Resultats de la cerca

Estudià a Karlsruhe i a Leipzig i residí un quant temps a la Gran Bretanya finalment se n'anà als EUA, on fou professor de diverses universitats Participà en la construcció de la bomba atòmica i en la d’hidrogen

Doctorat el 1966 per la Universitat de Michigan, desenvolupà la seva formació i vida acadèmica entre Israel i els Estats Units Investigà l’acció dels factors psicològics en els processos de presa de decisions Els resultats de les seves investigacions exerciren considerable influència en àmbits molt diversos, com el de l’economia Autor molt prolífic, la seva obra es concentra en articles científics en revistes especialitzades, dels quals escriví més d’un centenar

Graduat 1952 i doctorat 1956 pel Massachusetts Institute of Technology, fou professor a la Universitat de Stanford, on del 1984 al 1999 estigué al capdavant de l’Stanford Linear Accelerator Center de Califòrnia En aquest càrrec, dissenyà l’accelerador de partícules SPEAR Stanford Positron-Electron Asymmetric Ring, amb el qual el 1972 descobrí una nova partícula atòmica elemental, la J/ψ psi Per aquest descobriment rebé el premi Nobel de física el 1976, compartit amb Samuel ChaoTing, el qual, independentment, havia fet la mateixa troballa El 2012 rebé també els premis…

Inicià la seva formació a Armagh, i després l’amplià al Royal College of Music de Londres amb mestres com ChV Stanford i F Taylor El 1888 fou contractat com a professor d’harmonia al mateix centre, càrrec que combinà amb el de professor resident de diferents colleges de Cambridge Quan morí, Stanford el succeí Compongué opéras comiques - Pickwick Papers 1922-, odes i obres vocals amb acompanyament instrumental, interpretades als festivals anglesos de Leeds i Hovingham A més, publicà estudis sobre la cançó popular irlandesa i també obres religioses

Graduat en enginyeria per l’École Polytechnique de París 1993, obtingué el doctorat en estadística a la Universitat de Stanford Estats Units l’any 1998, on s’incorporà com a professor assistent fins el 2000 Aquest any passà al California Institute of Technology, d’on el 2006 ocupà la càtedra Ronald and Maxine Linde de matemàtiques aplicades i computacionals L’any 2009 retornà a Stanford Es important la seva contribució a l’estudi de les ondetes, que repercutí posteriorment en el camp de la compressió de dades , en el qual amb Terence Tao  desenvolupà la teoria del…

Graduat en estadística 1978 i doctorat en administració d’empreses 1979 per la Universitat de Stanford, el 1982 obtingué un màster amb honors per la Universitat de Yale Professor assistent a la Northwestern University 1973-79, en 1983-87 fou docent a Yale Des del 1987 exerceix a la Universitat de Stanford, on fins el 1993 fou professor d’economia, i des d’aquest any ocupa la càtedra Shirley R and Leonard W Ely Jr d’humanitats i ciències Especialitzat en sistemes de subhastes complexos, com els que s’apliquen a la concessió de llicències de freqüències per a ràdio i…

Graduat a l’Amherst College, es llicencià en medicina a la Universitat de Cornell el 1955 Després d’una residència a la Universitat de Stanford, es traslladà al Medical College of Virginia, a Richmond 1965, on fou nomenat professor de cirurgia el 1967, i posteriorment director de la divisió de cirurgia cardíaca i toràcica Durant la seva residència a Stanford començà a experimentar amb trasplantaments de cor en gossos, amb els quals aconseguí períodes de supervivència cada cop més llargs, tècnica que perfeccionà els anys següents juntament amb Norman E Shumway, amb el…

El 1982, Blas Cabrera, a la Universitat de Stanford, en presentà els primers indicis de detecció experimental, que encara no han estat confirmats Hom l’anomena també monopol magnètic

Doctor en física per la Universitat de Stanford EUA, presentà el 1982 els primers indicis de la detecció de monopols magnètics, experiència que no ha estat, però, confirmada definitivament

Professor a Stanford, s’interessà pels comportaments agressius, la sociabilització i l’autocontrol Els seus treballs més importants són Agression a Social Learning Analysis 1973 i Social Learning Theory 1977