Resultats de la cerca
Es mostren 698 resultats
Karl Diehl
Economia
Economista alemany.
A Erläuterungen zu David Ricardos Grundgesetzen ‘Anotacions sobre els principis de David Ricardo’, 1905 revalorà les argumentacions clàssiques dins les noves tendències alemanyes Unes altres obres seves importants són Proudhon 1888-96 i el manual Theoretische Nationalökonomie ‘Economia nacional teòrica’, 1916-33
química computacional
Química
Branca de la química que tracta del desenvolupament de models matemàtics per a sistemes químics mitjançant sistemes computacionals.
La modelització pot estar basada tant en la mecànica clàssica com en la mecànica quàntica i anar dirigida a conceptes estructurals, energètics o de reactivitat que permetin avaluar de manera teòrica les característiques físiques dels sistemes per tal de predir quin serà el seu comportament químic
Otto Behaghel
Lingüística i sociolingüística
Germanista alemany, professor a Heidelberg, Basilea i Giessen.
És autor d’una obra molt copiosa, fonamental en els estudis germanístics Són bàsics els tractats Geschichte der deutschen Sprache ‘Història de la llengua alemanya’ 1891 i, sobretot, Deutsche Syntax ‘Sintaxi alemanya’, 1923-32, monumental aplec de materials històrics, però una mica mancat d’organització teòrica
Gasparo Tagliacozzi
Metge italià.
Fou professor d’anatomia i de medicina teòrica S'especialitzà en operacions cutànies i, especialment, en rinoplàsties El seu mètode, conegut com a tagliacozzià , fou prohibit per l’autoritat eclesiàstica, però serví de base posteriorment per als cirurgians anglesos i alemanys del començament del s XIX
Gemma Rigau i Oliver
Lingüística i sociolingüística
Filòloga i lingüista.
Estudià a la Universitat de Barcelona, on es doctorà en filologia romànica 1979 Catedràtica de filologia catalana de la Universitat Autònoma de Barcelona, on ha estat directora dels departaments de Filologia Hispànica i de Filologia Catalana, ha fet aportacions a la lingüística teòrica en els camps de la lingüística del discurs, la sintaxi oracional, l’estructura lèxica del català i les llengües romàniques i l’anàlisi de la microvariació sintàctica dels parlars del català Ha publicat Gramàtica del discurs 1981, a partir de la seva tesi doctoral i nombrosos treballs com a articles…
Jean Epstein
Cinematografia
Teòric i realitzador cinematogràfic francès, d’origen polonès.
Inicià la seva filmografia amb L’auberge rouge 1923 i esdevingué amb La chute de la maison Usher 1928, un dels màxims exponents de l’avantguardisme francès De la seva obra teòrica es destaca Bonjour cinéma 1921, Intelligence d’une machine 1946 i Le cinéma du diable 1947
funció de partició
Química
Funció derivada de la teoria quàntica, definida segons l’expressió
essent
g i
la multiplicitat, ε i
l’energia del nivell i, k
la constant de Boltzmann i T
la temperatura absoluta.
Qualitativament, és una mesura del nombre possible de nivells d’energia d’una molècula L’ús de les funcions de partició permet una avaluació teòrica de les calors específiques de les molècules gasoses, la qual cosa representa una superació del tractament clàssic basat en el principi d’equipartició de l’energia
John Fullarton
Economia
Economista britànic.
Fou un dels representants més assenyalats de l' escola bancària Publicà articles d’economia i de finances a la Quarterly Review i l’obra teòrica On the Regulations of Currency 1844, on assenyalà la importància d’altres instruments de crèdit, a més del diner, i llurs possibilitats de control monetari
mobilitat
Economia
Característica dels factors de producció (recursos naturals, capital i treball) que defineix llur facilitat per a ésser aplicats indistintament a processos de producció alternatius o per a ésser traslladats espacialment.
El grau de mobilitat dels factors depèn en part de llur pròpia natura la terra, per exemple, és susceptible de diverses utilitzacions, mentre que resta absolutament determinada pel que fa a l’espai Això no obstant, la mobilitat teòrica dels factors és molt condicionada per la rigidesa que imposa una determinada estructura productiva
Manuel Camps i Castellví
Música
Cantor i organista.
Tenor de la capella reial a Madrid, mestre de capella a Vilafranca i a l’església de Santa Maria del Mar de Barcelona Compongué algunes obres de música d’església i l’obra teòrica Escuela elemental del noble arte de la música y canto 1831, en la qual parla del cant pla reformat