Resultats de la cerca

Fou un dels collegiats catalans amb més temporades a primera divisió Hi arbitrà des de la temporada 1950-51 fins a la 1962-63 El seu darrer partit tingué un gran ressò mediàtic perquè expulsà Di Stefano al Santiago Bernabéu en la semifinal de Copa del 1963

Fill de Stefano i de Valentina Doria Succeí el seu oncle Giovanni I, i el 1355 rebé el vicariat imperial Gibellí, s’alià amb el rei de França i orgnitzà els seus estats d’una manera centralista i burocràtica Fou amant de les lletres i les arts i protegí Petrarca

Ha collaborat en diversos mitjans i té una extensa obra, en què destaquen Barça El millor any de la nostra vida 2009 Manresa, la ciutat del bàsquet 2007 El cas Di Stéfano amb XG Luque, 2006 El Barça en guerra 1936-1939 amb JM Solé, 2006 i Anem fent camí 25 anys de seleccions esportives catalanes 1976-2002 2003

Arran de l’expulsió de l’orde residí a Ferrara, i després a Roma Protegit pel cardenal Stefano Borgia, estudià la història mexicana antiga i collaborà, amb Lorenzo Hervás, en els volums lingüístics de la Idea dell’universo 1778-99 deixà preparada una Esposizione del codice borgiano Mèxic, 1891, obra capdavantera en els estudis de la cultura nàhuatl

Actiu a Venècia, Parma i Roma, conreà un manierisme de to dramàtic i fantasiós Sacrifici d’Abraham , Sant Jordi i el drac , ambdós al Museo e Gallerie Nazionali di Capodimonte, Nàpols, tot alhora amb violents contrasts de llum i ombres Els pelegrins d’Emmaús , National Gallery, Londres Com a arquitecte féu els plànols de l’església de San Stefano a Novellara 1557

L’estirp fou un tal Crescenzio segle X cal destacar-ne Giovanni Crescenzi , bisbe de Narni, elegit papa amb el nom de Joan XIII Al segle XI es formaren dues línies, la de Stefano Crescenzi que s’extingí aviat, i la d' Ottaviano Crescenzi patricis de la Sabina, a la qual pertangué Giovanni Crescenzi , que fou l’antipapa Silvestre III

Representant de l’escola sienesa, fou el principal continuador, durant la primera meitat del s XV, de la tradició gòtica bizantinitzant del s XIV La seva obra més important és el Políptic 1437 —avui desmembrat de l’altar major de la catedral de Borgo San Sepolcro National Gallery, Londres coll particular, Bordeus Musée Condé, Chantilly Staatliche Museen, Berlín coll Berenson, Settignano—, en el qual, malgrat l’estilització de les figures i el refinament propi del corrent gòtic internacional, mostra un coneixement de les innovacions sobre l’aplicació de la perspectiva introduïdes per l’escola…

Especialitzat en ciclisme, treballa a La Vanguardia des del 1982, on fa el seguiment del Tour de França També s’ha dedicat a la investigació històrica de l’esport català Publicà el Gran Àlbum del Barça colleccionable, 1996 i El cas Di Stefano 2006, junt amb Jordi Finestres També és autor de Barça, 100 anys fent història 2010 Rebé el premi al millor treball periodístic de la Generalitat de Catalunya 2005

Fill de Stefano Visconti, senyor d’Arona, i de Valentina Doria Heretà, amb els germans Matteo II i Galeazzo II, la senyoria de Milà de l’oncle Giovanni I, la qual acabà tota a les seves mans El 1355 fou nomenat vicari imperial Lluità contra el papa, que l’excomunicà El 1371 fou destituït del vicariat imperial El 1385 fou capturat pel seu nebot Joan Galeàs I, comte de Vertus, que l’empresonà

Es dividí en moltes branques, que s’extingiren les unes dins les altres per raó de matrimonis, llevat de la branca dels ducs de Sant Giovanni, que passà als Montcada el 1686 El darrer membre de la família fou Stefania Branciforte morta el 1843