Resultats de la cerca
Es mostren 228 resultats
penitència
Cristianisme
Pràctica religiosa encaminada a desfer la situació en què es troba un individu o una col·lectivitat com a conseqüència d’un pecat ablució expiació mortificació .
En el llenguatge cristià, el mot en grec metánoia , que en el Nou Testament significa la conversió o canvi radical del cor s’aplica a tot el conjunt d’actes interiors i exteriors a través dels quals una persona abandona l’estat de pecat, en tant que aquest comporta la destrucció de l’amor a Déu i als germans Al començament significà, sobretot, el baptisme, bé que aviat indicà un sagrament especial, destinat a significar i produir el perdó del pecat per part de Déu i la reconciliació del pecador penedit amb l’Església La manera concreta de celebrar-lo ha variat moltíssim al llarg…
Magí Callís i Albanell
Arquitectura
Política
Mestre d’obres i polític.
Fill del marbrista Magí Callís i Gili, que el 1864 havia fornit el marbre per al monument a Jaume Balmes, entre el 1902 i el 1908 reformà la façana i la capella del Santíssim de Santa Maria de Manlleu Osona El 1905 projectà la capella del Sant Sagrament de Sant Vicenç de Malla Osona En l’àmbit polític, fou escollit regidor a Vic en les eleccions municipals del 10 de novembre 1901
Bartomeu Ribó i Terriz
Pintura
Pintor.
Deixeble de Pau Milà i Fontanals Tingué l’estudi a Barcelona Féu obres de tipus religiós per a CanetdeMar, Vilafranca del Penedès, Vilamuntà Manlleu, Arenys deMar, etc A Barcelona treballà també per a l’església de Sant Just i de Pastor i per a la capella del Sagrament de la catedral i participà en la decoració del Liceu Participà en exposicions de Belles Arts de Madrid i Barcelona Conreà també la crítica d’art a Madrid i a Barcelona
Cosimo Rosselli
Pintura
Pintor italià.
Deixeble de BGozzoli A Florència pintà al fresc a l’església de l’Annunziata ~1475, San Filippo Benizzi i a la de Sant’ Ambrogio Miracle del Sant Sagrament El 1481 fou cridat a Roma on, juntament amb Botticelli, Ghirlandaio, Perugino i d’altres, participà en la decoració de la Capella Sixtina D’acord amb la tendència dominant de l’escola florentina, la seva obra s’orientà cap a formes naturalistes Fou mestre de Fra Bartolommeo della Porta i de Piero di Cosimo
Vila

Campanar de l'església de Sant Pèir de Vila
© Patrimonifunerari.cat
Poble
Poble (1.096 m alt.) del municipi de Viella (Vall d’Aran), fins el 1970 del d’Arròs i Vila, bastit en un coster, a la dreta del barranc de Sant Martín, a llevant d’Arròs, dominant la vall de la Garona.
És presidit per l’església parroquial Sant Pèir, d’origen romànic A poca distància, vers l’E, hi ha la capella de Sant Miquel de Vila El lloc és esmentat com una vila en una convocatòria dels homes de la Vall de l’any 1278 El dia 20 de novembre de 1313, a l’església de Sant Quirze d’Aubèrt, els sis cònsols castri de Villa , juntament amb trenta-un caps de casa de la localitat juraren fidelitat i prestaren sagrament i homenatge a Guillem de Castellnou, procurador del rei Jaume II, amb motiu d’haver recuperat aquest la Vall d’Aran