Resultats de la cerca
Es mostren 4821 resultats
Roca-sança
Arquitectura civil
Medicina
Antic hospital i casa d’hostalatge del municipi de Guardiola de Berguedà, a l’antic camí que per Gréixer i coll de Jou es dirigia a Bagà.
Al seu voltant es formà el veïnat de l’Hospitalet de Roca-sança És documentat des del 1279, però existia un segle abans, segons l’estructura de la petita esglesiola romànica de Santa Maria Als s XIII i XIV era regida per un sacerdot, amb el títol de rector, i alguns servents Des del s XIV en tingueren cura donats i ermitans Quedà com a simple santuari marià
la Roca
Santuari
Santuari (la Mare de Déu de la Roca) del municipi de Mont-roig del Camp (Baix Camp), situat al cim (292 m alt.) d’una roca que s’alça a l’oest de la vila, que l’erosió ha configurat de manera característica.
roca efusiva
Mineralogia i petrografia
Roca ígnia que ha sortit a l’exterior de l’escorça terrestre per una fissura (lava), que arriba a la superfície en estat fos.
roca plutònica
Mineralogia i petrografia
Roca originada a partir d’un magma, la consolidació o la transformació de la qual s’ha produït a l’interior de la Terra.
Una característica comuna a la majoria d’aquestes roques és el fet d’ésser formades per agregats de minerals cristallitzats, per la qual cosa sovint hom les anomena roques cristallines
Antic Roca
Literatura
Gramàtica
Humanista, editor i professor universitari.
Vida i obra El 1555 es graduà en arts i filosofia a la Universitat de Barcelona, de la qual era el 1557 ja mestre collegiat Fou catedràtic d’arts i de filosofia a l’Estudi General de Barcelona 1558-63, 1568-69 i 1574-83, després estudià matemàtiques i medicina Fou traductor de la primera obra de comptabilitat per partida doble impresa a la Península Barcelona 1565, a banda d’autor d’obres didàctiques de filosofia —especialment filosofia aristotèlica— i aritmètica, algunes dedicades a JC Calvet d’Estrella Publicà, a més, diverses obres didàctiques Georgii Trapezuntii Dialectica 1561,…
,
la Roca
Despoblat
Despoblat del municipi de la Vall d’Alcalà (Marina Alta).
Era lloc de moriscs tenia 10 focs el 1563, inicialment de la parròquia de Gallinera i des del 1574 de la de Jovada
roca Gelera
Cim
Cim (1 104 m) de la serralada que separa el Conflent (Eus) de la Fenolleda (Campossí), a l’E del roc del Rosselló.
roca Corbatera
Cim
Cim (1 163 m) culminant del Montsant al Priorat, a l’extrem E, damunt la vall de l’Argentera.
És conegut també com a punta de la serra Major
roca Entravessada
Cim
Cim (2 927 m alt.) de la zona axial pirinenca, el més alt del grup del circ de Baiau, al límit entre Andorra i el Pallars Jussà.
roca Colom
Cim
Cim oriental (2 510 m) del circ de Concròs, dins el terme de Setcases (Ripollès), a la partió d’aigües amb el Tec (Vallespir), el qual neix al vessant oriental del pic.