’eix del moviment d’una peça o part de peça respecte a una altra

La meitat de les peces són de color blanc o bé clar, i hom les anomena peces blanques , i l’altra meitat de color negre o bé fosc i hom en diu peces negres Cada jugador disposa, en iniciar la partida, de totes les peces d’un dels dos colors, que són un rei , una reina o dama , dos alfils alfil antigament, orfils , dos cavalls cavall , dues torres torre antigament rocs i vuit peons peó , disposades de la manera següent en el primer rengle el rei i la reina en les dues caselles o escacs centrals, de manera que la reina ocupi el del seu…

Les volanderes emprades per a assegurar la immobilitat de dues peces solen tenir formes especials per tal de frenar o d’impossibilitar el desenroscament de les femelles o dels cargols, com les volanderes grover o volanderes de molla , de secció quadrada o rectangular i partides radialment i deformades helicoïdalment, les volanderes còniques , per a cargols de cabota aixamfranada, les volanderes dentades , amb dentat interior o exterior, les volanderes d’estrella , etc Són emprades com a juntes algunes volanderes fetes de metalls de baix punt de fusió que actuen com a dispositius…

Gràcies als joglars les obres literàries, anònimes o d’autor conegut, arribaven al públic, el qual era en gran part privat de la lectura, no solament per motiu de l’abundós analfabetisme, ans encara per la raresa i el gran preu del llibre manuscrit El joglar de gestes , a càrrec del qual anava la recitació d’obres molt extenses, havia d’ésser dotat de bona memòria i de suficient enginy per a suplir-la amb la improvisació, i no calia que fos un músic expert, per tal com la melodia de les peces narratives era monòtona i simple El joglar de lírica , a càrrec del qual anava la…