Resultats de la cerca
Es mostren 130 resultats
Frederic Guillén Iglesias
Esports de tir
Tirador.
Membre de la sala d’armes del Tiro Nacional, fou internacional amb la selecció espanyola en els Jocs Olímpics de París 1924, participant en sabre individual i per equips
bilabial
Posició dels òrgans articulatoris en l’emissió dels sons bilabials
© fototeca.cat
Fonètica i fonologia
Dit del fonema consonàntic articulat mitjançant el contacte d’ambdós llavis, que produeix una interrupció total o parcial del corrent de l’aire i dóna lloc als sons anomenats bilabials oclusius o interruptes, si el contacte és total, o bé fricatius, o constrictius, si el contacte no és total.
En català hi ha les bilabials següents oclusives /p/, sorda pau, copa, cop , i /b/, sonora base, ombra fricatives b, sonora roba, sabre , i /m/ nasal, sonora mentida, cama, pam
Marc Andreu Dedéu
Marc Andreu Dedéu
Arxiu Club d’Esgrima SAM
Esgrima
Tirador.
Fou campió de Catalunya absolut de la modalitat de sabre el 2006 i subcampió el 2010 Aquest mateix any participà en la Copa del Món de Madrid i obtingué el títol d’àrbitre estatal
Fernando Medina Martínez
Esgrima
Tirador, mestre d’armes, directiu i àrbitre.
Membre de la Sala d’Armes Montjuïc i del Club d’Esgrima Fides, destacà en totes les categories en la modalitat de sabre i es proclamà deu vegades campió d’Espanya individual, i sis en categoria absoluta 1994, 1998, 1999, 2001, 2002, 2003 Fou onze vegades campió de Catalunya individual, cinc en absoluta 1990, 1992, 1994, 1998, 1999 Amb la selecció espanyola ha participat en tres Jocs Olímpics Atlanta, 1996 Sydney, 2000 Atenes, 2004, onze Mundials entre 1993 i 2006, amb una medalla de bronze el 1998 i un Campionat d’Europa 2007 En la Copa del Món assolí la primera posició del rànquing mundial…
Jordi Kun Reisner
Jordi Kun Reisner (a l’esquerra)
Julio Rubio
Esgrima
Tirador i dirigent esportiu.
Practicà el pentatló modern i s’aficionà a l’esgrima Competí pel Centro Cultural de los Ejércitos y de la Armada, especialitzat en sabre, modalitat en la qual es proclamà Campió de Catalunya 1963 Presidí la Federació Catalana d’Esgrima 1969-72
Incarcal
Jaciment paleontològic
Jaciment paleontològic del Plistocè inferior situat a Crespià (Pla de l’Estany), ric en material ossi localitzat dins d’antigues dolines reblertes d’argiles.
La fauna trobada és representada per l’elefant meridional, l’hipopòtam, cérvols megacerins i el cavall Aquests organismes eren depredats per la hiena de musell curt Pachycocruta i per Homotherium latidents , felí de dents de sabre característic del Pliocè Aquestes mateixes faunes foren trobades a Venta Micena Granada, Cueva Victoria Múrcia i Cal Guardiola Terrassa
Alfons Ardura Altuna
Esgrima
Mestre d’armes i tirador.
Destacà en sabre i espasa durant la seva joventut Advocat i jutge de professió, fou president de la Societat Foment de l’Esgrima de Barcelona, regidor de l’Ajuntament de Barcelona i durant cinc mesos president del RCD Espanyol juliol-desembre del 1913 Entre el 1929 i el 1931 fou president de la Federació Catalana d’Esgrima
Silvio Migliozzi Brusco
Esgrima
Mestre d’armes.
D’origen italià, al començament del segle XX fou mestre de l’Associació Catalana de Gimnàstica L’any 1900 participà en el primer certamen estatal d’esgrima que se celebrà a Espanya, el torneig de Múrcia, com a representant de l’Associació Catalana de Gimnàstica, en què finalitzà en primera posició en la modalitat de sabre
José Manuel Patiño Baró
Esgrima
Tirador, tècnic i directiu.
Tirador del club Centro Cultural de los Ejércitos i especialitzat en les tres armes, es proclamà campió de Catalunya en set ocasions, tres en espasa 1966, 1968, 1970, tres en floret 1964, 1968, 1971 i una en sabre 1965 Fou tècnic del Club Daumar de Barcelona i president d’assumptes econòmics de la Federació Catalana d’Esgrima, al final dels anys setanta