Resultats de la cerca

Fou tres cops campiona de Catalunya de judo 1999, 2001, 2002 i en dues ocasions subcampiona 1995, 1997 i formà part de la selecció catalana 2000-01 Posteriorment s’especialitzà en curses d’orientació Fou campiona d’Espanya de relleus 2008, de Catalunya en mitjana i llarga distància 2010 i de la Copa Catalana d’O-BTT 2006, 2007, 2008, 2010 i a peu 2008 Com a dirigent esportiva, fou presidenta del Club Montsant de Curses d’Orientació 2007-11 Des de l’1 de maig de 2011 és la representant d’esports de la Generalitat a Tarragona

Entrà al collegi català el 1988, i al comitè estatal el 1992 en natació i el 1999 en sincronitzada Internacional per la LEN el 2003 Fou president del collegi català 2000-01 Té la medalla de bronze de serveis distingits de la federació espanyola 2007

S’inicià a l’Associació Esportiva Pallars, i destacà en estil lliure Formà part de la selecció estatal 2008-12 i es proclamà campiona d’Espanya 2010, 2011 de l’especialitat Participà en Campionats del Món i d’Europa, i en competicions com el Ralli Internacional de la Noguera Pallaresa, els Natural Games França i el Noguera Pallaresa River Festival És àrbitra estatal de piragüisme en estil lliure Collaborà amb l’AE Pallars en l’organització de competicions i treballà com a monitora de piragüisme a l’entitat

L’organitza sota diferents fórmules el Club Ciclista Manlleu en memòria del primer president de l’entitat Fou una cursa amateur fins el 1980 i, a partir de llavors, es formulà com a critèrium en un circuit de 800 m al centre de la població Entre els guanyadors hi figuren José Luis Laguía, Antoni Esparza, Celestino Prieto, Joaquim Llach, Miguel Indurain i Julián Gorospe Des del 2009 és l’epíleg del calendari de les grans clàssiques

Es formà al Club Esportiu Mediterrani, amb el qual guanyà la Copa del Rei 1993 i es proclamà subcampió de la Recopa d’Europa 1994 Participà amb la selecció espanyola en els Jocs Mediterranis de Canet de Rosselló 1993 i, amb la mateixa selecció en categoria júnior, havia aconseguit la medalla de plata en els Campionats d’Europa 1992

Es formà a la Penya Saprissa, vinculada al planter del Reial Club Deportiu Espanyol, i al juny del 1938 debutà al primer equip Romangué a l’Espanyol fins a la seva retirada, la temporada 1953-54 Defensà la porteria espanyolista en 168 partits de Lliga Guanyà una Copa 1940 i el darrer Campionat de Catalunya 1940, i fou dues vegades subcampió de Copa 1941, 1947 Disputà un partit amb la selecció espanyola 1941 i tres amb la catalana

Extrem dret, començà al Club Atlètic Poble Nou, i després jugà a la Unió Esportiva Sants 1927-28 i al València 1928-35 Disputà 231 partits amb l’equip valencianista i marcà 55 gols La temporada 1935-36 fitxà pel Futbol Club Barcelona, amb el qual disputà 10 partits i marcà 7 gols, i guanyà el Campionat de Catalunya 1936 Amb la Guerra Civil marxà al Girondins de Bordeus Jugà una vegada amb la selecció catalana

Lateral esquerre, jugà al Club Atlètic Poble Nou, a la Unió Esportiva de Sants 1927-33 i al Girona Futbol Club 1933-37 Amb l’equip gironí fou campió de segona divisió a la temporada 1935-36, però no pogué assolir l’ascens Acabada la Guerra Civil tornà al Girona 1939-40 i després passà a l’Olot, club que entrenà posteriorment Jugà cinc partits amb la selecció catalana

Desenvolupà una llarga carrera al Reial Club Deportiu Espanyol Fou campió de Catalunya dels 3000 m obstacles 1955 i guanyà dues medalles de plata i set de bronze en els 5000 i els 10000 m entre el 1950 i el 1961 Obtingué el tercer lloc en els 10000 m del Campionat d’Espanya 1959 Fou subcampió català de cros 1951 i assolí sis títols d’Espanya de l’especialitat amb la selecció catalana 1949-59 Participà en el Cros de les Nacions 1951, 1952, 1953

Presidí la secció d’hoquei del Reus Deportiu 1967-70 quan era el gran dominador en l’àmbit internacional Al final dels anys seixanta entrà a la directiva de la Federació Espanyola de Patinatge com a vocal i, més tard, com a responsable del Comitè Executiu Després d’un parèntesi de quatre anys, el 1984 hi tornà com a vicepresident i assessor del president, Manuel Domènech, fins el 1992 Posteriorment, accedí a la presidència de la FEP 1996-2004 També fou vicepresident del Comitè Internacional d’Hoquei Patins 1988-92