Resultats de la cerca
Es mostren 338 resultats
alvèol pulmonar
Alvèol pulmonar
© fototeca.cat
Anatomia animal
Petit sac terminal dels bronquiols, en els pulmons dels vertebrats, al qual van a parar una arteriola i una vènula.
Són molt nombrosos, i a través de llur superfície s’efectua l’intercanvi respiratori d’oxigen i d’anhídrid carbònic, entre l’aire i la sang
pulmonària
Botànica
Farmàcia
Gènere de plantes herbàcies perennes, de la família de les boraginàcies, rizomatoses, pubescents, de fulles lanceolades, sovint marbrades de blanc; de flors vermelles, blaves o violades, en forma d’embut, arranjades en cimes, i de fruits nuculars.
Es fan en boscs i llocs humits És emprada en medicina popular com a emollient, en forma d’infusió, per a tractar algunes afeccions lleus del sistema respiratori
porus
Anatomia animal
Herpetologia
Orifici per on surten diversos productes d’excreció, com suor, seu, etc. (porus excretors), productes sexuals (porus genitals), excrements (porus anals) o secrecions (porus secretors), com els femorals dels llangardaixos o les paròtides dels gripaus.
També n'hi ha amb paper respiratori, com els estigmes dels artròpodes terrestres, o que treuen hormones, com el de la glàndula verda dels crustacis, o feromones, en els lepidòpters
microvil·li
Biologia
Conjunt de projeccions microscòpiques de la membrana cel·lular dels epitelis; fan d’uns 2 a 4 μm de llargada i augmenten la seva superfície d’absorció.
Cada cèllula té molts microvillis arrenglerats, observables al microscopi electrònic Són presents en epitelis que entapissen la paret interna de l’intestí prim, dels túbuls renals i del tracte respiratori
fluoroform
Química
Compost fluorat que hom pot considerar formalment derivat del metà.
És obtingut mitjançant la reacció CHCl 3 + HF →CHF 3 + 3HCl És emprat com a refrigerant per a baixes temperatures, irrita l’aparell respiratori i a altes concentracions actua com a narcòtic
mucoviscidosi
Patologia humana
Malaltia hereditària de les glàndules exocrines, que produeixen secrecions mucoses anormals, viscoses, que inclouen mucopolisacàrids anòmals.
En resulten afectats el pàncrees, l’aparell respiratori i les glàndules sudorípares La malaltia sol començar a la infantesa, i es caracteritza per infeccions respiratòries, insuficiència pancreàtica i susceptibilitat a la calor
antènula
Anatomia animal
Cadascuna de les dues antenes que tenen els crustacis en el primer segment cefàlic.
Consta d’una base, on a vegades hi ha una expansió laminar, i d’un flagel, que pot ésser bifurcat Acostuma a tenir òrgans de l’equilibri i pot contribuir a la formació d’un tub respiratori
pasteurel·làcies
Biologia
Família de bacteris de l’ordre dels eubacterials, integrada per individus anaerobis facultatius, gramnegatius i típicament en forma de bacil.
Inclou diversos patògens de vertebrats, com ara Haemophilus influenzae , altres que són causa de gingivitis i d’importants malalties que afecten animals de granja, i diversos comensals que viuen en les mucoses d’ocells i mamífers, especialment al tracte respiratori superior
mizostòmids
Helmintologia
Classe d’invertebrats de l’embrancament dels anèl·lids que atenyen fins a 3 mm, de cos discoidal, arrodonit o el·líptic, amb la cara dorsal llisa.
A la ventral hi ha la boca, envoltada de ventoses No tenen aparell respiratori ni circulatori i són hermafrodites proteràndrics Viuen com a paràsits de crustacis i crinoïdeus, als quals ocasionen diverses inflamacions Hom creu que són poliquets degenerats pel parasitisme
cap
Anatomia
Part superior del cos de l’home i anterior i superior de molts animals, que conté els principals òrgans dels sentits i centres nerviosos.
El cap dels vertebrats comprèn el crani, que, situat superiorment i posteriorment, és una cavitat òssia que conté l’encèfal, i la cara, que, situada inferiorment i anteriorment, allotja l’inici dels conductes respiratori i digestiu i gran part dels òrgans dels sentits