Resultats de la cerca

Fill de Johann Velten Graach 1807 — 1883, pintor alemany, s’establí el 1881 a Barcelona, on es casà 1882 i, associat amb Guillem Puig, fundà l’establiment Velten, Puig i Companyia Amb viatges freqüents a Alemanya, introduí articles desconeguts als Països Catalans aparells esportius i musicals i, sobretot, el gramòfon 1900 d’Emil Berliner, de la marca His Master's Voice, que representava un gran progrés respecte als fonògrafs i que causà sensació També introduí els primers pianos de 88 notes, pianoles, etc, en fundar un nou establiment, al carrer de Santa Anna de Barcelona Intervingué en la…

Fou un dels fundadors de la revista Boxeo , la qual dirigí en la segona etapa, iniciada el 1926 El 1927 organitzà una gira de diversos boxejadors catalans pel sud de la Península El 1929 posà en marxa una campanya pública de sanejament de la boxa i creà una xarxa de comitès que fou l’embrió de l’Associació Espanyola de Boxa A la dècada dels trenta fou un defensor dels drets dels púgils

Organitzà vetllades pugilístiques a Barcelona durant més de tres dècades També exercí d’apoderat de boxejadors, com Ignasi Ara o Martín Oroz Al final de la dècada de 1920 ocupà els càrrecs de secretari i vicesecretari de la junta directiva del Palace Sporting Club, entitat pugilística amb seu a la sala Nou Món

Competí com a amateur amb la Unió Ciclista Terrassa fins el 1953 Posteriorment promogué el cicloturisme i la formació de joves ciclistes Formà part de la junta directiva de la Federació Catalana de Ciclisme FCC, i collaborà en l’organització del Campionat del Món 1973, de quatre edicions de la Volta a Catalunya i de diversos finals d’etapa de la mateixa Volta i la Setmana Catalana Rebé la insígnia d’or de la FCC i la medalla Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya 1991

Competí en la categoria del pes semipesant Campió de boxa militar a França, el 1914 s’installà a Barcelona on oferí exhibicions de pilota de cops i, a partir del 1915, organitzà vetllades pugilístiques El 1922 dirigí l’Iris Boxing Club Participà en combats celebrats en sales com l’Iris Park, el Frontó Comtal, la Bohèmia, el Teatre Apolo, el Frontó Principal Palace o el Nou Món També disputà combats a Cuba i a Madrid El 1926 penjà els guants Exercí també de mànager de boxejadors

Inspirada en el pensament d’Àngel Pestaña i José Antonio Primo de Rivera, defensava el “nacional sindicalismo” “la idea española que une la necesidad de una patria independiente y digna con el imperativo de un sentido revolucionario en el orden social” El lema era “Patria Española y Revolución Social” Entre finals de 1975 i inicis de 1976 assajà expandir-se arreu d’Espanya, amb èxit limitat a Andalusia, on comptà amb suport dels Círculos Doctrinales José Antonio CJA Ferruz, amb Diego Márquez cap dels CJA, fou promotor de Falange Española de las JONS En les eleccions…

S'inicià de molt jove en l’activitat teatral a la Unió de Cooperadors i la Societat Iris de la seva ciutat natal Durant la guerra civil de 1936-39 participà en muntatges al front promoguts per la Generalitat Acabada la guerra, treballà en una empresa tèxtil Parallelament, conegué Esteve Albert i Corp , del qual el 1998 publicà el retrat Esteve Albert i Corp Esbós biogràfic , i s’introduí als ambients culturals de la postguerra, especialment els de Mataró, on entrà en contacte, entre d’altres, amb Josep Punsola i Vallespí Com a actor, interpretà obres d’AMaseras, ACollado, JNavarro i…

Continuà la prestigiosa activitat familiar de barreteria, però es decantà per afició cap al món de l’art Passà per Llotja i pel Cercle de Sant Lluc, on feu amistat amb Joan Miró Fundà i presidí l’ADLAN —Amics de l’Art Nou— i Discòfils 1935, i es relacionà amb moltes de les principals figures de l’avantguarda internacional Durant la Guerra Civil de 1936-39 collaborà en el salvament del patrimoni artístic i treballà per a l’Exposició d’Art Català a París A la postguerra, després d’uns mesos de presó, fou, com abans, l’aglutinador dels esforços avantguardistes, ara molt entrebancats per les…

Presidí la Joventut Valencianista, on ingressà el 1918 i de la qual el 1921 n’esdevingué president Aquest mateix any fou nomenat secretari de la secció valenciana de l’entitat  Nostra Parla , en la revista de la qual collaborà, com també en altres periòdics valencianistes El Crit de la Muntanya , Pàtria Nova i La Correspondencia de Valencia A través de la seva amistat amb l’empresari Ignasi Vilallonga, es vinculà amb el valencianisme polític de la Unió Valencianista i, en escindir-se aquesta el 1923, s’afegí al sector liberal i nacionalista i protagonitzà la refundació del setmanari Pàtria…