Resultats de la cerca

Estudià clavicèmbal i flauta de bec, i després amplià la seva formació amb la carrera de musicologia, que realitzà a Viena i a París S’especialitzà ben aviat en música antiga, àmbit en què desenvolupà una tasca tant d’instrumentista com de colleccionista El 1958 fundà el grup Musica Antiqua, que un any després passà a denominar-se Conjunt de Música Antiga Parallelament inicià la seva tasca docent a la Musikhochschule de Viena i el 1969 fundà el Clemencic Consort , amb qui treballà intensament el repertori medieval, renaixentista i del primer Barroc, dedicat especialment a la música vocal Amb…

Estudià música i cant a Brusselles i París i debutà a Ginebra amb La bohème 1920 Després d’haver obtingut diversos èxits a Niça i Montecarlo, el 1927 fou contractat a l’Òpera Còmica de París, on participà en l’estrena de Résurrection , de F Alfano, el mateix any Entre el 1928 i el 1931 formà part de la Chicago Grand Opera Company Simultaniejà les seves obligacions amb la companyia nord-americana i les aparicions a Europa, especialment a París, on el 1929 debutà al Palais Garnier Reaparegué a la capital francesa de manera pràcticament ininterrompuda fins el 1940 Del 1936 al 1943 cantà…

Després de la Primera Guerra Mundial, en la qual participà, inicià estudis musicals a Calais, que prosseguí i finalitzà a París El 1926 obtingué diversos guardons i debutà a l’Òpera de la capital francesa com a Max El caçador furtiu Contractat el 1930 per l’Òpera Còmica, obtingué un gran èxit de públic i crítica per la seva interpretació de papers d’obres de G Bizet, J Massenet, P Mascagni, R Leoncavallo i G Charpentier, entre d’altres El 1940 interrompé la seva carrera ar tística per prendre part en la Segona Guerra Mundial i el 1945 reprengué la seva activitat com a cantant, a l’Òpera…

És considerat el creador de la filosofia moderna Provenia d’una família benestant i el seu pare era conseller del parlament de Bretanya S’educà al collegi dels jesuïtes de La Flèche i més tard anà a la Universitat de Poitiers, on es llicencià en dret Després, amb el desig de conèixer món, s’allistà a l’exèrcit, primer de Maurici de Nassau i després de Maximilià de Baviera, i participà en algunes campanyes militars Els seus viatges, primer com a soldat i després com a civil, el portaren a països com Alemanya, Polònia, Hongria, Holanda o Itàlia En el primer escrit conegut de Descartes…

Estudià al Conservatori de Lieja, on rebé classes de composició de F Rasse Abans d’obtenir una plaça al Conservatori de Brusselles com a responsable de la disciplina de direcció orquestral, exercí al de Lieja com a professor d’harmonia Entre el 1936 i el 1959 fou convidat assíduament com a director musical del Théâtre de la Monnaie de la capital belga El 1972 fundà l’Òpera de Cambra de Bèlgica

El 1892 exposà al Salon des Indépendents de París una pintura en què utilitzà per primera vegada tons purs i vius, abans que el moviment fauve fes d’això el seu programa Els seus temes de paisatges i natures mortes són tractats amb realisme i amb trets amples, mostrant la vida rústica amb una simplicitat monumental Paisatge de la Valclusa 1898 Les seves figures també tenen un gran vigor Banyista 1905, Maternitat 1900, Autoretrat 1947

Poeta d’una gran riquesa verbal, palesa influències de Maeterlinck Fou també traductor de Flaubert Quant a la narrativa, la trilogia novellesca Das Erbe am Rhein ‘L’herència al Rin’, 1925-31 presenta la problemàtica dels homes alsacians i llur destí L’obra cabdal és, però, la novella Der Fremde ‘L’estranger’, 1909 Conreà també el teatre i l’assaig Intentà en algunes obres una entesa entre les cultures alemanya i francesa

Empresonat a Auschwitz, durant la Segona Guerra Mundial, fou, després, soldat amb l’exèrcit rus Fundà 1954 el Cabinet d’Études Techniques d’Architecture et Construction i l’Institut d’Investigations de noves estructures amb cables tesats 1960 Realitzà diverses obres, en part en collaboració amb altres arquitectes M Blanc, Herbé, Couteur i G Gillet una església a Royan 1955 la catedral de Bizerta, Algèria 1956 el pavelló de França a l’Exposició Internacional de Brusselles 1958 etc

Collaborà amb Jaurès en la fundació de L’Humanité , i fundà el partit republicà socialista Elegit diputat 1893-1902, fou ministre de treball 1906-10 i d’instrucció pública 1913-14 En esclatar la Primera Guerra Mundial, presidí el govern “d’unió sagrada” 1914-15, del qual fou més tard ministre de justícia 1915-17

Treballà en el camp de la topologia diferencial rebé la medalla Fields el 1958, disciplina en la qual generà el concepte de cobordisme Fou especialment conegut per haver desenvolupat la teoria de les catàstrofes És autor, entre d’altres, de Stabilité structurelle et morphogenèse 1972