Resultats de la cerca

S’inicià al Club Natació Barcelona en paleta de cuir Davanter, guanyà la Copa del Món 2007 amb la selecció espanyola juntament amb Emiliano Skufca, Ricard Gonzàlez i David Caballero Amb E Skufca, assolí el Campionat d’Europa 2007, 2010 i d’Espanya 2007-10 de clubs, el Torneig Federacions 2007, la Copa del Rei 2008, 2010, el Torneig San Fermín Chiquito 2007, 2008, 2009, el Torneig Capitán San Luis de l’Havana 2005, 2006, 2007 i la Semana Grande de Gijón 2005-08 En pala curta també es proclamà campió d’Europa de clubs 2011, 2013, 2014 amb E Skufca

S’inicià a Madrid, cap al 1925, i fou seleccionat per participar amb l’equip estatal a les Olimpíades 1931 Posteriorment, aconseguí el títol de mestre 1932 i es proclamà campió d’Espanya 1943 en superar Ramón Rey Ardid El 1946 participà en el matx radiofònic d’escacs entre Argentina i Espanya D’altra banda, fundà i dirigí la revista mensual El ajedrez español 1934-36 Al setembre del 1955, tornà a la revista i en dirigí la nova edició

S’inicià al CR Barcelona, passà al Club Muntanyenc de Sant Cugat i ingressà al Centre d’Alt Rendiment de la mateixa localitat Fou dos cops campiona d’Espanya individual i de conjunts Es retirà el 2002, però reaparegué el 2004 amb el grup de gimnàstica estètica de l’INEFC de Barcelona L’any 2008 passà a l’equip Alcón Cusí Participà en dotze edicions de la Copa del Món

Es formà al Futbol Club Barcelona, on fou capità del primer equip, amb el qual guanyà un Campionat de Catalunya 1968 i un Campionat d’Espanya 1965 Fou internacional amb Espanya i designat millor jugador de l’any del campionat espanyol 1966

Membre de l'equip del FC Barcelona, és especialista en la prova de 800 m Fou campiona de Catalunya quatre vegades a l’aire lliure 2004-07 i una vegada en pista coberta 2006 Tres cops internacional amb la selecció espanyola, participà en els Campionats d’Europa en pista coberta 2007 L'any 2016 aconseguí la medalla de bronze en els Campionats d'Espanya

Exercí al Club Esportiu Mediterrani entre el 1949 i el 1978, i forjà campions de Catalunya i d’Espanya com Maria Rosa Vicente, Ramon Benito, Armand Casado o Joan Agut Rebé nombrosos premis com la placa al mèrit esportiu de la Federació Catalana de Natació 1960 el de millor entrenador català 1965 el premi anual del Collegi Estatal d’Entrenadors 1970, i la medalla d’or de Serveis Distingits de la Federació Espanyola de Natació 1972

Instructor d’escalada en roca i guia de muntanya mitjana, ha obert i equipat més de 1600 vies d’escalada de diverses longituds i dificultats, principalment en zones de Catalunya, Espanya i dels Pirineus, però també a Noruega, França, Algèria, el Marroc, Madagascar, Namíbia i l’Equador Ha escalat també a Itàlia, els Estats Units, Turquia i Sud-àfrica Com a editor, ha publicat una trentena de guies d’escalada

Començà a actuar a dotze anys al Teatre Íntim d’Adrià Gual a Barcelona El 1900 formà part del repartiment que estrenà  La filla del mar d’Àngel Guimerà, amb Enric Borràs i Iscle Soler, que programà el teatre Romea El 1904 feu La morta de Pompeu Crehuet i també viatjà a Madrid amb la companyia de Borràs El seu inici fílmic data del 1904, quan, com a actriu de la companyia d’A Gual, participà en els Espectacles de Lluís Graner a la sala Mercè, en una sèrie de còmiques 1904-05 També fou una de les actrius de Films Barcelona, però sobretot treballà a les ordres de Gual durant la seva etapa a la…

Germà de Benet Sanz i Forés Publicà diversos opuscles sobre la història de Gandia El castillo de Bayrén, Castelar en Gandía i Apuntes para la historia de Gandía 1879

Vida i obra Fou l’intellectual més complet i representatiu de la historiografia menorquina dels primers decennis del segle XX Abordà aspectes inèdits de la història cultural i literària illenca Per mitjà de l’accés a fons documentals, contribuí a renovar la ciència històrica, tant des d’una perspectiva general com des de les aportacions substancials que feu a l’estudi de l’Edat Mitjana, l’Edat Moderna, especialment del segle XVIII, i també l’època contemporània La seva concepció àmplia de la història inclogué els vessants polític, social, econòmic i cultural, amb tot el que això darrer…