Resultats de la cerca

Ciutadà honrat de Barcelona Fou canonge de Barcelona, cabiscol de Tarragona i elegit bisbe d’Elna Llegà els seus béns per a la construcció del Collegi de Cordelles , del qual redactà els estatuts el 1572

Exercí diversos càrrecs al servei de Robert de Clermont entre el 1279 i el 1282, anys que redactà el tractat jurídic Coutumes de Beauvaisis És autor també de nombrosos poemes i de Manekine i Jehan et Blonde

Professor de botànica a Florència 1842-77, és autor de la primera Flora Italiana 1848-74 Collaborà amb PBWebb, i amb APde Candolle en la publicació del Prodromus , del qual redactà el capítol corresponent a les coníferes

Fou advocat de la generalitat de Catalunya És autor d’un Raepertorium iuris, praecipue barchinonensis, disposat per ordre alfabètic, i redactà, conjuntament amb d’altres juristes, un dictamen sobre An in Principatu possint duo locumtenentes Regni creari

Fou un dels fundadors de la Diputació Arqueològica de les Illes Balears Compilà una miscellània d’història i d’arqueologia de Mallorca, i redactà uns interessants Apuntes cronológicos, que van del 1808 al 1865, publicats el 1945

Redactà la història de les diverses fundacions augustinianes del Principat de Catalunya com també les biografies dels religiosos més notables l’obra, però, quedà inèdita i no fou publicada fins el 1699 pel també agustí, Josep Massot

Pelegrí a Terra Santa, en tornar-ne emmalaltí a Lieja i hi redactà Mandeville's Travels 1371, itinerari per als pelegrins a Terra Santa i recull de contes i llegendes medievals És una de les mostres primitives de la prosa anglesa

Advocat i radical, dirigí el cop d’estat del 1845 contra el govern liberal i esdevingué cap del govern provisional Després de la crisi de Sonderbund, redactà un nou pacte federal 1848 El 1850 fou elegit president de la Confederació

Conegué Luter a Colònia 1510, i també Zwingli 1528, el qual succeí com a cap de la reforma a Zuric 1531 Redactà el Consensus tigurinus 1549 i la Confessio helvetica posterior 1562, però atacà durament catòlics i luterans, principalment per la doctrina eucarística

Opositor a JM Rosas, hagué d’exiliar-se a Montevideo durant la dictadura 1835-52 En retornar, fou elegit governador de Buenos Aires 1852-57, senador 1861 i president del senat 1867 Redactà el codi penal 1862 És pare del polític  Adolfo Alsina