Resultats de la cerca
Es mostren 48 resultats
botzina
Malacologia
Mol·lusc gastròpode marí, de la subclasse dels prosobranquis, que té la conquilla cònica, de colors clars, d’uns 40 cm de longitud i amb espires regulars.
Viu a les marscàlides i temperades i es el gastròpode més gros de la Mediterrània La conquilla, amb el vèrtex truncat, ha estat utilitzada com a corn
corn
Corn eriçonat
Biolmages (cc-by-nc-sa-3.0)
Zoologia
Gènere de gastròpodes prosobranquis, de la família dels murícids, amb la closca arrodonida i l’obertura proveïda d’un sifó; fa entre 6 i 8 cm.
Les espècies més importants són el corn comú M trunculus , que presenta crestes i pues molt pronunciades i és de color verdós, el corn eriçonat M erinaceus o Ocenebra erinaceus , que té les pues més curtes però en major quantitat, i el corn amb pues o cargol de punxes M brandaris o Molinus brandaris , de color blanquinós, que té poques pues però molt llargues, amb un sifó llarg Totes tres espècies tenen una glàndula que secreta un líquid clar com l’aigua, el qual, en contacte amb l’aire, adquireix un color violaci fosc, la porpra, la funció de la qual és desconeguda
ampul·lària
Malacologia
Gènere de mol·luscs gastròpodes de la subclasse dels prosobranquis, que tenen l’aparell respiratori talment constituït que poden respirar a l’aire i a l’aigua.
Durant l’estació seca s’enterren en el fang i poden resistir molt temps en aquest estat Viuen a les aigües dolces dels països tropicals
crepídula
Malacologia
Mol·lusc de la classe dels gastròpodes
prosobranquis, de l’ordre dels mesogastròpodes, de 3 a 4 cm de llargada, amb la closca en forma de sac.
Són hermafrodites proteràndrics Viuen fixats a les pedres o bé damunt uns altres individus del mateix gènere L’espècie C fornicata és molt abundant a la Mediterrània
barrina
Barrina (Turritella exotica)
© Fototeca.cat
Malacologia
Gènere de mol·luscs gastròpodes, de la subclasse dels prosobranquis, que tenen la conquilla allargada (de 5 a 10 cm), estreta i punxeguda, amb nombroses voltes en espiral.
Les barrines habiten a totes les mars, en fons de sorra o de fang
baldufa
baldufa 2 2 ( Monodonta turbinata )
© Fototeca.cat
Zoologia
Nom donat a diversos mol·lucs gastròpodes
prosobranquis, que pertanyen principalment als gèneres Monodonta
, Gibbula
i Turbo
, els quals provenen de la desmembració de l’antic gènere Trochus
.
Són cargols de mar amb la conquilla en forma de baldufa, de mides variables, molt nacrada a l’interior Tenen un opercle dur i molt espiralat Són summament abundants als litorals de gairebé totes les mars Les espècies indicopacífiques, de 10 a 12 cm, són comestibles les conquilles són emprades per a fer botons A les costes mediterrànies, damunt les roques, és molt freqüent l’espècie Monodonta turbinata , d’uns 2 o 3 cm de diàmetre, amb la conquilla fosca profusament tacada de blanc les conquilles buides són sovint habitades per un bernat ermità L’espècie Turbo rugosum té la conquilla rugosa…
ballaruga
Malacologia
Petit cargol de mar, de la subclasse dels prosobranquis, de conquilla allargada i llisa, com de porcellana, de color fosc amb taques blanques i amb l’obertura llarga i ampla.
És molt freqüent al litoral mediterrani
monotocardis
Malacologia
Ordre de mol·luscs gastròpodes de la subclasse dels prosobranquis, de conquilla generalment espiralada, que, per reducció dels òrgans del cantó dret, posseeixen solament una brànquia, una aurícula i un nefridi.
És un grup molt nombrós, principalment marí, que té, però, representants a les aigües dolces i terrestres Enclou espècies fitòfagues i depredadores Típicament són animals bentònics, encara que hi ha tot un subordre, el dels heteròpodes, d’animals planctònics
fissurel·la
Zoologia
Gènere de gastròpodes prosobranquis de l’ordre dels diotocardis, de la família dels fissurèl·lids, molt semblant a la pagellida, però amb un petit forat a l’àpex de la closca.
Habita sobre les roques de la zona litoral esquitxades per les ones És comuna als Països Catalans
estenoglossos
Malacologia
Subordre de mol·luscs gastròpodes prosobranquis que tenen la ràdula estreta i l’obertura de la closca prolongada en un canal o sifó més o menys llarg i tancada per un opercle corni.
Tenen el sistema nerviós concentrat, i els sexes són separats La majoria són marins Algunes espècies són paràsites, i n'hi ha d’altres de depredadores o necròfagues Els representants més característics són el corn, el buccí i la ballaruga