Resultats de la cerca

Cadi de València Ultra la seva abundant obra poètica, és notable per la seva història de la dinastia almoràvit, Ta'rīḫ al-dawla al-lamtūniyya , avui perduda, però conservada fragmentàriament al Bayān almugrib d’ibn ‘Iḏārī

Possiblement viatjà per Itàlia i residí a Saragossa i a Lleida Autor d' Arte para componer en metro castellano 1593, obra perduda, i de Censura de la locura humana y excelencias de ella 1598, de caire erasmista

Morts els seus fills a la guerra, n'assumí la venjança i se suïcidà heroicament La seva figura inspirà una tragèdia —perduda— de Sòfocles i altres d’Eurípides, dels clàssics llatins Enni, Acci i Sèneca i d’altres autors moderns

És autor d’una història de València a l’època del Cid, avui perduda, però utilitzada per les fonts àrabs posteriors especialment pel Bayān al-mugrib d’ibn ‘Iḏārī La Primera crónica general i la Crónica de veinte reyes n'inclogueren traduccions parcials

Anà a Amèrica 1596 A Lima, ingressà a la Companyia de Jesús i fou ordenat sacerdot 1612 Com a missioner recorregué Potosí, Cochabamba, Ozcuro, etc Visqué a Mèxic entre el 1630 i el 1650, i el 1653 acabà la seva Historia del Nuevo Mundo , perduda en part

Aprofitant que Ramon IV de Tolosa era a la croada, s’apoderà del comtat de Tolosa el 1098, però l’evacuà el 1100 L’any següent anà a Terra Santa, amb un brillant i indisciplinat exèrcit, que fou desfet pels turcs en tornà el 1103 El 1114 tornà a envair el comtat de Tolosa, que perdé novament el 1123 Collaborà amb Alfons I d’Aragó en les lluites contra els sarraïns Es casà 1089 amb Ermengarda d’Anjou, que repudià, i amb Felipa de Tolosa 1094, de qui se separà el 1116 Estigué unit irregularment amb Dangerosa, dita la Maubergeon , muller del vescomte de Châtellerault Poitou, amb una dama…

Estudià humanitats, filosofia i dret a la Universitat de Mallorca Fou advocat de la mitra i defensà els dominicans que no volien retre culte públic a Ramon Llull Féu una transcripció, corregida i augmentada —avui perduda— del Vocabulario trilingüe, mallorquín, castellano y latín , d' Antoni Oliver i Feliu

D’escola jònica, treballà a Atenes Fou cèlebre per la solució donada al traç dels contorns de les figures que en suggeria el relleu, als volums i al moviment, en la línia de l’espacialitat tridimensional d' Apollodor d'Atenes L’obra, perduda, és coneguda només a través de texts literaris

Edifici romànic, el santuari pertangué als dominicans de Santa Caterina, de Barcelona, entre el 1611 i el 1835 La imatge, venerada com a advocada de la vista, fou perduda després de l’incendi del 1835, i el 1872 fou retrobada i collocada a la parròquia de Canovelles, d’on desaparegué el 1936

Sacerdot, fou secretari del cardenal Agustí Spinola a Granada, Santiago i Roma És autor de panegírics, en llatí, de Lluís Bertran 1609 i de Tomás de Villanueva 1619 i deixà inèdites, entre altres obres, Bibliotheca valentina de viris doctis et scriptoribus perduda i Flos sanctorum valentinorum És conegut també com a Miquel Joan Vimbodí