Resultats de la cerca
Es mostren 593 resultats
borró
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les gramínies, de rizoma horitzontal i tiges dretes, de 50 a 100 cm, fulles llargues, cargolades i junciformes, i flors en panícula cilíndrica, llarga, d’un blanc groguenc.
Viu a les dunes i platges del litoral, on, gràcies al seu rizoma, resisteix bé el moviment de la sorra ha estat molt emprada en la fixació de dunes
Alcossebre
Vista del nucli d’Alcossebre, davant de la platja del Carregador
© MPG
Poble
Poble del municipi d’Alcalà de Xivert (Baix Maestrat), situat a la costa, entre el cap d’Irta i la rambla de les Coves, al peu de la muntanya de Sant Benet.
És un centre de turisme i d’estiueig Disposa d’un petit port Les seves platges són les de les Fonts, del Carregador, de la Romana i del Moro
Mojácar
Vista general de Mojácar
© CIC-Moià
Municipi
Municipi de la província d’Almeria, Andalusia, situat a la costa, entre els nuclis de Garrucha i Carboneras.
L’economia es basa en l’agricultura i la ramaderia Les platges han afavorit el desenvolupament del turisme a l’estiu N'es destacable la necròpoli de la Loma de Belmonte
San Pedro del Pinatar
Municipi
Municipi de la comunitat autònoma de Múrcia, al N del Mar Menor.
Port pesquer Hi és important la indústria alimentària i de la construcció Centre turístic platges i d’interès ecològic per les seves salines, on hi són habituals els banys de fang
Quilmes
Ciutat
Ciutat de la província de Buenos Aires, Argentina, a la regió litoral, al Riu de la Plata.
Forma part de l’aglomeració de Buenos Aires, de la qual constitueix un suburbi residencial Té installacions industrials diversificades, entre les quals destaca una gran fàbrica de cerveses Disposa de bones platges
Biarritz
Aspecte de la platja de Biarritz
© CIC-Moià
Ciutat
Ciutat del Lapurdi, País Basc, al departament francès dels Pirineus Atlàntics, vora el golf de Biscaia.
Port de pesca Centre turístic situat damunt una punta rocallosa que separa dues platges de sorra, té un clima suau durant tot l’any És una estació balneària i té aeroport internacional
morònids
Ictiologia
Família de peixos de l’ordre dels perciformes, molt pròxima a la dels serrànids, però dels quals es diferencien per presentar sempre dues aletes dorsals, el preopercle dentat i una coloració grisa dominant.
Són bons nedadors i habiten a les costes rocoses, les platges o els ports així com a les aigües salabroses dels estuaris Les espècies més característiques dels Països Catalans són la baila i el llobarro
altina
Botànica
Planta fanerògama marina, de la família de les potamogetonàcies, que té la tija repent i coberta de residus esfilagarsats de fulles velles, i les fulles linears, cintiformes i flàccides.
Típicament mediterrània, fa herbassars submarins, entre els 15 i els 30 m de profunditat, a la zona litoral els pescadors la prenen sovint per una alga Les fulles mortes s’acumulen a vegades en gran quantitat a les platges
La talaia de Sant Carles
Petita caleta tancada per rocam, a la costa nord-oriental d’Eivissa, prop de cala Mastella Ernest Costa La talaia de Sant Carles 21, entre els principals espais naturals de les Pitiüses El nord-est d’Eivissa és format per un massís accidentat i alt, la talaia de Sant Carles És un territori de turons i muntanyoles ben coberts de vegetació forestal pi blanc, savina, etc amb enclavaments de conreus tradicionals El substrat és calcari, de la sèrie tectònica d’Eivissa calcàries i calcarenites secundàries Es tracta d’un dels punts més variats de la geologia eivissenca…
música lleugera
Música
Nom que hom aplica a la música de mer entreteniment, basada en ritmes de ball o en arranjaments de temes populars o clàssics, generalment per a conjunts petits.
La proliferació dels mitjans de reproducció sonora, al s XX, ha donat una gran difusió a aquest tipus de música, emprada molt sovint com a element d’ambientació cafès, restaurants, llocs de treball o de diversió balls, festes, platges, etc