Resultats de la cerca
Es mostren 105 resultats
sarga
Botànica
Arbust caducifoli, de la família de les salicàcies, de 2 a 6 m d’alçada, densament ramificat, de branques vimínies, vermelloses o groguenques, de fulles linears, amb el revers pelós i blanquinós, i d’aments petits i sèssils.
És freqüent en vores de torrents, a l’Europa central i meridional
santuari de Juegues
Santuari
Santuari dedicat a la Mare de Déu de Juegues, patrona de la Salanca, al municipi de Torrelles de la Salanca (Rosselló).
L’església és actualment santuari, dedicat a la Mare de Déu de Juegues, patrona de la Salanca
el Barcarès
Municipi
Municipi del Rosselló, a la zona costanera de la Salanca, entre la desembocadura de l’Aglí i l’estany de Salses; és el municipi més septentrional de la costa catalana.
Les males condicions sanitàries fins al començament del segle XX, l’absència de tota comunicació organitzada i la manca general de recursos feien aquest litoral poc acollidor, on vivia una població seminòmada de pescadors, sovint encara en cabanes de canya a l’hivern pescaven a les llacunes litorals l’Estanyot i, sobretot, l’estany de Salses, i a l’estiu s’establien vora la mar per fer-hi grans pesques d’arrossegament el 1936 hi havia unes 150 barques, gairebé totes amb motor Fou el port de Sant Llorenç de la Salanca poble del qual depengué administrativament fins al tercer…
Clairà
Clairà
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Rosselló, a la Salanca, a l’esquerra de l’Aglí; el terme és drenat, a més, per la riera de Clairà, afluent, per l’esquerra, de l’Aglí, i, al sector meridional, per la riera de Torrelles.
La superfície agrícola és de 1 052 ha hi predomina la vinya 849 ha de denominació d’origen controlada, els arbres fruiters 175 ha d’albercoquers, presseguers, pereres i pomeres i les hortalisses 80 ha Darrerament hi ha un lleuger augment de la vinya i les hortalisses a camp obert o hivernacle en detriment dels arbres fruiters La població, després d’un màxim de 1 871 h el 1886, disminuí fins a arribar a 1 280 h el 1946, que s’inicià una recuperació El poble 1 330 h agl i 85 h diss 1982 8 m alt és prop d’un km a l’esquerra de l’Aglí, a la carretera de Perpinyà a Sant Llorenç de la…
Jaume Ignasi Baduà
Literatura catalana
Escriptor religiós.
Prevere, rector de la parròquia de Sant Llorenç de la Salanca i predicador, és autor del Sermó panegíric de l’angèlic doctor i sol immortal de la Iglésia sant Tomàs d’Aquino , imprès a Perpinyà el 1686
Francesc de Bellcastell
Història
Cavaller, partidari de Pere III de Catalunya-Aragó en la seva lluita amb Jaume III de Mallorca.
Era fill de Pere de Bellcastell i senyor de Vilallonga de la Salanca i de Sant Joan de Pla de Corts Jaume III el féu empresonar al castell de Bellver Fou alliberat per Pere III quan ocupà Mallorca 1343 esdevingué conseller i servidor seu i el secundà en les lluites contra el rei Pere de Castella
Vicenç Buart
Literatura catalana
Escriptor.
Rector de Sant Llorenç de la Salanca Rosselló des del 1763, compongué ~ 1777 una adaptació del drama de la Passió en dues parts que en una còpia del 1861 reben els títols de Presa de Jesús a l’hort de Getsemaní i Triumfo de la creu Aquesta obra té una certa originalitat i és parallela a la que havia fet Antoni de Sant Jeroni al Principat
,
restinga
Vista aèria del litoral rossellonès des de Torrelles de Salanca que mostra un exemple de restinga
© Fototeca.cat
Geomorfologia
Hidrografia
Fletxa litoral que, partint d’un extrem d’una badia, s’uneix amb una altra, formada a la part oposada, i que, donant lloc a una barra contínua de sorra o cordó litoral, separa la badia de la mar oberta ( barra
).
Joan Miquel Aymar
Lingüística i sociolingüística
Cristianisme
Sacerdot.
Fou el traductor oficial al català de la butlla Ineffabilis , en la qual era proclamat el dogma de la immaculada concepció de la Mare de Déu 1854 Escriví també un Manual del cristià aont són continguts lo formulari de les pregàries, les epístoles i los evangelis en català i en francès 1886
Club Bàsquet Grifeu Llançà
Basquetbol
Club de basquetbol de Llançà.
Fundat el 1954, nasqué com a secció de bàsquet del Centre Cultural Llançà gràcies a l’impuls del mossèn Josep Benet El 1957 debutà al campionat provincial i la temporada 1964-65 es traslladà a la pista de la Salanca, inaugurada en un partit contra el Club Esportiu Laietà Durant els anys seixanta i setanta disputà habitualment el campio-nat provincial, que guanyà en nou ocasions, i tingué alguna aparició esporàdica a tercera divisió estatal L’any 1979 el sènior masculí desaparegué però fou recuperat dos anys després Des de llavors juga en competicions d’àmbit català a la pista del…