Resultats de la cerca

S’inicià l’any 1992 i des del 2002 competeix representant el Juma’s Team, de Sora Osona Guanyà duesvegades el Campionat Mundial de raid 2008, 2010 i fou primera del rànquing de genets en la categoria de raid 2007 Es proclamà campiona d’Europa 2009 i assolí la tercera posició en l’europeu de Portugal 2007 També guanyà el Campionat d’Espanya 2009

Professional des del 2016, ha competit amb l’equip Androni Giocattoli-Sidermec i, des del 2018, amb el Team Sky Del seu palmarès destaquen la primera posició a la Volta Savoia-Montblanc 2017, el Campionat de Colòmbia de contrarellotge i la Volta a Califòrnia 2018, la cursa París-Niça, la Volta a Suïssa i el Tour  2019, cursa on participà per primer cop en l’edició del 2018

El 1980 fundà el seu propi equip de motociclisme de velocitat i resistència, el Team Folch Endurance Conegut com el Mag de Reus , aconseguí deu Campionats d’Espanya de resistència, quatre de supersport, dos de superbikes i onze victòries i 9 segones posicions a les 24 Hores de Montmeló Fou tercer al Mundial de resistència de l’any 2008 Fou propietari de concessionaris de motos a Reus i a Tarragona

Fundat el 2002, participa en el Campionat d’Espanya de l’especialitat i en festivals d’arreu de l’Estat Organitza volades d’exhibició i realitza tallers d’estels El 2008 organitzà, juntament amb el Torn Kite Team i la Federació Aèria Catalana, la primera edició de la Mediterranean Cup, la Lliga Catalana de kitebuggy En destaca Ramon de la Fuente, campió d’Espanya en la categoria individual de dues línies 2005

Membre del Centre Excursionista de Catalunya, compaginà l’esquí de fons i la bicicleta tot terreny Té el títol d’entrenador estatal d’esquí de fons, i dirigeix el centre d’activitats físiques Varium de Barcelona Formà part de l’equip de raids Extrem Team i disputà la Copa del Món de Raids d’Aventura Collaborador de Televisió Espanyola especialitzat en esports de neu, ha publicat diversos articles i llibres sobre l’esquí de fons

El 2001 formà part del grup fundador del Club Ciclista Martorelles, que presidí Sota el seu mandat s’inicià la celebració de la marxa cicloturista Melcior Mauri Presidí la Federació Catalana de Ciclisme 2004-08, de la qual impulsà l’equip de pista de categoria UCI Catalunya Team i la xarxa de centres de bicicleta tot terreny Posteriorment fou coordinador de circuits tancats de ciclisme dins del Pla Estratègic de la Bicicleta

Iniciat a l’RK Zagreb, fitxà pel Futbol Club Barcelona 1997-2001, on formà part del Dream Team dirigit per Valero Rivera Posteriorment s’incorporà al Club Balonmano Granollers 2001-05 i es retirà al Medvešc´ak Zagreb 2005-06 Amb el Barça guanyà tres Copes d’Europa 1998, 1999, 2000, tres Lligues 1998, 1999, 2000 i dues Copes del Rei 1998, 2000 Internacional amb la selecció de Croàcia, fou campió olímpic a Atlanta 1996

Defensa central, arribà al Futbol Club Barcelona el 1988 procedent del Sevilla Futbol Club Jugà de blaugrana quatre temporades, en 222 partits, un centenar dels quals a la Lliga Formà part de la plantilla de l’anomenat Dream Team i fou campió d’Europa 1992, de la Recopa 1989, de la Copa del Rei 1990 i de Lliga 1991, 1992, 1993 Posteriorment fitxà pel Deportivo de la Coruña Fou internacional per Espanya en 6 partits

Prové d’una nissaga de grans pilots S’inicià de ben petit en motocròs, en minimotos i en escúters, i debutà en el Campionat d’Espanya de 125 cc amb una Yamaha 125 GP el 1998 L’any següent participà per primera vegada en el Campionat del Món com a pilot convidat El 2001, enquadrat dins l’equip Movistar Júnior Team, aconseguí el seu primer podi en el Gran Premi de França i fou tercer en el Mundial El 2002 passà a 250 cc dins l’equip Telefónica Movistar i Repsol L’any 2003 quedà tercer en el campionat, tot i ser, amb cinc victòries, el pilot amb més triomfs La temporada 2004 passà a…

Es traslladà a Barcelona a treballar de mecànic a Bultaco Abandonà la marca i aconseguí el seu primer contracte professional amb Derbi , on s’acabà de formar com a pilot El 1967 guanyà els seus primers Campionats d’Espanya de velocitat, en 50 cc i 125 cc Guanyà vint-i-un Campionats d’Espanya més en diferents cilindrades, quatre en 50 cc 1970, 1971, 1972, 1976, nou en 125 cc 1968, 1971-78 i vuit en 250 cc 1969, 1971-75, 1980, 1981 Fou campió del món tretze vegades, sis en 50 cc 1969, 1970, 1972, 1975, 1977 i set en 125 cc 1971, 1972, 1979, 1981, 1984, i quatre cops subcampió mundial tres en…