Resultats de la cerca

Obrí les portes el 1993 prenent el nom dels fundadors, els germans Javier, que feu de professor, i Luis Argudo, que n’assumí la direcció Situada al barri de la Prosperitat, entre les seves activitats destacaren les classes de tècnica i competició de taekwondo i les de defensa personal Formà a taekwondistes com Elena Gómez, Emilio de Toro, Gemma Sardina, Alejandro Juárez, Lorena Morales, Albert Bernal, Sergio Zares o Anna Anguita

En assabentar-se el seu pare per l’oracle de Delfos que seria mort per un fill d’ella, la reclogué però Zeus, prenent la forma de pluja d’or, s’uní amb ella, i Dànae parí un infant Perseu Acrisi manà llençar a la mar la mare i el fill tancats en una arca Arribats, però, amb vida a l’illa de Serifos, Dànae fou esposada per Polidectes

Presumptament derivà d’una dansa popular provençal, tot prenent el seu nom de l’instrument membranòfon homònim tamborí amb el qual s’acompanyava juntament amb el galoubet flabiol La dansa estilitzada es caracteritza per una textura que emula la de la parella instrumental esmentada, amb un baix ostinato d’una sola nota usualment la tònica i una animada melodia a la part superior En foren famosos els exemples en òperes i ballets de JPh Rameau

Prenent com a paràmetre classificador, per exemple, el tipus d’instruments que intervenen en l’execució musical, es podria dividir la música en els gèneres instrumental divisible al seu torn en acústic i electroacústic, vocal o mixt Atenent a la quantitat d’intruments, en canvi, es pot parlar de gènere simfònic, cambrístic o solístic Bibliografia Complement bibliogràfic Daufí, Xavier et al Gran historia de la música a través de sus géneros , Editorial Planeta, Barcelona 1994

Influït per l’obra de P Cézanne, H Matisse i F Léger Compromès políticament amb l’esquerra, fou des del 1945 la personalitat més important de la tendència anomenada neopicassiana Prenent com a punt de partença la morfologia cubista, en féu una síntesi amb els resultats d’un impressionisme i un expressionisme propis, ultrapassant els seus límits vers l’abstracció També féu l’escenografia per a l’obra de B Brecht Mutter Courage

Introductor de l’impressionisme a Bohèmia Creà un nou tipus de paisatge txec, prenent com a model una de les regions més pobres i interpretant-lo amb tècnica impressionista, malgrat no conèixer l’art que es feia a París fins el 1907 Les seves vistes de camps pobres són de factura rica, de lleugers tocs de pinzell, a voltes aïllats, que sovint deixen entreveure o transparentar el llenç Se suïcidà després d’un infart

Prenent com a base la sonografia Barbier, Braille inventà un mètode d’escriptura i lectura, feta per mitjà d’impressions en relleu sobre planxes, la qual cosa permet un tipus de lectura analítica i tàctil a la velocitat de 125 a 175 paraules per minut El sistema Braille fou adoptat com a oficial el 1854 a l’Institut des Aveugles, i el 1878, al Congrés Internacional de París, com a sistema universal d’ensenyança dels cecs actualment encara és usat

Centre industrial fusta, metall, teixits i indústria alimentària Aeroport Universitat Antiga colònia romana, esmentada a l’edat mitjana com a factoria de fusta i de sal, restà del 1542 al 1686 en mans dels turcs Arrasada el 1879 per una crescuda del riu, fou reconstruïda prenent per model els plans de París La pau de Trianon 1920, per la qual Hongria hagué de cedir a Iugoslàvia una part de la seva comarca natural, incidí desfavorablement en el seu desenvolupament econòmic

Té un paper important en els mecanismes de transferència d’energia dels organismes, juntament amb el trifosfat d’adenosina o ATP A la cèllula es forma a partir de l’ATP per acció de l’enzim adenosintrifosfatasa ATPasa Aquesta mateixa reacció i aquest mateix enzim serveixen per a preparar-lo, prenent com a primera matèria el múscul de conill o de llagosta Un altre procediment de preparació és la fosforilació enzimàtica de l’adenosina És aplicat en la recerca bioquímica

És esmentada ja el 1079 amb el nom de torre Fellona o Torcafelon , i el 1160 fou cedida pel comte Ramon Berenguer III de Barcelona al vescomte Guerau II de Cabrera La castlania fou donada pels Cabrera als Maçanet, dels quals passà a Bernat de Cartellà el 1213 i, mantinguda la força durant segles a mans de la família Cartellà, acabà prenent-ne el nom El 1702 Felip V de Castella concedí al seu propietari Pere de Cartellà òlim Desbac i de Cartellà el marquesat de Cartellà