Resultats de la cerca
Es mostren 149 resultats
baló intragàstric
Medicina
Tècnica terapèutica de l’aparell digestiu destinada a combatre l’obesitat, principalment la mòrbida.
Consisteix en la introducció, mitjançant fibrogastroscòpia, d’un baló, normalment de silicona, a la cavitat gàstrica, que un cop collocat s’infla fins a un volum variable amb un sèrum fisiològic estèril El baló inflat produeix una disminució del volum de l’estómac i, per tant, una sensació de sacietat amb menys quantitat d’ingesta
formatge

Taula de formatges
© Yana - Fotolia.com
Alimentació
Producte elaborat a partir de la quallada de la llet pura o bé de la desnatada o de l’enriquida amb nata (greix de la llet).
Les principals operacions en la fabricació del formatge són la caseïficació, el premsatge, el salament i la maduració A la caseïficació , hom afegeix a la llet, escalfada entre 30° i 35°C, el quall líquid o en pols, que en coagula la caseïna i forma una massa gelatinosa que conté greixos, substàncies minerals, lactoses, etc Hom esmicola aquesta massa per eliminar-ne el sèrum xerigot, i per als formatges de pasta dura continua la cocció lenta entre 40° i 50°C, amb agitació de la massa a fi d’aconseguir una eliminació del sèrum més total Després, hom procedeix al premsatge embolica els grànuls…
Arne Tiselius
Bioquímica
Bioquímic suec.
Creà el mètode de l’electroforesi, que permet de determinar l’espectre proteic d’un líquid, gràcies a la diferent velocitat de les molècules proteiques sotmeses a un camp elèctric Amb l’ajut d’aquest mètode descobrí que els anticossos són continguts principalment a la fracció gamma de les globulines del sèrum Rebé el premi Nobel de química l’any 1948
plasma
Biologia
Part líquida de la sang sense coagular, obtinguda després de separar-ne els elements cel·lulars.
És integrat per aigua 90%, proteïnes de 7 a8 g/l, glúcids, lípids, electròlits, urea, etc El residu líquid que resta després de coagular-se el plasma és anomenat serum El plasma compleix funcions de manteniment de les constants físicoquímiques de la sang viscositat, pH, pressió osmòtica, etc i actua com a mitjà de transport de substàncies nutritives i catabòliques, de la calor i de vitamines, hormones, anticossos i medicaments
fluid cerebroespinal
Bioquímica
Fluid que omple els ventricles cerebrals i el canal meduŀlar en els vertebrats adults.
Estableix un ambient estable i especialitzat per a les neurones És generat i secretat pel plexe coroidal a partir de proteïnes de producció pròpia i de proteïnes i altres molècules incorporades del sèrum sanguini mitjançant un filtratge selectiu En aquest filtratge, també hi contribueixen l’òrgan subventricular, les meninges i determinats vasos sanguinis amb característiques especials El seu contingut proteic és alterat en persones que pateixen malalties que afecten el sistema nerviós, tant infeccioses com neurodegeneratives o neurològiques
fibrinogen
Bioquímica
Proteïna fibrosa soluble del plasma sanguini i de la limfa causant de la coagulació.
Representa un 4% en pes del total de proteïnes del plasma, entre les quals és la menys soluble en aigua El procés de coagulació de la sang és iniciat amb la hidròlisi del fibrinogen per un enzim proteolític, la trombina , i amb lliurament de dos fibrinopèptids , el A i el B, i de monòmers de fibrina Per coagulació i centrifugació del plasma és obtingut el sèrum sanguini lliure de fibrinogen És sintetitzat al fetge El seu pes molecular és de 341 000
asparaginasa
Bioquímica
Enzim que catalitza la hidròlisi de la L-asparagina en L-aspartat i amoníac.
Es troba àmpliament distribuïda en diferents teixits animals i vegetals, com també en microorganismes, i hom l’ha obtinguda purificada del sèrum de conill d’Índies És una amidasa molt específica i no actua sobre la L-glutamina, la DL- a -metilasparagina, la L-homoglutamina, l' a -oxosuccinamat i l' a -oxoglutaramat També ha estat purificada la L-asparaginasa del llevat Tot i aprofitant la seva activitat citostàtica, s’usa en la terapèutica anticancerosa i particularment en el tractament de la leucèmia
humectant
Alimentació
Química
Substància higroscòpica que hom addiciona a certs productes alimentaris.
La finalitat és retenir-ne l’aigua, retardar-ne l’assecament i mantenir-ne la textura inicial, o també protegir els congelats de l’agressió que patirien pels cristalls de gel També s’utilitzen molt com a edulcorants de volum En són exemples el xarop de glucosa, el sucre invertit, la mel, el sèrum de formatge en pols, el glicerol i el sorbitol Tots aquests permeten afegir-hi sucre sense haver d’augmentar la quantitat d’aigua, amb la qual cosa es pot prevenir el creixement de fongs