Resultats de la cerca
Es mostren 684 resultats
cuina
cuina típica valenciana
© Fototeca.cat
Arquitectura
Estança de la casa on hom prepara i cou el menjar.
La disposició tradicional a la casa rural consta de llar de foc a terra, central amb cúpula o de racó o paret amb faldar, voltada de bancs o amb banc escon, sovint de respatller alt i movible, totalment o en part, que serveix de taula La llar o foguer té rodafoc, que no deixa escampar la cendra, capfoguers per a sostenir la llenya, amb ganxos per a l’ast, clemàstecs senzills o múltiples per a penjar-hi les olles i sovint un pagès giratori per a atansar el plat als individus que hi seuen al voltant A la vora del foc hi ha el bugader, cossi de pedra, enfonsat a la paret i que sobresurt a l’…
Jean Duvieusart
Història
Política
Polític belga.
Diputat 1944 i ministre d’economia 1947-50 i 1952-54, contribuí activament a la creació del Benelux Constituí un govern cristià social que preparà el retorn del rei Leopold III
Alfred Eduard Stock
Química
Químic alemany.
Estudià amb Emil Fischer i Henri Moissan Director de la Technische Hochschule de Karlsruhe, estudià els composts de bor i hidrogen, les propietats emmetzinadores del mercuri, etc Analitzà i preparà el berilli
taronger agre
Botànica
Agronomia
Arbre, de la família de les rutàcies, de 3 a 8 m d’alt, de capçada arrodonida, de fulles el·líptiques i agudes, amb el folíol amplament alat, de flors blanques i molt oloroses, solitàries o en petits ramells i de fruits (les taronges agres) en hesperidi, arrodonits, de polpa agra i de pela ataronjada.
És originari del SE d’Àsia i és plantat en jardins, parcs i horts, com a ornamental i també per l’escorça del fruit, amb la qual hom prepara melmelades, medicaments i licors
Manuel Garcia i Silvestre
Literatura catalana
Historiador de la literatura i escriptor.
Deixeble d’ Antoni Rubió i Lluch , preparà per a les Publicacions de l’Oficina Romànica una Història sumària de la literatura catalana 1932, amb un apèndix bibliogràfic a cura de Manuel de Montoliu
,
Agaties
Historiografia
Literatura
Poeta i historiador bizantí.
Cultivà l’epigrama alexandrí i preparà un recull, en diversos volums, dels autors d’aquest gènere, anomenat Kýklos Continuà l’obra històrica de Procopi amb Del regnat de Justinià 552-558 Fou anomenat Escolàstic
mesitilè
Química
Hidrocarbur aromàtic del quitrà d’hulla i el petroli brut.
Bull a 165°C i se solidifica a —45°C És oliós, incolor i insoluble en aigua, però soluble en alcohol i en benzè Hom el prepara per destillació d’acetona en presència d’àcid sulfúric concentrat
aliatge de polímers
Química
Terme usat per a descriure determinades mescles de polímers, les propietats de les quals depenen fortament de l’estructura dels components, de llurs quantitats relatives, així com de la morfologia del conjunt.
Hom prepara els aliatges directament, per mescla de polímers, siguin aquests miscibles o no en aquest cas caldrà disposar-hi un compatibilitzador, o bé indirectament p ex, polimeritzant un monòmer en presència d’un polímer
Divisió Mallorquina
Militar
Cos d’exèrcit format a Mallorca durant la guerra contra Napoleó pel general anglès Sandfor Wittingham del gener del 1811 al juliol del 1812, a base d’uns quants batallons ja existents i d’uns altres de nova creació i amb els alumnes de l’Acadèmia Militar i del Col·legi d’Artilleria instal·lats al mateix temps a Palma.
El 13 d’abril de 1813 intervingué a la batalla de Castalla, on féu retirar les tropes del mariscal Suchet més enllà del Xúquer Pel maig del 1814 preparà l’entrada de Ferran VII a Madrid
brillantina
Cosmètica
Preparat cosmètic per a fer lluents els cabells i donar-los una certa adherència després de pentinats.
Des de temps molt antic eren emprats greixos vegetals i animals Actualment hom prepara les brillantines a base de composts estables, afegint-hi additius per a augmentar-ne la lluentor o l’adherència, o per a perfumar