Resultats de la cerca
Es mostren 846 resultats
Can Bonvilar

Vista exterior de Can Bonvilar
Mas Bonvilar
Masia
Masia del municipi de Terrassa (Vallès Occidental).
De l’arquitectura inicial, que es remunta al segle XVII, destaca la façana i la torre També hi destaca una petita ermita al seu costat L’any 1997, l’edifici fou restaurat i convertit en lloc de celebracions, especialment casaments Mas Bonvilar
Francesc V de Mòdena
Història
Duc de Mòdena i de Reggio (1846-59), de la dinastia dels Habsburg.
Fill de Francesc IV El 1848 fou obligat a abandonar els ducats, que foren annexats al Piemont, però fou restaurat pels austríacs poc temps després Expulsat el 1859, els seus estats foren incorporats al regne d’Itàlia, i es retirà a Viena
Sant Domènec de Peralada
Convent
Convent dominicà establert el 1578 pel vescomte de Rocabertí Francesc Dalmau, a l’antic convent de canonges augustinians de la vila de Peralada (Alt Empordà).
Compost normalment per quatre comunitaris, fou exclaustrat el 1822 i la seva senzilla edificació es convertí en hospital i caserna de la guàrdia civil Ara es troba en ruïnes, però li resta un petit claustre romànic s XII de l’època dels canonges augustinians, restaurat
Riesa
Ciutat
Ciutat de Saxònia, Alemanya.
Important centre siderúrgic, elabora també productes alimentaris i fabrica teixits Amb la construcció, al s XIX, del ferrocarril Leipzig-Dresden, que aquí travessa l’Elba, es convertí en un important nus de comunicacions terrestres i fluvials Monestir benedictí del s XII, parcialment conservat i restaurat
la Tosca
Santuari de la Tosca
© Fototeca.cat
Santuari
Santuari de la Mare de Déu de la Llet, del municipi de Castellcir (Moianès), a la vall de Marfà, a la dreta de la riera de Marfà, prop de l’antic molí de Brotons.
Prop d’aquest indret hi havia al segle XI la capella de Santa Maria de les Illes, més tard desapareguda L’actual santuari fou edificat en 1632-40 i restaurat el 1942 La vila de Moià hi anava en processó el dimarts de Pasqua
Sant Jordi de Cercs

Vista del poble de Sant Jordi de Cercs
© CIC-Moià
Poble
Poble del municipi de Cercs (Berguedà), al NW del cap del municipi.
L’edifici romànic, restaurat recentment, s’edificà al segle XII i canvià de titular al segle XVIII Prop seu s’edificà el nou barri obrer de les mines de Fígols, traslladat de Sant Salvador de la Vedella, que per això s’anomenà de Sant Jordi
Timişoara
Ciutat
Capital del judeţ de Timiş, al Banat, Romania, situada a la riba del canal Bega.
Indústries mecànica, química, tèxtil, alimentària, del tabac, Aeroport Centre comercial i cultural de la Romania occidental, té universitat i és bisbat ortodox i catòlic Sotmesa als turcs 1552-1716, el 1920 passà de la corona hongaresa a Romania Conserva, molt restaurat, el castell reial dels Hunyadi
brigitina
Cristianisme
Membre de l’orde femení fundat per santa Brígida de Suècia.
Desaparegué al s XVI i fou restaurat al s XIX Amb el nom de brigitines són conegudes tant les Germanes de santa Brígida, orde fundat pel bisbe Daniel Delaney a Zullow 1807-45, dedicades a l’ensenyament, com les Germanes del Santíssim Salvador i de santa Brígida
Siegburg
Ciutat
Ciutat del land del Rin del Nord-Westfàlia, a Renània, Alemanya.
Situada a la dreta del Sieg, i abans del seu aiguabarreig amb el Rin Maquinària, colorants i plàstics Nasqué entorn del monestir benedictí, fundat el 1064, en el Michaelsberg, restaurat el 1914 per monjos de Beuron Durant els s XVI-XVIII fou centre d’una florent indústria de pisa i ceràmica
Prato
Ciutat
Capital de la província homònima, a la Toscana, Itàlia, situada al S dels Apenins Etruscs.
És un gran centre tèxtil i cultural escoles superiors Bisbat catòlic El Duomo s XIII és una basílica romànica, refeta en estil gòtic Són notables també l’església de Santa Maria delle Carceri una de les importants obres renaixentistes, el Palazzo Pretorio s XIII i el castell de Frederic II restaurat al s XIII