Resultats de la cerca

Membre del partit liberal-burgès moderat, es dedicà a la sàtira, especialment contra l’Església i l’absolutisme Fou desterrat al Tirol 1851-55 Escriví Tyroské elegie 1861, Křest svateho Vladimira ‘Crucifixió de sant Vladimir’, 1876 i epigrames contra la monarquia, l’Església i la policia

Formà part del grup d’escriptors dedicats a la sàtira social Els seus primers drames reflecteixen la influència d’Ibsen Drei ‘Tres’, 1892, Winterschlaf ‘Son d’hivern’, 1895, Der Probenkandidat ‘El passant’, 1899 Entre les seves novelles cal citar Der siegende Wald ‘El bosc victoriós’, 1926

El seu origen es troba, possiblement, en l’antiga Fête des fous , i es basa en la idea del món com a regne de la follia Es conserven unes trenta peces de sàtira política i social que assoliren un gran èxit sobretot durant el regnat de Francesc I

És una sàtira sobre els hàbits llicenciosos de la gent de mar, amb alguna nota costumista curiosa, i on no manca un cert enginy Tenen valor pel llenguatge i per la descripció de costums Bibliografia Ors, J 1977-1978 “ El Libre dels mariners , text i caracterització literària” BRABLB, 37

De formació científica, començà la seva carrera literària com a collaborador de la revista “Punch” Escriví The Small Back Room 1943, sàtira del funcionariat públic, i Mine Own Executioner 1945, novella policíaca psicològica Altres obres són The Fall of a Sparrow 1955 i Seen Dimly before Dawn 1962

D’origen humil, exercí oficis modests taverner, transportista de fusta, joglar Com a poeta, representa una continuació de la viva tradició dels bards medievals Excellí, sobretot, en teatre, amb els seus anterliwtiau , representacions populars en les quals assolí una original síntesi entre el teatre medieval i la sàtira contemporània

Figura important dels cançoners, conreà tots els gèneres cantiga d’amic, d’amor, burla èpica i sàtira política i moral i collaborà amb Alfons X en les Cantigas de Santa María Hi ha una edició crítica de la seva obra a cura de Giuseppe Tavani Le poesie di Ayras Nunez 1964

Nebot del poeta Philippe Desportes , visqué des del 1605 a París, on portà una vida bohèmia, tot i que rebé una canongia a Chartres 1609 Creador de la sàtira realista, en la línia d’Horaci i Juvenal, publicà les seves Satyres 1608, que anà corregint i augmentant en successives reimpressions

Els seguidors, anomenats xarons, utilitzaven la sàtira –mig política mig literària– i el llenguatge barroer i vulgar en les seves obres Es contraposava a la literatura culta de les acadèmies i dels Jocs Florals  Parallelament, a la premsa també hi hagué una important presència de grafisme i dibuix del mateix tipus i estil

Les illustracions que féu per a les Faules d’Isop, editades el 1848, li serviren per a entrar a la redacció de la revista Punch , per a la qual féu més de 2 500 dibuixos, la majoria de sàtira política, que l’acreditaren com un dels millors dibuixants humorístics del seu temps