Resultats de la cerca
Es mostren 697 resultats
contraexemple
Matemàtiques
Exemple que contradiu una afirmació.
Per exemple, l’afirmació “tot nombre real és racional” és falsa ja que hi ha el contraexemple , que és un nombre real que no és racional
Galceran Durall i de Malla
Història
Mestre racional de Catalunya, donzell de Barcelona.
Amic de Joan Boscà, del matrimoni del qual fou testimoni 1539, assistia regularment a les tertúlies literàries a casa seva i fou recordat afablement per Garcilaso de la Vega i per Diego Hurtado de Mendoza en llurs poesies Amic de l’almirall Ferran de Cardona-Anglesola, duc de Somma, i de la seva muller, actuà de mitjancer en les petites rivalitats entre aquests i el lloctinent de Catalunya Francesc de Borja El catedràtic Rafael Mambla el cità entre els personatges influents de Barcelona 1540
panlogisme
Filosofia
Doctrina que identifica totalment la realitat amb l’intel·ligible, amb la raó.
És l’extrem de l’actitud racionalista, i per això no pot ésser identificat simplement amb el racionalisme, que només estableix la primacia de la raó Bé que hom sol tipificar-lo en la filosofia hegeliana, a partir de l’afirmació de Hegel que només el real és racional i només el racional és real, això no deixa d’ésser discutible pel fet que la raó hegeliana mai no és la raó abstracta, sinó la de l’universal concret
diànoia
Filosofia
En la filosofia grega, el pensament racional discursiu.
Es diferencia de la nòesi νόησις, pensament intuïtiu directe, i és quelcom d’intermedi entre aquesta i l’opinió δόξα
Francesco Brioschi
Matemàtiques
Matemàtic italià.
Fou professor de geodèsia, mecànica racional i càlcul infinitesimal a la Universitat de Pavia 1852 El 1863 fou encarregat d’organitzar i dirigir la cració de l’Institut Politècnic de Milà, del qual fou director, i hi ensenya hidràulica i mecànica racional Dirigí els “Annali di Matematica Pura e Applicata” 1867-77 i fou secretari del ministeri d’instrucció pública Els seus treballs més importants desenvolupen la teoria dels invariants, i introduí a Itàlia l’obra de Karl Gustav Jacobi i de Cailey en La teoria dei determinanti e le sue applicazioni 1854, les funcions…
Christian Wolff

Christian Wolf, en un gravat contemporani
© Fototeca.cat
Filosofia
Filòsof alemany.
Deixeble principal de Leibniz, exercí una gran influència en l’Aufklärung alemanya, en ordenar sistemàticament, d’una manera “escolàstica”, el pensament del seu mestre, que modificà, però, en certs punts La filosofia és l’ordenació racional de tots els conceptes fonamentals, tot basant-se en els principis de contradicció i de raó suficient El camp de la filosofia és, així, el de l’"ésser possible” o no contradictori, i el mètode essencial és el deductivoontològic la inducció només forneix coneixements probables És famosa la seva divisió de la filosofia en teòrica ontologia,…
sociologia
Sociologia
Ciència social que té per objecte l’estudi racional i crític de la societat humana.
Investiga la dimensió social de l’home, tant en l’aspecte relativament permanent grups, institucions i estructures socials de tota mena com en l’aspecte fluid i dinàmic tensions, conflictes, transformacions En contrast amb d’altres ciències socials afins, no aïlla un sol nivell de la realitat, sinó que els interrelaciona constantment Així, quan el sociòleg investiga l’economia, no es limita als fenòmens de producció i distribució de béns i mercaderies, sinó que intenta d’esclarir la distribució del poder polític que hi és lligat, el sistema de desigualtat social classes socials que genera i…
nombre algèbric
Matemàtiques
Nombre que és solució d’una equació algèbrica racional.
El conjunt dels nombres algèbrics és numerable
Ferdinand Julius Tönnies
Sociologia
Sociòleg alemany.
Professor a la Universitat de Kiel des del 1881, en fou expulsat pels nazis 1933 Desenvolupà una teoria sociològica que intentava de connectar la teoria orgànica i la teoria contractual de la societat En la seva obra cabdal, Gemeinschaft und Gesellschaft ‘Comunitat i associació’, 1887, definí les comunitats Gemeinschaften com a agrupacions basades en les relacions personals i en les quals la raó d’ésser està en elles mateixes el matrimoni, l’amistat i el clan en són exemples i les associacions Gesellschaften com a organitzacions estructurades de forma racional per tal d’…
racionalitat econòmica
Economia
Pressupòsit que hom aplica al comportament dels agents econòmics en tant que persegueixen uns objectius que hom considera coherents i per a obtenir els quals fan servir uns mitjans que hom creu adients.
És definit com a racional el comportament econòmic quan la seva organització és orientada a obtenir la renda màxima possible, per l’ús dels mitjans disponibles, i a fer un ús òptim de la renda obtinguda per tal d’assolir-ne la satisfacció màxima El pressupòsit de racionalitat econòmica s’aplica amb relació als diferents subjectes que hom considera que actuen en el món econòmic El postulat de racionalitat, pel que fa al comportament del consumidor, significa que aquest tria entre totes les alternatives de consum disponibles, de manera que la satisfacció obtinguda sigui la màxima…