Resultats de la cerca
Es mostren 111 resultats
Glenn Theodore Seaborg
Química
Químic nord-americà.
Doctorat a la Universitat de Berkeley 1937, on desenvolupà la major part de la seva carrera científica i acadèmica, a més d’exercir-hi diversos càrrecs Dedicat a la física i química nuclear i a la radioactivitat, el 1940 descobrí el plutoni amb Edwin McMillan i establí com obtenir-lo en un reactor d’urani Dirigí les investigacions sobre plutoni del Projecte Manhattan 1942-46, descobrí l’americi i el curi 1945, i posteriorment 1950 el berkeli i el californi Establí també l’existència de la quarta família radioactiva, la del neptuni Fou, a més, director del Lawrence Radiation…
Čornobil
Ciutat
Ciutat d’Ucraïna, a l’oblast de Kíev, coneguda arran de l’accident que tingué lloc els dies 24, 25 i 26 d’abril de 1986 a la central nuclear situada a uns 20 km, a la localitat de Prip’at.
L’accident es produí durant la installació d’un sistema de seguretat en un dels quatre reactors nuclears , el qual hom deixà funcionant i desproveït de diversos dispositius d’emergència refrigeració, control de potència, etc La reacció en cadena produïda pel sobreescalfament al nucli del reactor provocà una sèrie d’explosions que projectaren una gran quantitat de material radioactiu, estimat en uns 5,2 milions de terabecquerels a l’exterior molt superior a la de qualsevol prova nuclear efectuada fins aleshores i més de cent vegades a la de les explosions d’Hiroshima i Nagasaki L’absència d’…
Un nou sarcòfag cobreix el reactor nuclear de Txernòbil
Es colloca una nova coberta sarcòfag nuclear sobre el reactor nuclear de la central de Txernòbil Ucraïna, que evitarà la fuga de material radioactiu almenys durant els propers cent anys El 1986 l’explosió del reactor va provocar l’accident nuclear més greu de la història Milions de persones van ser afectades per la fuita radioactiva, i àmplies zones de Rússia, Bielorússia i Ucraïna van haver de ser evacuades Tot i que es va construir ràpidament una coberta, aviat es va demostrar inefectiva La construcció del nou sarcòfag, el finançament del qual ha anat a càrrec del Banc Europeu…
franci
Química
Element pertanyent al grup I de la taula periòdica.
El nombre atòmic és 87 És el més pesant i el més actiu dels metalls alcalins, i el seu núclid estable, que hom suposa present en els minerals del cesi, de la pollucita i de la lepidolita, encara no ha estat descobert tanmateix, Perey descobrí 1939 el núclid radioactiu 223, que té un període de 21 min i emet radiacions β, en la sèrie de descomposició radioactiva de l’actini El nom de franci, proposat pel descobridor, designa, doncs, el núclid 223 hom també en coneix el núclid 221, que es forma en la sèrie del neptuni, i els núclids 212, 218, 219, 220 i 222, tots radioactius Atesa…
transició permesa
Física
Transició radioactiva amb una probabilitat d’ocurrència no gaire petita.
mesotori
Física
Nom de dos elements de la família radioactiva del tori.
El mesotori I és l’isòtop 228 del radi, amb una vida mitjana de 6,7 anys Per mitjà de radiacions β esdevé mesotori II , isòtop 228 de l’actini, amb vida mitjana de 6,13 hores Són utilitzats en cancerologia
curie
Física
Unitat d’activitat nuclear o radioactiva, acceptada transitòriament per SI.
Equival a 3,7×10 10 Bq Rep el nom del físic Pierre Curie
gangli sentinella
Medicina
Gangli que, en un territori anatòmic definit amb una malaltia susceptible d’arribar als ganglis limfàtics, rep abans que els altres la malaltia.
Segons la disposició de la xarxa de vasos limfàtics hom pot trobar un o més ganglis sentinelles La cirurgia oncològica del càncer de mama, del melanoma i del càncer de vulva consisteix en l’extirpació del tumor i dels ganglis limfàtics regionals a fi i efecte d’eliminar tots els teixits amb neoplàsia La biòpsia selectiva del gangli sentinella prediu, si és negativa, l’absència de metàstasi en els altres ganglis, i, per tant, no caldrà fer la limfadenoectomia Per localitzar el gangli sentinella, algunes hores abans de la intervenció quirúrgica s’injecta una substància radioactiva…
paradoxa del gat de Schrödinger
Química
Paradoxa a la qual s’arriba com a conseqüència de l’aplicació de la mecànica quàntica a un sistema físic macroscòpic.
Aquest experiment teòric, plantejat per Erwin Schrödinger l’any 1935, consisteix a tancar en una caixa un gat juntament amb una partícula de material radioactiu i una ampolla de verí que es trenca en cas que la partícula radioactiva es desintegri la partícula té un 50% de probabilitats de desintegrar-se en un termini de temps donat Segons les lleis de la mecànica quàntica, les partícules són descrites per una funció d’ona formada per la superposició de tots els estats possibles de la partícula que, en un moment determinat, permet calcular la probabilitat de trobar-la en un cert…