Resultats de la cerca

Es formà als equips base de l’Ulldecona, el RCD Espanyol i el FC Barcelona 2004 Encara com a jugador de l’equip filial, debutà amb el primer equip 2010 Al juliol del 2011 fou traspassat al Chelsea anglès, amb el qual es proclamà campió de la Lliga de Campions i de la Copa 2012 La temporada 2013-14 jugà cedit al València i la 2014-15 al Stuttgart alemany Amb la selecció espanyola ha estat campió d’Europa sub-17 2007 i sub-19 2009, i ha disputat els Jocs Olímpics de Londres 2012

Practicà l’atletisme i formà part del moviment escolta Membre del Club Muntanyenc Barcelonès i del seu Grup d’Alta Muntanya GAM, feu la primera escalada a la Bola de la Partió 1940 amb el seu marit Josep Piqué  i Ernest Mallafré, i les primeres femenines al Cavall Bernat 1941 i la cara nord del mont Perdut 1941, entre d’altres També fou la primera dona a baixar el Pas de Chèvre Alps amb esquís de muntanya 1951 En esquí alpí, entre el 1942 i el 1956, aconseguí diversos títols de campiona de Catalunya i d’Espanya de descens, eslàlom i eslàlom gegant

Defensa que s’inicià en el CP Calafell, completà la seva formació en el FC Barcelona Fou campió d’Europa júnior amb la selecció espanyola Com a sènior, jugà al CH Vila-seca tres temporades, al CP Vilafranca una i al CP Calafell

Jugà amb el Patín Club 1945-49, amb el qual fou subcampió d’Espanya 1949, el Centre d’Esports Sabadell 1949-50 i el Reial Club Deportiu Espanyol 1950-57, on es retirà després de guanyar cinc Campionats d’Espanya 1951, 1954-57 i cinc de Catalunya 1951, 1952, 1953, 1955, 1956 Amb la selecció espanyola, aconseguí el Campionat del Món i d’Europa de Barcelona 1951, 1954 i la Copa de les Nacions de Montreux 1952, 1953 Després de la seva mort, el 1987, la Direcció General de l’Esport de la Generalitat de Catalunya, on treballava, instaurà un torneig amb el seu nom durant el Festival de la Infància i…

Presidí el Club Hoquei Piera 1984-91, 1993-95 El seu primer mandat coincidí amb l’etapa més brillant de l’entitat, que la temporada 1986-87 participà per primera vegada en una competició europea El 1990 fou subcampió de la Lliga Catalana i el 1991 acabà tercer a la Lliga

Membre del Centre Excursionista Penedès i del Grup Excursionista Puig Cúgul de Torrelavit, escalà les 782 agulles de Montserrat ressenyades al mític llibre Montserrat pam a pam operació Montserrat 1977 Fou la segona persona a aconseguir-ho, després de Josep Barberà, però, a més, trobà 117 agulles més que també escalà i establí una nova fita en l’escalada montserratina

Format a l’Ateneu Igualadí de la Classe Obrera, estudià a la Universitat de Barcelona i als Estudis Universitaris Catalans Es doctorà en lletres el 1948 Fundà i dirigí el grup cultural igualadí Anabis 1944-48, la revista  Ariel 1946-51 i la collecció “Signe”, de poesia i assaig, dirigida juntament amb Joaquim Horta Ideà 1946 un projecte de centre d’estudis comarcals d’Igualada, del qual es desentengué en ésser institucionalitzat pel franquisme el 1947 Fou membre fundador de la Societat Catalana d’Estudis Històrics 1946 Professor d’investigació al CSIC adscrit a l’Institut Espanyol de…

Titulat el 1887 Amb l’escultor Pere Carbonell i Huguet realitzà el monument funerari neogòtic de Cristòfor Colom a Santo Domingo 1896-98 Professor auxiliar de l’Escola d’Arquitectura de Barcelona 1899 Dins el Modernisme construí, entre altres edificis, la casa Conrad Roure a Barcelona 1902, amb visibles influències estructurals del Castel Béranger d’Hector Guimard Fou coautor del Pla General d’Urbanització de Barcelona, conegut com a pla Romeu-Porcel 1917

Començà, segons sembla, com a pintor, i així el coneixeria a Castellterçol Ramon Casas Molt relacionat amb el grup modernista d’aquest, collaborà amb Miquel Utrillo i amb Steinlen en espectacles d’ombres xineses a París 1893 Allà treballà amb Rodolphe Salis com a animador del cabaret Le Chat Noir, cosa que li donaria la idea d’iniciar una empresa similar a Barcelona, on fundà el 1897 Els Quatre Gats , del qual fou l’ànima El 1899 edità la revista Quatre Gats Afeccionat al naixent automobilisme, en plegar el cabaret muntà un garatge i participà en alguna cursa La…

Vida Inicià la seva formació musical a l’Escola Municipal de Música de Vic, on estudià amb Lluís Jordà, i el 1898 fou ordenat de sacerdot Perfeccionà els estudis amb J Ribera a Barcelona, ciutat on fou organista de la parròquia de la Bonanova fins el 1901, que guanyà la plaça de mestre de capella de la catedral de Vic El 1920 renuncià aquesta plaça per la d’organista Collaborà en l' Obra del Cançoner Popular de Catalunya amb el capítol La versió autèntica dels goigs del Roser de tot l’any La música que escriví es caracteritza per la fusió del cant gregorià amb la cançó popular, amb un toc…