Resultats de la cerca
Es mostren 234 resultats
Joan Ignasi Cirac i Sasturain

Joan Ignasi Cirac i Sasturain
© Max Planck Institute of Quantum Optics
Física
Físic.
El 1988 es llicencià a la Universitat Complutense de Madrid, on també es doctorà l’any 1991 El 1993 va ser nomenat investigador associat al laboratori d’astrofísica de la Universitat de Colorado EUA, i el 1996 passà a dirigir el Departament de Física Teòrica de la Universitat d’Innsbruck Àustria Des del 2001 és director de l’Institut Max Planck d’òptica quàntica de Garching, a Alemanya Ha publicat més de 200 treballs sobre diversos aspectes relacionats amb el seu tema de recerca bàsic, la teoria quàntica de la informació, que ha de permetre desenvolupar nous i més…
James Power Gordon
Física
Físic nord-americà.
Màster 1951 i doctor 1955 en física a la Universitat de Columbia Durant el doctorat, fou crucial la seva collaboració en el desenvolupament del primer màser , sota la supervisió de Charles H Townes , que li valgué a aquest el premi Nobel de física del 1964 Des del 1955 fins a la jubilació 1980 treballà als laboratoris Bell-ATT, on fou director del departament d’electrònica quàntica Altres aportacions seves foren l’aplicació de la teoria de la informació de Shannon a la mecànica quàntica, fonamental en el desenvolupament del làser, els treballs per al disseny de la…
principi de causalitat
Física
Principi segons el qual el coneixement de les condicions inicials d’un sistema físic en un instant t0 i de la dinàmica que el controla (forces i equació del moviment) determinen completament els valors de les variables dinàmiques en tot temps t posterior a t0.
En el marc de la dinàmica clàssica, aquest determinisme és palesat pel fet que l’equació diferencial del moviment té una solució única un cop especificades les condicions inicials El sorgiment de la relativitat i de la mecànica quàntica modificaren aquesta concepció En el context relativista, el principi de causalitat consisteix en l’afirmació que un esdeveniment no pot precedir les seves conseqüències això es tradueix en una exigència a l’hora de relacionar dinàmicament dos esdeveniments —l’ordenació temporal dels quals depèn generalment del sistema de referència des del qual l’…
teoria del tot
Física
Teoria que intenta unificar la descripció de les quatre interaccions fonamentals.
La idea és aconseguir un model matemàtic que permeti descriure juntes les quatre interaccions fonamentals forta, dèbil, electromagnetisme i gravitació Això és equivalent a unificar la mecànica quàntica i la teoria de la relativitat El problema fins ara és que no s’ha arribat a una descripció quàntica de la gravitació Un primer pas en la bona direcció fou la unificació matemàtica de les forces dèbil i electromagnètica, assolida per SL Glashow, A Salam i S Weinberg Aquesta unificació indica que per sobre d’una determinada energia les forces dèbil i electromagnètica n'…
Aleksej A. Abrikosov

Aleksei Alekséievitx Abrikóssov
© Argonne National Laboratory
Física
Físic rus naturalitzat nord-americà.
Estudià a la Universitat Estatal de Moscou, on es graduà el 1949, i posteriorment a l’Institut de Problemes Físics, on es doctorà el 1951 Membre de l’Acadèmia Russa de Ciències i d’altres institucions, fou director de l'Institut per a la Física d’Altes Pressions L’any 1991 anà a treballar a l’Argonne National Laboratory de Chicago, i el 1999 obtingué la nacionalitat nord-americana Fou membre de l’Acadèmia Nacional de Ciències dels EUA Dedicat a la investigació en els camps de la superconductivitat i la superfluïdesa , se centrà sobretot en la superfluïdesa del He 3…
supercorda
Física
Objecte teòric, que hom ha presentat en la forma d’un objecte unidimensional, extremament petit, a partir del qual ha estat ideada la teoria de les supercordes, una de les teories d’unificació d’interaccions (interacció, partícula).
Les supercordes i les teories que les empren intenten aconseguir la compatibilitat entre la mecànica quàntica i la teoria de la relativitat la idea és assolir una descripció quàntica de la gravitació, amb la qual cosa es podria arribar a la unificació matemàtica dels quatre tipus fonamentals d’interacció Per a fer-ho, hom descriu uns objectes unidimensionals semblants a cordes, que poden ésser obertes o tancades Les supercordes permeten definir un tipus de supersimetria que relaciona els dos tipus de partícules fonamentals, els fermions i els bosons La teoria…
longitud d’ona de De Broglie
Física
Segons la teoria ondulatòria de De Broglie, longitud d’ona associada a una partícula de moment (quantitat de moviment) p ben definit: λ=h/p, essent h la constant de Planck.
Palesa el caràcter ondulatori de les partícules que descriu la mecànica quàntica quantons
mecànica estadística
Física
Part de la física que, aplicant mètodes estadístics, s’ocupa de descriure les propietats macroscòpiques dels sistemes físics que, com els gasos, són constituïts per un nombre molt gran de corpuscles (àtoms, molècules, partícules elementals).
Aquesta ciència desplega avui un vast desenvolupament, de base matemàtica i amb moltes verificacions experimentals, de l’antiga concepció grega segons la qual la calor dels cossos consisteix en un desplaçament ràpid, incessant i invisible dels corpuscles microfísics que els componen, concepció que fou represa per la ciència europea al començament del s XVII Deixant a part l’esbós de DBernoulli 1728, la mecànica estadística fou creada, amb el nom de teoria cinètica dels gasos cinètic, per JCMaxwell vers el 1850, i, uns vint anys després, fou desenvolupada i alçada ja magistralment…
experiment d’Aspect
Física
Experiment realitzat per l’equip del físic francès Alain Aspect a la dècada dels 80 i que serví per a comprovar l’exactitud del teorema de Bell, en contra de l’argument EPR (paradoxa d’Einstein-Podolsky-Rosen).
L’experiment dona la raó a la mecànica quàntica enfront de les crítiques expressades per Einstein i d’altres