Resultats de la cerca

De primer deixeble de Saint-Simon, més tard se'n separà i tractà de fer una síntesi entre el socialisme, el cristianisme i l’ideal revolucionari El 1848 fou elegit president de l’Assemblea Constituent Escriví, entre altres, Introduction à la science de l’histoire 1833, Histoire parlamentaire de la Révolution française 1834-38 i Essai d’un traité complet de philosophie 1839

Dedicat a la investigació científica a Cambridge, fou nomenat Civil Service Comissioner 1945-60 Preocupat per la relació entre la ciència i la política, escriví The Two Cultures and the Scientific Revolution 1959 i Science and Government 1961 Cal remarcar també la seva obra novellística, Strangers and Brothers ‘Estranys i germans’, 1940-70, cicle que reflecteix la vida i els costums anglesos actuals

Director i redactor en cap de “L’Indépendant” a partir del 1893, procurà de mantenir el programa " ni réaction, ni révolution ", defensant la llibertat i la justícia, sense confiar, però, en el moviment socialista En la seva crònica diària combaté el diari clerical i de dreta “Le Roussillon” Un recull de reportatges seus fou publicat sota el títol de Carnets de route de Jean-Paul 1931

Advocat i publicista, participà en les primeres manifestacions revolucionàries del Delfinat Diputat als Estats Generals 1788, n'esdevingué un dels millors oradors i arribà a ésser-ne president Després de la fugida frustrada de Lluís XVI, li aconsellà l’establiment d’una monarquia constitucional moderada Féu votar, amb aquest fi, la inviolabilitat del rei Descoberts, però, aquests contactes, fou condemnat a mort i guillotinat Escriví una Introduction à la Révolution française 1843

Professor d’història, publicà Principes de la philosophie de l’histoire 1827 La revolució del 1830 el convertí a les idees liberals i li féu néixer la concepció de la història de França com una lluita contínua del poble contra el despotisme Professor al Collège de France 1838, en fou destituït per causa de la seva ideologia Publicà Histoire de la Révolution Française 1847-53 i una Histoire de France 1830-69 en 12 volums

El 1939 es traslladà als EUA Establí una relació entre el pensament psicoanalista i el marxisme Dialektyscher Materialismus und Psychoanalyse , 1934 En la seva teoria del caràcter Charakteranalyse , 1933 destacà la funció repressiva de la societat, que obté l’ordre autoritari gràcies a l’opressió sexual A partir dels anys seixanta, el seu pensament marcà la “nova esquerra” Escriví encara Die Funktion des Orgasmus 1927, Die Massenpsychologie des Faschismus 1933, Die sexuelle Revolution 1936-45

Centrà els seus estudis en l’anàlisi del desenvolupament històric del capitalisme en països com el Brasil i Xile Segons ell, el tractament tradicional dels països subdesenvolupats com a economies duals falseja el fet que el capitalisme determina estratègicament el manteniment dels sectors menys avançats Obres principals Development and Underdevelopment 1966, Capitalism and Underdevelopment in Latin America 1967, Sociology of Development and Underdevelopment of Sociology 1969 i Latin America, Underdevelopment or Revolution 1970

Relacionat en un primer moment amb l’anarquisme, el 1918 s’adherí als bolxevics a Rússia Membre de l’Oposició d’Esquerra de Leningrad, fou detingut 1928 i 1933 i alliberat després d’una campanya internacional d’intellectuals Descriví l’experiència revolucionària d’entreguerres en nombroses obres, les més conegudes de les quals són la novella S'il est Minuit dans le Siècle 1939 i l’assaig L’An I de la Révolution russe 1928

Fou sacerdot Lliurat a la investigació, collaborà a les revistes La Semaine Religieuse , Revue Catalane , Revue d’Histoire et d’Archéologie du Roussillon , Revue Historique et Littéraire du Diocèse de Perpignan , etc És autor de monografies històriques com Étude historique sur Millas, depuis les origines jusqu'à la Révolution 1900 i Histoire de la maison des chevaliers de Banyuls, barons de Nyer, marquis de Montferré 1132-1922 1923 La seva obra principal és el Dictionnaire de Biographies Roussillonnaises 1914

S'oposà a la invasió francesa i es negà a reconèixer Josep Bonaparte, però després es convertí en un dels seus consellers Emigrà a França 1814, però pogué tornar a Espanya el 1816 i restar-hi fins el 1831 Collaborà en ‘El Censor”, escriví Lamentos políticos de un pobrecito holgazán 1820, Histoire de la révolution d’Espagne de 1820 à 1823, par un espagnol témoin oculaire 1824 i Diccionario geográfico y estadístico de España y Portugal 1826-29