Resultats de la cerca
Es mostren 280 resultats
Josep Pagès i Horta
Escultura
Escultor.
Deixeble de Gamot i de Pere Carbonell Estudià a Llotja Barcelona i obtingué una pensió el 1888 Concorregué a les Exposicions de Belles Arts de Barcelona dels anys 1891, 1894, 1898 i 1911, on obtingué premis ordinaris els dos primers anys i un d’extraordinari el 1898 El Museu d’Art Modern de Barcelona en conserva El primer rancuniós i Jesús, d’estil convencional
Damià Campeny i Estany
Damià Campeny i Estany La Font de Neptú (1832) a Igualada
© Fototeca.cat
Escultura
Escultor.
Fill d’un sabater, treballà quatre anys a Mataró com a aprenent al taller d’escultura de Salvador Gurri i Coromines Es traslladà a Barcelona, on treballà a la Duana Nova amb Pere Pau Muntanya i Placeta que l’introduí a l’escola de Llotja, d’on fou expulsat a causa del seu temperament La Junta de Comerç el pensionà per a estudiar a Roma 1796 esperant la confirmació de la pensió, tallà en fusta diverses imatges segons el gust barroc, com el Sant Bru per a la Cartoixa de Montalegre, el Sant Vicenç de Paül i el Sant Jaume per a les esglésies de Sant Josep i de l’hospital de Mataró…
Maria Theresia Paradies
Música
Compositora i pianista austríaca.
A quatre anys restà cega per causes nervioses Tractada per FAMesmer amb un rudimentari mètode hipnòtic, recuperà la vista, però els seus pares, per no perdre la pensió que rebien de l’emperadriu Maria Teresa, s’oposaren al tractament i acusaren Mesmer de seducció La pianista restà altre cop cega Deixà sonates per a piano, l’òpera Rinaldo und Alcina , música d’escena, etc Mozart li dedicà un concert de piano
Salvador Martorell i Oller
Escultura
Escultor.
Format a Tarragona i a Llotja, a Barcelona 1914 Exposà, el 1917, a Barcelona i a Tarragona, i obtingué de la diputació tarragonina una pensió per a ampliar estudis a França Medalla d’or de l’exposició Arts Déco de París 1925 i de l’Exposició Internacional del 1929, a Barcelona Té també dues medalles Julio Antonio de Tarragona 1944 i 1945 Conreà un classicisme arcaïtzant influït per Maillol
Salvador Tuset i Tuset
Pintura
Pintor.
Alumne de Sorolla El 1911 guanyà una pensió per a l’Academia Española de Bellas Artes de Roma i el 1913 viatjà per Europa Dins un espectre colorístic ampli, conreà el paisatge, el retrat i l’interior, amb figures jugant amb els efectes naturals de la llum dins un concepte a mig camí entre l’academicisme i el postimpressionisme El 1974 l’ajuntament de València li dedicà una exposició d’homenatge pòstuma
Josep Maria Fenollera
Pintura
Pintor.
Aconseguí una pensió per a anar a Roma 1872, on pintà Odalisca També a Itàlia féu Sant Francesc de Paula, Pescador napolità i Un record de don Jaume el Conqueridor 1875, Diputació Provincial de València És autor també d' Adrià d’Utrecht rebent els caps de les Germanies Diputació Treballà en molts de cartons per a tapissos Residí a París i fou professor de belles arts a Santiago de Compostella, on pintà el sostre del paranimf de la universitat
Agakan I
Història
Cap dels ismaïlites, de nom Ḥasan ‘Alī Shāh.
Li conferí aquest títol el sobirà de Pèrsia Fatḥ ‘Alī Shāh Fou governador de la província de Kermān, però en fracassar un complot que havia organitzat per apoderar-se del tron 1840, hagué d’emigrar a Bombai amb els seus seguidors La seva activitat a favor dels britànics feu que aquests el confirmessin en el seu títol 1866 i li assignessin una pensió quantiosa A la seva mort fou succeït pel seu fill ‘Alī Shāh Agakan II — 1885, que continuà la seva política
Guillem de Montcada
Cristianisme
Frare dominicà, bisbe d’Urgell (1295-1308).
Possiblement fill de Pere I de Montcada, baró d’Aitona, atès que el rei el tractava de cosí el 1294 Fou elegit bisbe el 1295, però no prestà l’obediència canònica a l’arquebisbe de Tarragona fins el 1299 Sovint s’absentà de la diòcesi, en particular dos anys 1298-99, quan Bonifaci VIII el trameté d’ambaixador a Sicília Ordenà les distribucions econòmiques del clergat i assignà la pensió dels qui estudiaven fora Reestructurà els ardiaconats de la diòcesi i creà el nou ardiaconat de Cerdanya
pensionar
Assignar una pensió (a una persona o a un establiment).
cens sense domini
Dret civil
Cens emfitèutic que dóna dret únicament a una pensió periòdica.