Resultats de la cerca
Es mostren 2723 resultats
zona d’habitabilitat
Astronomia
Regió de l’espai que envolta una estrella on seria possible l’existència d’un planeta amb aigua líquida a la seva superfície.
La zona d’habitabilitat, la determina la intensitat de la radiació provinent de l’estrella, ja que una radiació massa intensa o massa feble impediria la presència d’aigua líquida D’aquesta manera, com més alta és la temperatura d’una estrella, més lluny d’ella es troba la zona d’habitabilitat En el cas del sistema solar, es calcula que la zona d’habitabilitat comprèn una regió situada entre 0,725 i 3 unitats astronòmiques del Sol L’any 2007 es descobrí el primer planeta extrasolar de tipus superterra, Gliese 581 d, situat a la zona d’habitabilitat de la seva estrella L'exoplaneta situat en…
klangfarbenmelodie
Música
Successió de notes instrumentades amb timbres diferents (la seva traducció seria ’melodia de timbres’), sia en forma de melodia o de nota repetida.
Fragment de l’orquestració d’A Webern del Ricercare a sis de L’ofrena musical de JS Bach © Fototecacat/ Jesús Alises El terme fou establert per A Schönberg al seu Harmonielehre 1911 i se’n troben exemples a les seves Cinc peces per a Orquestra , opus 16, especialment a la tercera, titulada Farben ’Colors’, així com a les Cinc peces , opus 10, d’A Webern, i a la transcripció orquestral que aquest mateix autor feu del Ricercare a sis de L’ofrena musical de JS Bach Aquest recurs timbricocompositiu ben aviat situà el timbre al mateix nivell que altres paràmetres compositius que fins aleshores…
material esquerrà
Física
Material que presenta simultàniament valors negatius de la permitivitat i de la permeabilitat magnètiques.
Aquesta característica fa que, davant de certs estímuls, aquests materials tinguin un comportament invers al que seria normal en materials semblants però no esquerrans Aquest és el cas dels metamaterials
catena
Geologia
Conjunt ordenat espacialment de sòls derivats de la mateixa roca mare però de característiques diferents, a causa de variacions en un factor ecològic determinat.
Un exemple en seria el conjunt de sòls que hom troba successivament des de la carena d’una muntanya fins al fons de la vall o també els sòls zonals
distorsió harmònica total
Paràmetre emprat en l’especificació de susbsistemes electrònics de comunicacions i en equips d’àudio que mesura la potència dels harmònics de la sèrie de Fourier d’un senyal de sortida d’algun dispositiu no lineal, amb relació a la potència del terme fonamental de la mateixa sèrie.
Si la sortida a un sistema és una senoide perfecta quan l’entrada també ho és, la TDH seria zero Qualsevol altre valor és un indicador del grau de distorsió
adob sintètic
Tecnologia
Adob amb substàncies semblants als tanins vegetals, anomenades tanins sintètics, obtingudes per via sintètica.
Són un complement molt important dels tanins naturals i minerals, que permeten de donar a les pells adobades algunes propietats que amb aquests seria molt difícil d’aconseguir taní sintètic
Teodoros

Lapidació de sant Esteve
© Museu Nacional d'Art de Catalunya, Barcelona (2014). Foto: Calveras/Mérida/Sagristà
Pintura
Nom que apareix a manera de signatura a l’escena de la Lapidació de sant Esteve, pintura mural romànica (segle XI) de Sant Joan de Boí (avui al Museu d’Art de Catalunya).
És presumible que es tracti del nom de l’autor, que seria grec —la inscripció apareix en caràcters grecs— i un dels primers pintors de nom conegut actius a Catalunya
acumulador d’aire comprimit
Tecnologia
Dipòsit que és carregat d’aire a pressió per un compressor que treballa en règim quasi continu; serveix per a alimentar una xarxa de distribució d’aire comprimit d’utilització intermitent.
L’acumulador amorteix l’efecte de les pulsacions del compressor sobre la línia, assegura un subministrament a una pressió relativament estable a la que seria necessària per a satisfer un consum puntual
Torrella de Sunyer (Alàs i Cerc)
Art romànic
Documentada des del segle X, aquesta seria una fortificació secundària del castell de Sant Jaume, i se situaria en un indret indeterminat de la vall de Cerc, la valle Ursiana dels documents
periheli
Astronomia
El punt de l’òrbita d’un planeta, d’un cometa o d’un asteroide més pròxim al Sol.
El periheli d’un astre seria fix a l’espai si l’astre estigués sotmès, únicament, a l’acció gravitatòria del Sol L’acció dels altres astres fa que el periheli no sigui fix