Resultats de la cerca
Es mostren 356 resultats
Tavoliere di Puglia
Pla
Gran plana de la Pulla, a la Itàlia meridional, que constitueix una gran plana entre el subapení, el massís del Gargano i la costa del golf de Manfredònia.
Es formà al quaternari com a resultat de la lenta emersió de la mar i de l’acumulació d’alluvions dels rius apenins La riquesa bàsica és el conreu extensiu de cereals, però hom hi ha introduït també el regadiu i els conreus arboris
xarleston
Dansa i ball
Dansa dels negres nord-americans que aparegué a Europa després de la Primera Guerra Mundial.
Prengué el nom de la ciutat de Charleston Carolina del Sud De compàs quaternari i ritme sincopat, es balla amb passes elàstiques i voltes Hi predomina l’element rítmic d’ascendència africana Fou presentat a París el 1926 a la Révue nègre de Josephine Baker
Gran Llac Salat
Llac
Llac de l’estat d’Utah, EUA.
Té una superfície de 4 690 km 2 , la qual, però, fou molt extensa durant el Quaternari i ara varia segons la pluviositat i els anys La gran concentració de clorur i sulfat de sodi de l’aigua fa que aquesta, de vegades, arribi a solidificar-se en els llocs poc profunds
Calabrià
Geologia
Divisió del Quaternari amb categoria d’estatge marí de la Mediterrània.
L’equivalent continental és el Villafranquià
Holstein
Geologia
Estatge del Quaternari corresponent al penúltim i gran interglacial Mindel-Riss.
serra de La Demanda
Serra
Massís de la comunitat autònoma de La Rioja i la província de Burgos, al nord-oest del sistema Ibèric, que s’aixeca més de 1.400 m sobre la depressió de La Bureba.
És format pels massissos de San Millán 2131 m, la Demanda 2037 m i San Lorenzo 2305 m, els quals són separats dels picos de Urbión i Cebollera per les capçaleres del Najerilla i de l’Arlanza Format per un bloc paleozoic que integra el conjunt, cobert de materials mesozoics posteriorment erosionats, fou fracturat pels moviments alpins Durant el Quaternari fou també molt afectat pel glacialisme
Agro Pontino
Regió
Territori del Laci, a la província de Latina, Itàlia, entre els monts Lepini i Ausoni i la mar Tirrena (800 km 2
).
Antiga bufera originada per un aixecament de la costa en el quaternari, separada de la mar per unes dunes, es convertí en un aiguamoll A partir de l’any 1928, hom féu la bonificació de la zona, actualment convertida en una plana fèrtil, amb conreus de cereals, plantes industrials, farratge i horta Hi foren establertes les noves poblacions d’Aprilia, Pomegia, Pontinia, Sabaudia i Latina, capital de província
andesita
Mineralogia i petrografia
Roca eruptiva endògena, de la família de la diorita, de color gris i quasi negre, d’estructura microlítica, bé que pot presentar fenocristalls d’andesina o d’amfíbols.
Les erupcions són de laves quasi sòlides com les del Mont Pelée Martinica o en colades que brollen juntament amb productes piroclàstics, com les dels volcans pliocènics del Cantal França Els volcans andesítics foren nombrosos al Terciari i Quaternari, bé que les principals erupcions daten del Carbonífer Entre els actuals que treuen andesites hi ha el Krakatau Illes de la Sonda, Mont Pelée i Paricutín Mèxic, que a més treu olivines
cronologia
Geologia
Ciència que determina l’edat i la durada de cada formació geològica i de cada fase de plegament i dels períodes entre fases.
Hom pot distingir una cronologia relativa , basada en l’ordre de sedimentació dels estrats o de successió dels fenòmens, i una cronologia absoluta , basada en la determinació dels anys que han passat des que s’esdevingué un fenomen concret És basada en l’estudi dels fòssils característics o bé en les tècniques de datació Per al quaternari hom empra mètodes de les varves, la dendrocronologia i les platges i terrasses
Josep Fernàndez de Villalta i Comella
Paleontologia
Paleontòleg.
Llicenciat en ciències naturals a Barcelona 1934 i doctorat a Madrid 1950, fou professor de recerca del CSIC Treballà sobre els vertebrats fòssils del Terciari, dels quals publicà més d’una vuitena de treballs en collaboració amb M Crusafont Una segona etapa de la seva activitat com a paleontòleg, del 1956 ençà, versà sobre la paleontologia d’invertebrats de moltes contrades catalanes i terres veïnes, del Neogen i el Quaternari