Resultats de la cerca

El riu de Ransol , que drena la vall, és emissari de l’estany de la Mina on hi ha una mina de ferro i dels estanys de Ransol A mitja vall hi ha les bordes de Ransol A l’altre vessant de la vall hi ha la Caseria del Pla i dels Plans A la confluència del riu de Ransol amb la Valira hi ha la La vall de Ransol © Fototecacat presa de Ransol , d’on deriva el canal de Ransol , subterrani, que alimenta l’estany d’Engolasters

L’escolament és subterrani , o per filtració, en els terrenys calcaris, o per penetració per les diàclasis quan no es produeix filtració, l’escolament és superficial L’escolament és determinat per factors climàtics, orogràfics, morfològics i biogeogràfics El balanç anual d’escolament és donat per l' índex d’escolament , altura en mm de l’aigua de pluja escolada durant un any, pel coeficient d’escolament , relació entre l’aigua escolada i la caiguda de pluges, i pel dèficit d’escolament , diferència entre l’índex pluviomètric i l’índex d’escolament balanç hídric

Situada al peu de la cadena del Tall septentrional, el lloc fou residència dels reis númides Incorporada al domini romà en temps de Cèsar, assolí l’estatut de colònia en època d’Adrià Fou seu episcopal fins al principi del s VIII Es conserven en molt bon estat el fòrum, presidit per un capitoli, i el teatre També s’hi han excavat unes termes públiques i diferents cases amb peristil, que presenten la particularitat de tenir un pis subterrani excavat a la roca per a protegir-se de la calor estival

És el regulador de l’aigua de vint-i-sis llacs de la capçalera del Flamisell inclosa la conca de Rus, que a través d’un canal subterrani desguassa a l’estany Gento Gràcies a una resclosa, té una capacitat de 3,3 hm 3 Hi ha una estació meteorològica L’aigua de l’estany alimenta les centrals hidroelèctriques de Cabdella i la d’estany Gento-Sallente aquesta última, acabada el 1985, té una potència de 415 MW i és la primera central de bombament pur central reversible —i la més potent de totes les hidràuliques— installada als Països Catalans

El llac, en una regió calcària, era alimentat per nou torrents i tenia un emissari subterrani la seva extensió era variable el 1835 la màxima fou de 170 km 2 i la mínima de 135 km 2 El primer projecte de dessecació dut a terme fou el de l’emperador Claudi A l’edat mitjana esdevingué de nou un llac tancat El 1852 s’hi iniciaren nous treballs de dessecació hom hi construí un estanc de retenció i un sistema de canals de desguàs Foren obtingudes 16 500 ha de terreny fertilíssim, que hom dedica a l’agricultura canya de sucre, patates

Enginyer industrial, fou membre del Centre Excursionista de Catalunya S’interessà pel massís del Garraf i el riu subterrani que surt per la cova de la Falconera Fundà Mines i Aigües de Begues SA i es dedicà a inspeccionar tot el massís del Garraf 1923-28 Explorà una quarantena de cavitats, la majoria inèdites, i fins l’any 1950 ostentà el rècord de profunditat estatal aconseguit a l’avenc de la Ferla Feu expedicions a França, Bèlgica, Itàlia i els EUA, entre d’altres Publicà diversos treballs, que reuní amb el títol genèric Sota el Massís del Garraf

Fou absorbida per la Barcelona Traction, Light and Power Company, Limited , que presidia Frederick S Pearson la línia fou electrificada 1905, i l’ample de via 1 668 mm fou canviat per l’internacional 1 435 mm A partir del 1912, la línia fou explotada conjuntament amb els Ferrocarrils de Catalunya El 1929 fou inaugurat el pas subterrani des de la plaça de Catalunya fins a Sant Gervasi, i el 1953, el tram final, fins a Sarrià Explota també, des del 1954, la branca que va de Gràcia a l’avinguda del Tibidabo Des del 1979 depèn de l’entitat de dret públic Ferrocarrils de la…

En els cellers de fermentació té lloc la transformació del most en vi, de la infusió de malt en cervesa, etc En els cellers d’emmagatzematge , sovint subterranis i anomenats també caves , tenen lloc els processos d’envelliment o maduració la temperatura, humitat, etc, solen ésser factors que hi cal controlar En les explotacions tradicionals és generalment subterrani o a la part posterior de la planta baixa de la casa En casos d’explotació vinícola, és en comunicació amb el cup i la premsa el vi és conservat en botes que reposen horitzontalment damunt setials Completen el celler…

Inaugurat el 2006, el seu objectiu és conservar una àmplia varietat de llavors, aprofitant les baixes temperatures de l’àrtic i el recobriment natural de pergelisòl, especialment de cereals i altres plantes importants de consum humà És administrat per un consorci format pel Govern noruec, el Consorci Global de Diversitat de Plantes de Consum Humà Global Crop Diversity Trust i el Centre de Recursos Genètics Nòrdics Té una capacitat per emmagatzemar 4,5 milions de tipus de llavors diferents, amb una mitjana de 500 llavors de cada planta