Resultats de la cerca

Consisteix en una primera part anomenada resposta, relativament ornamentada, seguida d’un versicle salmòdic i la represa d’una part de la resposta inicial En ocasions se li afegeix la doxologia glòria L’estructura és ternària i té la forma R-V-R o R-V-R-G-R, si hi ha doxologia R responsori V versicle salmòdic G glòria En algunes ocasions, però, s’inclou la resposta completa i fins i tot hi pot haver dos versicles Els textos acostumen a procedir de la Bíblia Existeixen diversos tipus de responsoris el responsori breu, el responsori gradual i el responsori prolix Els darrers, també anomenats…

De ben jove s’establí a Madrid, on exercí d’instrumentista El 1748 entrà a formar part de la plantilla musical de la capella reial, i el 1756 n’esdevingué tercer instrumentista També treballà en rellevants cases nobiliàries i al Teatro del Buen Retiro, on estrenà el seu intermezzo La festa cinese 1764, i feu collaboracions esporàdiques en orquestres que es desplaçaven als Reales Sitios de Aranjuez A banda de la seva activitat com a flautista i oboista, destacà com a compositor de música teatral La tonadilla escénica fou una de les seves composicions destacades, i li donà la forma …

Aquest mètode fou exposat per Fux en la primera part del seu Gradus ad Parnassum 1725, obra en forma de diàleg que també conté capítols dedicats a la imitació i a la fuga Amb les seves espècies, que actualment s’identifiquen amb el contrapunt rigorós, Fux pretenia reproduir l’estil palestrinià D’altra banda, el seu tractat, que inspirà un gran nombre de tractats posteriors, ha estat i és, encara avui, el mètode d’ensenyament contrapuntístic més popular Amb ell estudiaren i ensenyaren compositors com J Haydn, WA Mozart i L van Beethoven Cada una de les espècies descriu la relació o proporció…

Les appogiature es poden dividir bàsicament en breus i llargues Les breus resolen immediatament la nota real, mentre que les llargues ocupen una part considerable del temps de la nota real la meitat si la divisió és binària i dues terceres parts si és ternària Quan l’ appoggiatura s’escriu com a ornament generalment amb una nota petita lligada a la nota principal, el seu valor no queda determinat Se’n poden distingir tres tipus, segons la preparació melòdica de la nota estranya En el primer cas la nota estranya va precedida per un moviment melòdic disjunt És el cas unànimement…

El fenomen formal La forma musical s’identifica amb un procés temporal integrat per components solidaris i recíprocament determinats Aquest procés temporal, de manera semblant a un organisme, s’autoregula, es forja ell mateix En aquest sentit, és capaç de projectar una sèrie d’expectatives que, d’una manera o una altra, s’hauran de complir per a assolir la completesa formal Des d’aquesta perspectiva, l’inici d’una obra n’hauria de suggerir les dimensions així mateix, el seu final hauria de tenir lloc no perquè la música simplement deixi de sonar, sinó perquè s’hagin assolit les expectatives…

Forma binària tipus suite amb tres frases © Fototecacat/ Sarsanedas/Azcunce/Ventura És, juntament amb la forma ternària, un dels models formals més importants de la música i fou molt utilitzada en els moviments de dansa de la suite barroca Les dues parts d’una forma binària, que s’acostumen a representar per || A || A’ || o per || A || B ||, es caracteritzen per una complementarietat harmonicotonal, un parallelisme temàtic, una clara delimitació cadencial final i una relativa equivalència quant a dimensions ex 2 La repetició de cadascuna de les parts subratlla el seu caràcter bipartit D’altra…

Modes rítmics © Fototecacat/ Jesús Alises Consta de sis modes, cadascun caracteritzat per un patró format per una combinació particular de valors breus i llargs, proporcionals entre ells, repetit un nombre determinat de vegades Tot i que en un primer moment no reberen cap nom concret, posteriorment alguns autors els donaren els noms dels peus mètrics de la poesia grega malgrat no derivar -almenys clarament- d’aquests Els valors bàsics del sistema són la longa recta i la brevis recta representats aquí amb les figures de la negra i la corxera, la proporció entre els quals és 21 una longa val el…

Esquema 1 - forma ritornello barroca © Fototecacat/ Sarsanedas/Azcunce/Ventura Aquesta forma fou característica del primer moviment -i sovint del tercer- del concert barroc El contrast instrumental derivat de l’oposició entre l’orquestra i el solista està subratllat per les diferents funcions formals que assumeixen el ritornello i l’episodi En efecte, el ritornello és la part temàtica i harmònicament estable tot i que en ocasions també pot modular, com en el cas del concert op 8, núm 8, RV 332, de Vivaldi, mentre que l’ episodi , també anomenat simplement ’solo’, té un caràcter modulant i és…

Vida Fou un dels grans intellectuals francesos del segle XIV Sovint ha estat confós amb Julian des Murs, director del cor de nens a la Sainte-Chapelle de París i després secretari de Carles V de França Probablement ambdós estigueren emparentats Jean des Murs apareix com a estudiant d’arts a la Universitat de París el 1318 Durant algun temps estigué actiu a Évreux i a París, fins que, finalment, entrà a la Sorbona amb el grau de magister artium Malgrat que treballà sobretot a París, no perdé mai el contacte amb la seva Normandia natal Cap al 1326 era al monestir de Fontevrault, i alguns anys…

Els malgaixos són l’ètnia més nombrosa, si bé també hi ha minories de xinesos, indis i àrabs Entre els nombrosos pobles malgaixos cal citar els merines i els betsileos, agricultors de cultura indonèsia que ocupen l’altiplà central de l’illa els sakalaves, de tradicions africanes, que pesquen i pasturen els seus ramats a les zones sud i oest de l’illa i els tanales i els betsimisarakes, que amb una cultura híbrida entre les tradicions africanes i les asiàtiques ocupen la costa est Al segle XI, Madagascar entrà en contacte amb el món musulmà, la influència cultural del qual s’ha mantingut…