Resultats de la cerca
Es mostren 689 resultats
baladrar
Geobotànica
Comunitat vegetal arbustiva, de caràcter típicament mediterrani, en la qual solen dominar el baladre, l’aloc i l’esbarzer.
Es fa a les rambles, quasi sempre seques, de la terra baixa litoral Als Països Catalans, el baladrar típic té el límit septentrional al riu Gaià i a Eivissa
pluvial
Geologia
En paleoclimatologia, dit d’un període molt plujós corresponent al període d’expansió glacial.
En les zones seques de l’àrea tropical recorda també un paleoclima més humit emprat com a terme hidrogràfic indica un règim específic dels rius, originat per la pluja
pacana

Pacanes
© Corel - Helen Cohen
Botànica
Alimentació
Llavor comestible del pacaner.
Les pacanes, consumides fresques o seques, tenen nombroses aplicacions culinàries, especialment en pastisseria Es conreen principalment als Estats Units, amb més del 60% de la producció, i a Mèxic 25%
Es comencen a encunyar monedes de bronze amb llegendes bilingües ibero-llatines
Les seques d’Arse-Saguntum Sagunt, Saiti-Saitabi Xàtiva i Kili Los Villares comencen a encunyar moneda de bronze amb llegendes bilingües ibero-llatines Aquestes emissions es documenten fins el 27 aC
diomedeids
Ornitologia
Família d’ocells de l’ordre dels procel·lariformes, d’orificis nasals breument tubulars i una mica separats, dimensions considerables i ales de gran envergadura.
Nien a l’aire lliure, en colònies nombroses, amb nius construïts molt grollerament amb herbes seques sobre el mateix sòl Els polls són de creixença lenta Un gènere característic és Diomedea sp albatros
melassa
Química
Substància xaroposa, de color fosc i sabor dolç, que resta com a residu de la cristal·lització del sucre de canya o de bleda-rave.
Conté el 85% de matèries seques, amb el 40-60% de sucre És emprada en la fabricació del rom i com a additiu d’aliments per al bestiar, per augmentar-ne el valor nutritiu
blanc de zinc
Química
Pigment blanc, compost d’òxid de zinc, molt emprat en pintures, sobretot com a substitutiu del blanc de plom des de la prohibició legal d’aquest en nombrosos països
.
El seu poder cobrent és sactisfactori per a pintures a l’oli i és emprat també per al cobriment d’objectes de cautxú Hom l’empra en totes les tècniques pictòriques grasses, aquoses i seques
diascordi
Farmàcia
Electuari estomacal i astringent fet de fulles seques d’escordi i altres herbes.
arrabassat | arrabassada
Fitopatologia
Dit del cereal (blat, ordi, etc) afectat per una malura provocada per les males condicions ambientals: fred, falta d’humitat o deficient alimentació nitrogenada, etc.
Les plantes arrabassades presenten nanisme, fulles, tiges i arrels fines, fulles seques al voltant de la mota, etc Aquestes plantes raquítiques ordinàriament no arriben a fructificar, moren abans d’acabar el cicle evolutiu i són fàcilment atacades pel rovell
plomall

Plomall
Arthur Chapman (cc-by-nc-sa)
Botànica
Planta herbàcia dioica, de la família de les poàcies o gramínies, que creix en feixos compactes de 2 a 3 m d’alçada, de fulles linears, glauques i més o menys arquejades, amb els marges escabres i tallants, i flors en panícules de 50 a 150 cm.
Originària del sud del Brasil, l’Argentina i Xile, és cultivada en jardineria pel seu port i per les seves inflorescències, que, un cop seques, serveixen per a fer rams També es coneix amb el nom d’herba de la pampa