Resultats de la cerca

Lluità a Bailèn 1808 i fou ferit i deportat a França Establert a València, lluità contra els carlins a Xiva 1836 Cap de presons, reformà diverses penitenciaries del País Valencià i hi fomentà el treball manual dels presos

De família humil, participà en la campanya d’Àfrica 1859-60 Residí molt temps a Sevilla, on inicià una carrera política que el feu un dels capdavanters del federalisme i hi dirigí  La Andalucía 1870, que aconseguí una certa repercussió a escala estatal Publicà també assaigs com Estudios contemporáneos 1865, i un interessant fullet, Patria y federalismo 1873 Posteriorment residí a Madrid i, retirat de la política, es dedicà només a la investigació, sobretot artística i literària, i al debat intellectual, tot manifestant-se darwinista i positivista Havia dirigit a Madrid la interessant Revista…

Es doctorà en filosofia i dret a la Universitat de València, on fou deixeble de Gregori Maians Entre el 1772 i el 1780 fou catedràtic de dret natural als Reales Estudios de San Isidro En aquesta última data fou nomenat alcalde del crim a València Membre numerari de la Real Academia de la Historia, publicà Historia de la milicia española desde las primeras noticias que se tienen por ciertas hasta los tiempos presentes 1776, edició en microforma del 1989 i Historia del derecho natural y de gentes 1776, amb la qual tractà d’oferir als seus alumnes una sinopsi històrica del dret natural Aquest…

Prengué l’alternativa a la Corunya 1944 de mans de Domingo Ortega Famós per la seva tècnica i la varietat dels seus recursos amb la muleta, es retirà el 1960, però tornà al toreig el 1971 per retirar-se definitivament el 1973

Doctor en filosofia i lletres i en dret per la Universitat de València, fou catedràtic de dret natural als Estudios de San Isidro de Madrid i membre de l’Academia de la Historia Fou autor de l’obra Historia de la milicia española 1776 i Historia del derecho natural y de gentes 1776 i anotà unes quantes obres de jurisprudència

Pertany a l’arxipèlag Chinijo, que conjuntament amb les illes i els illots d’Alegranza, Montaña Clara, Roque del Este i Roque del Oeste o del Infierno, les aigües circumdants i el massís de Famara i altres zones del N de Lanzarote formen des del 1986 el parc natural maritimoterrestre de l’Archipiélago Chinijo De clima àrid molt similar al de l’illa de Lanzarote, de la qual és separada per poc menys de 2 km, hi ha quatre formacions volcàniques i l’elevació màxima ateny 266 m Habitada des de la segona meitat del segle XIX, la població es concentra al nucli de Caleta del Sebo Les activitats…

El nucli del terme és San Roque Població majoritàriament disseminada Els boscos hi són abundants pins, roures i castanyers Activitats econòmiques derivades de l’agricultura i la ramaderia Manufactures de la fusta

Tenia la redacció a la societat de socors mutus “L’Auxili Federal” i representava una escissió dels federals que publicaven “El Iris del Pueblo” De fora Mallorca hi collaboraren Roque Barcia, José Paúl y Angulo i Mina Puccinelli

Constitueixen una dependència federal de Veneçuela, al nord de Caracas En nombre de 365, són illes petites i baixes la principal és el Gran Roque, 1,7 km 2 i en gran majoria deshabitades Dipòsits de guano i de sal

Fou fundat l’any 1951 per Nasi Brugueras, Àlex Colomer i Roque Romero, que posteriorment fou president de la Federació Catalana de Beisbol Fou campió de Catalunya 1955 i en els seus equips participaren jugadors vinguts de Cuba i Veneçuela Desaparegué l’any 1970