Resultats de la cerca

Es doctorà en medicina a Barcelona, amplià estudis a Berlín i es diplomà en educació física a Estocolm Introduí a l’Estat espanyol la gimnàstica sueca, creà una escola de massatgistes per a cecs i fou pioner en la rehabilitació d’invàlids El 1920 fou el metge esportiu de la delegació espanyola als Jocs Olímpics d’Anvers

Elegit cònsol 65 aC, no arribà a exercir el càrrec per l’acusació d’intriga i d’haver participat en la primera conspiració de Catilina Durant la guerra civil comandà l’ala dreta de l’exèrcit de Cèsar a Farsàlia i, així, obtingué la seva rehabilitació S'enriquí amb la venda de les propietats de Pompeu

S'inicià amb l’informe de Nikita Khruščov al vintè congrés del PCUS 1956 i es caracteritzà per l’eliminació, entre els alts càrrecs de l’Estat i del partit, dels dirigents collaboradors de Stalin V’ačeslav Molotov, Lavrentij Berija, etc, la rehabilitació d’antics dirigents Władysław Gomułka i una certa liberalització en l’economia i en les relacions internacionals

Té cura de la gestió de les prestacions complementàries de la seguretat social, és a dir, de l’assistència social Comprèn tres grans seccions serveis a la tercera edat, que inclouen residències i centres geriàtrics amb funcions tant d’esbarjo com d’assistència terapèutica serveis als minusvàlids físics, psíquics i sensorials, dirigits sobretot a la rehabilitació i la integració social i laboral, i els programes especials

Empresa pública des del 1992, els seus principals objectius consistien en l’administració del patrimoni d’habitatges de promoció pública de l’Institut Català del Sòl, la promoció de vendes de parcelles i habitatges d’aquest Institut i, per compte propi, en l’adquisició d’habitatges i solars de protecció oficial i la seva alienació, i en actuacions referides a la rehabilitació d’habitatges

Es titulà el 1969 a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona, on també es doctorà el 1975 És catedràtic del departament d’Urbanisme i Ordenació del Territori des del 1986 i membre fundador del Laboratori d’Urbanisme 1969 Entre el 1983 i el 1989 fou cap d’Urbanisme de l’Ajuntament de Barcelona i fou un dels principals artífexs de la transformació urbanística de Barcelona amb motiu de la celebració dels Jocs Olímpics l’any 1992 Fou premi Nacional d’Urbanisme l’any 1981 per un estudi sobre l’ocupació d’edificis a Barcelona i altres ciutats del sud d’Europa i el 1985, pel disseny…

Fundat l’octubre del 1992, originalment prengué el nom de Club Esportiu Superació Té com a finalitat la integració social, a través de l’esport, de persones amb alguna discapacitat física Té seccions d’esquí, tennis i activitats de lleure i natura Ha organitzat el Campionat de Catalunya de diferents especialitats esportives Collabora amb el programa de rehabilitació física juntament amb Hospi-Sport Alguns dels seus membres competeixen en l’àmbit estatal i internacional

Adquirí coneixements de solfeig, piano i dansa abans de començar la seva carrera artística en les orquestres Costa Brava, Janio Marti, Caravana i Xavier Cugat, i actuà de presentadora en el programa de TVE Un, dos, tres, responda otra vez 1987 Al final dels anys vuitanta representà Espanya en el Festival d’Eurovisió i enregistrà dos discos en castellà Una mujer como yo 1989 i Rompe el tiempo 1990 Després tornà a la televisió com a presentadora, cantant o actriu d’alguns programes i sèries de Televisió de Catalunya com 10 del 3 1993, Pedralbes centre 1995, Pluja d’estrelles  1993, Nissaga de…

Conreà una pintura figurativa que pot ésser classificada com d’un constructivisme líric Les seves visions de paisatges són ordenades, geometritzades, simplificades i acolorides segons un sentit d’harmonia i d’equilibri Professor a l’Escola d’Arquitectura de Barcelona, s’especialitzà en urbanisme i en la rehabilitació d’edificis, i el 1998 publicà El Creixement de l’Eixample Registre Administratiu d’Edificis, 1860-1928 És autor també de la versió catalana dels Quatre quartets de TS Eliot 1965

Unes 40000 persones assisteixen a Santa Coloma de Gramenet a la festa d’inauguració de la primera fase delparc fluvial delBesòs, que ocupa 40 ha al recinte de Can Zam El parc és una de les primeres actuacions del projecte de recuperació de la llera delBesòs en un recorregut de 7 km, entre Montcada i Santa Coloma, que es completarà amb la construcció de la depuradora de Montcada i la rehabilitació de la platja de Sant Adrià de Besòs