Resultats de la cerca

N'és característica la maduració progressiva de les espores, acompanyada per l’autòlisi de les làmines, que es converteixen, així, en un suc negre Viuen sobre excrements o en llocs molt adobats

Segons la classe d’aliment o les condicions nutritives nutrició s’incorporen a la matèria viva per a ésser utilitzats amb funció plàstica reposició de matèria o energètica D’una manera general, hom pot dir que els enzims utilitzats pels animals són proteases, específiques per a les proteïnes, lipases, que degraden els greixos, i carbohidrases, que hidrolitzen els sucres Aquests enzims degraden les proteïnes a aminoàcids, els lípids a àcids grassos i alcohol, i els sucres de cadena llarga a disacàrids o monosacàrids En els animals celomats la digestió abraça tres sectors clarament definits…

Són propis de l’Índia, i hom en consumeix solament el calze perfumat, que conté un suc emprat com a condiment A Europa són conreats per la fusta o per la bellesa ornamental del fullatge

Pon els ous damunt la carn fresca Les larves, anomenades saballons , neixen al cap d’un o dos dies i produeixen un suc per tal de descompondre la carn, de la qual es nodreixen És comuna als Països Catalans

Pot presentar-se en forma de trossos irregulars de làtex dessecat, de color verd a groc bru És amargant, soluble parcialment en aigua, alcohol i èter Actualment en desús, fou emprat en forma de xarop com a hipnòtic

L’epicarpi, inicialment de color verd, pren diverses coloracions a mesura que va madurant El seu sabor, dolç o agredolç, varia segons les races i les varietats D’una gran riquesa alimentària, la taronja té un elevat contingut vitamínic, especialment de vitamina C, i de diverses sals minerals També conté hesperidina, aminoàcids i pectines El color és degut als carotenoides, i el to especial de les taronges de sang ho és a les antocianines El tast de les taronges amargues és degut a la naringina, a la neohesperidina glucòsids de polifenols o a la limonina triterpenoide, o a tots aquests…

D’aquesta manera hom pot comprovar la composició i la quantitat de suc gàstric en relació amb l’alimentació, amb els estímuls psíquics, etc Aquest experiment ha estat bàsic per a la teoria pavloviana dels reflexos condicionats i en la investigació fisiològica