Resultats de la cerca

Dins el castell del Rei hi hagué una capella destinada, de forma exclusiva, al servei del culte dels monarques i probablement també de les persones que s’encarregaven de mantenir-lo i vigilar-lo en absència d’aquests D’aquesta capella en desconeixem l’advocació, tot i que és força probable que la titular fos Santa Maria La seva existència es coneix a través de les llistes d’esglésies i parròquies que contribuïren a satisfer la dècima papal collectada a l’arxidiòcesi els anys 1279 i 1280, les quals expliciten la “ capellania sita in castro domini regis ” Aquesta menció pressuposa, doncs, l’…

Es formà al conservatori de la seva ciutat natal i posteriorment ingressà al de París, on estudià amb Vlado Perlemuter, Marcel Ciampi, Pierre Pasquier i Henriette Puig-Roget Els primers premis assolits, l’any 1974, en el concurs de Jaén i en el de Vianna Da Motta de Lisboa marcaren l’inici de la seva carrera com a concertista i també com a intèrpret de música de cambra amb el violinista Régis Pasquier, amb qui debutà l’any 1976 al Lincoln Center de Nova York Del 1976 al 1985 fou solista de la Nova Orquestra Filharmònica de Ràdio de França, i el 1986 fou nomenat professor d’acompanyament del…

Estudià a la Universitat d’Alcalá de Henares i també a Roma, Sicília i París, ciutat on es doctorà en teologia i on impartí classes a la universitat El 1574 tornà a la Península Ibèrica i visqué la resta de la seva vida a la casa dels jesuïtes a Toledo Els seus escrits sobre música es troben en De rege et regis institutione i en el Tratado contra los juegos públicos , obra originàriament publicada a Colònia el 1609 amb el títol De spectaculis En la primera d’aquestes obres parla del paper de la música en l’educació dels membres de la família reial, a la qual assigna una funció d’elevació de…

Fou fundat al principi del s XI El nou cenobi pretengué ésser el continuador del vell de Sant Martí d’Assan Sota Ramir I 1035-63 esdevingué monestir de propietat reial — capella regis —, i augmentà ràpidament el seu patrimoni Amb Sanç Ramires i Pere I 1063-1104 esdevingué el més important monestir de Sobrarb i Ribagorça se li uniren les cases d’Ovarra, Taverna, Santa Justa, Sant Just i Pastor d’Orema, Barbastre i Graus Celestí III 1192-98 el supedità al bisbat de Lleida i el monestir maldà, creant diversos documents falsos que entorpeixen la seva història, per alliberar-se'n, cosa que…

Fundat l’any 1927 i dissolt el 1974, tingué com a membres el violinista Jean Pasquier, el violista Pierre Pasquier i el violoncellista Étienne Pasquier Aquesta formació collaborà habitualment amb altres intèrprets, com la pianista Marguerite Long i el flautista Jean-Pierre Rampal El 1970 els fills de Pierre Pasquier, Bruno intèrpret de viola i Régis violí, formaren, juntament amb Roland Pidoux violoncel, el Nou Trio Pasquier, que començà les seves actuacions com a grup el 1972 i que el 1983 feu el primer enregistrament Considerada una de les agrupacions de cambra capdavanteres en el panorama…

Situada dins l’antic terme del castell de Puig-reig, prop del camí que anava a Fonollet, la documentació esmenta l’existència de l’església de Sant Andreu de Madrona el segle XII, església totalment perduda L’any 1145 el vescomte Guillem de Berguedà, la seva muller Berenguera i el seu fill Guillem donaren a l’església de Sant Martí de Puig-reig, una part de les collites que els pertocava de l’església de Sant Andreu de Madrona Sancto Andree Matrone inferius usque ad sanctum Martinum Pugio Regis Possiblement aquesta església, avui perduda, no devia ésser gaire allunyada de l’actual casa de…

Doctor en dret i Poeta laureatus , el 1434 fou introduït a la cort d’Alfons el Magnànim pel vicecanceller Jaume Pelegrí Conseller i preceptor del rei fins el 1458, fou distingit per ell amb altres càrrecs remunerats i amb privilegis Tingué amistat i es cartejà amb els secretaris valencians Martorell i Olzina i altres catalans de la cort Fundà a Nàpols l’Academia Panormitana, després Academia Pontaniana És autor de la collecció de poemes en llatí Hermaphroditus 1424-25, que causà un gran escàndol, de tres colleccions d’epístoles Gallicae , Campanae i Politicae , d’una biografia inèdita de…

A França es difongué, malgrat el decret del Sant Ofici 1663 i la prohibició reial d’ensenyar-lo 1671, gràcies a la fervent adhesió del pare Mersenne, dels oratorians Bérulle i Malebranche, del nucli de Port-Royal, i de Cordemoy, La Fargue i Régis Trobà una forta oposició en els peripatètics, els atomistes i els empiristes, i també la generalitzada dels jesuïtes, pedagogs de l’època El cartesianisme augustinià de Malebranche és la més vigorosa de les branques indicades Obtingué un èxit semblant als Països Baixos Guellinx, Spinoza, però no tant a Alemanya Clauberg ni a Anglaterra, indrets d’on…

Bé que se’n desconeixen les dades biogràfiques bàsiques, hi ha documentació que abraça la seva activitat professional Fou mestre de capella en dues seus catalanes a la Seu d’Urgell del 1598 al 1602, succeint el mestre Gonsalvo, i altra vegada en 1605-16, quan fou succeït per Ignasi Mir i a Tarragona des del final de 1616 fins al gener del 1619 Es coneixen poques obres d’aquest compositor La més important és la missa a quatre veus  Susanne un jour , una de les darreres versions d’aquest conegut tema, molt conreat pels organistes i polifonistes europeus També cal esmentar el  villancico a…

Estudià a les universitats de París, Pavia i Bolonya, on es graduà en lleis i cànons Tornà a Oriola i s’oposà, durant les Germanies 1519-23, als agermanats d’Oriola i hagué de fugir amb la seva família Després de la guerra, fou nomenat assessor del governador d’Oriola Pere Maça i, més tard, fiscal de la inquisició de València i inquisidor de Barcelona Dedicà a Carles V la seva obra principal, De matrimonio regis Angliae Bruges 1528, Barcelona 1531, en defensa de la reina Caterina d’Aragó, i en fou recompensat pel papa amb una pensió de 400 ducats sobre la mensa episcopal d’Elna 1537 Fou bisbe…