Resultats de la cerca
Es mostren 50 resultats
silicoblast
Anatomia animal
Cèl·lula de la mesoglea dels porífers que dóna origen a les espícules silíciques que en constitueixen l’esquelet.
Aquestes cèllules són amebòcits especialitzats i hom els anomena silicoblasts perquè secreten sílice Un silicoblast forma espícules hexactines o triaxones i les esponges portadores d’aquestes cèllules són agrupades en la classe de les hexactinèllides o hialosponges
triploblàstics
Zoologia
Grup de metazous que comprèn els que són triploblàstics, és a dir, tots els metazous llevat dels diploblàstics (porífers, cnidaris i ctenòfors).
mesoglea
Anatomia animal
Capa de teixit intermèdia entre l’ectoderma i l’endoderma dels metazous més poc evolucionats, com ara els porífers, els cnidaris i els ctenòfors.
Té una consistència gelatinosa i inclou cèllules indiferenciades, com els arqueòcits i els amebòcits
espícula
Espícules silíciques megascleres: A, esfera; B, derma; C, poliaxona; E, monaxona; G, tetraxona. Espícules silíciques microscleres: D, sigmadragme; F, esferàster; H, àster; I 1, sigmaspires; I 2, toxaspires; I 3, polispires
© fototeca.cat
Zoologia
Cadascuna de les agulles calcàries o silíciques que formen part de la malla interna que sosté el cos de les esponges no còrnies (porífers).
Les espícules formades a l’interior de la mesoglea poden ésser meglascleres , que són les més grosses i constitueixen l’armadura fonamental de l’esquelet, i microscleres , que són més petites i omplen els espais buits fent una tasca de farciment Espícules silíciques megascleres 1, estil 2, 3 i 5, oxes 4, amfidiscs © fototecacat
hexactinèl·lides
Hexactinèl·lides
© Fototeca.cat-Corel
Zoologia
Classe de l’embrancament dels porífers que comprèn esponges dotades d’un esquelet format per espícules megascleres silíciques del tipus hexactina triaxona, soldades o disposades en forma de xarxa.
Inclou formes primitives, d’organització i grandària considerables, com els gèneres Leucon que habita al Pacífic i a l’Índic a molta profunditat i Euplectella
esponges ceratoses
Zoologia
Ordre de porífers de la classe de les demosponges caracteritzat per l’absència d’espícules de qualsevol tipus, per la qual cosa llur esquelet és reduït a fibres d’espongina.
Arrodonides i massisses, presenten òsculs grossos situats en protuberàncies de la superfície del cos Habiten principalment a les mars tropicals o subtropicals, en aigües litorals i sobre fons rocallosos L’esponja de cavall i la de bany pertanyen a aquest ordre
esponja de bany
Zoologia
Gènere de porífers, de l’ordre de les esponges ceratoses, molt semblant a l’esponja de cavall, de la qual es diferencia pel fet de presentar l’esquelet més tou.
Habita a la Mediterrània i a la mar Roja, a poca profunditat i en bancs molt extensos El seu esquelet d’espongina, suau i consistent alhora, és utilitzat en la higiene humana
esponja d’aigua
Zoologia
Gènere de porífers de l’ordre de les haplosclerines, de la família dels espongíl·lids, que forma revestiments de petites dimensions sobre les pedres, les fustes i altres objectes submergits de les aigües dolces.
Habiten en els rius i els llacs dels països temperats, i n'hi ha algunes espècies als Països Catalans
reproducció
Biologia
Procés mitjançant el qual els éssers vius asseguren l’aparició d’elements o individus nous, fonamentalment idèntics a llurs progenitors.
Atès que els éssers vius moren, cal que es reprodueixin per garantir la supervivència de l’espècie Constitueix un fenomen generalitzat que es manifesta a diversos nivells En el nivell molecular , es tradueix en la duplicació d’una molècula química —l’ADN—, que conté la informació necessària per a bastir una cèllula o un organisme amb les característiques fonamentals del progenitor o progenitors duplicació de l’ADN En el nivell cellular , és relacionada amb el creixement de la cèllula, que és limitat, car la relació entre la superfície i el volum minva en créixer la cèllula i no pot…