Resultats de la cerca

Des de jove mostrà grans aptituds per al cant i, installat a Barcelona, inicià estudis de cant i solfeig amb R Garcia El 1920 continuà els estudis a Madrid, gràcies a una beca de l’ajuntament de la seva població natal Posteriorment es traslladà a Milà, on prosseguí la seva formació i on el 1930 debutà com a Cavaradossi Tosca Durant els anys quaranta fundà una companyia de sarsuela amb Matilde Vázquez També formà part de la companyia de P Sorozábal Actuà amb èxit arreu de l’Estat espanyol i a Buenos Aires A més, participà en diverses pellícules, entre les quals destaquen La reina mora…

El 1558 formava part de la capella musical del duc d’Alba, a Nàpols Posteriorment es feu càrrec del magisteri de capella de les catedrals d’Almeria i de Màlaga, on succeí a Juan Cepa Des del 1583 fins a la data de la seva mort ocupà el càrrec de mestre de capella de la catedral de Santiago de Compostella Han sobreviscut molt poques obres seves Entre les que s’han conservat hi ha el motet a cinc veus Ave domina Maria , que es coneix sobretot gràcies a l’edició que en feu Hilarión Eslava en Lira Sacro-hispana Madrid, 1852-60

Era germà petit del també compositor i mestre de capella de les catedrals de Santiago de Compostella i Palència Alonso Ordóñez Devia estudiar amb Cristóbal de Morales quan aquest treballà com a mestre de capella a Palència, entre el 1528 i el 1531 En aquesta ciutat castellana s’ordenà de sacerdot i el 1539 ingressà com a cantor al cor de la Capella Pontifícia, a Roma El 1551 passà a ocupar el lloc de mestre de capella de la catedral de Palència, vacant per la mort del seu germà De la seva obra tan sols es coneixen dues composicions profanes, els sonets Ay mudo soy hablar no puedo i Ay fortuna…

Germà gran i mestre de Francisco Guerrero Molt probablement es formà com a nen de cor a la catedral de Sevilla Cap al 1560 marxà a Itàlia, on sembla que treballà com a cantor del cor de Santa Maria Maggiore, a Roma Es coneix una collecció de sis motets i una desena d’arranjaments per a viola de mà d’obres seves en llengua vernacla deguts a Miguel de Fuenllana i Diego Pisador Vincenzo Galilei també publicà alguna intabulació d’aquests sonets en Fronino dialogo Venècia, 1568 En el Cancionero de Medinacelli , se’n conserven tres madrigals a quatre veus

Es proclamà campió de Catalunya de boxa professional en la categoria de pes gall 1967 Retingué aquest títol en dues ocasions 1968, 1972 El 1977 abandonà la pràctica de la boxa en el camp professional

Membre del Club de Lluita Baró de Viver de Barcelona, guanyà en dues ocasions el Campionat d’Espanya de lluita grecoromana 1971, 1972 Al final dels anys vuitanta ocupà la presidència de la Federació Catalana de Lluita