Resultats de la cerca
Es mostren 66 resultats
crisospleni
Botànica
Gènere de plantes perennes, de la família de les saxifragàcies, de fulles circulars enteres o fistonades, i de flors petites, tetràmeres, arranjades en cimes corimboses.
Es fan en fonts i rierols ombrívols el Chrysosplenium oppositifolium creix a les comarques catalanes septentrionals
planta
Classificació de les plantes
Botànica
Organisme pertanyent al regne vegetal.
Les plantes són éssers vius, en la majoria dels casos autotròfics, generalment immòbils, ordinàriament de creixement indefinit, i mancats de sistemes de relació El concepte de planta és poc científic, perquè inclou grups taxonòmics poc afins Alguns autors només consideren plantes els organismes pluricellulars amb cloroplasts i amb parets cellulars cellulòsiques Tradicionalment, però, també són considerats plantes els protocariotes, els protists autotròfics i els fongs Les cèllules vegetals típiques, pròpies de les plantes amb clorofilla, presenten característicament una paret cellular…
contortes
Botànica
Ordre de dicotiledònies simpètals constituït per plantes herbàcies o llenyoses, de fulles generalment oposades, amb flors actinomorfes, tetràmeres o pentàmeres, de corol·la contorta i ovari súper.
Aquest ordre comprèn les famílies de les apocinàcies, les asclepiadàcies, les gencianàcies i les loganiàcies
enoteràcies
Botànica
Família de l’ordre de les mirtals que comprèn plantes herbàcies perennes de fulles simples, flors hermafrodites actinomorfes i tetràmeres i fruits generalment en càpsula loculicida.
Enoteràcies més destacades Epilobium sp epilobi Epilobium hirsutum matajaia Fuchsia hybrida fúcsia Ludwigia sp ludwígia
Les caprifoliàcies
Caprifoliàcies 1 Saüc Sambucus nigra a branca amb fulles compostes, oposades, i inflorescència terminal en corimbe x 0,5 b detall d’una flor x 2 c infrutescència parcial amb els fruits madurs x 0,5 d fruit seccionat transversalment x 2 2 Xuclamel xilosti Lonicera xylosteum a branca amb flors de corolla bilabiada, agrupades de dues en dues, sobre curts peduncles axillars x 0,5 b branca amb fulles ovades i fruits madurs x 0,5 3 Marfull Viburnum tinus a detall de tres flors de la inflorescència x 2 b branca amb fruits x 0,5 c flor seccionada per a mostrar l’ovari ínfer, amb un sol primordi…
eleagnàcies
Botànica
Família de l’ordre de les mirtals integrada per plantes llenyoses de fulles cobertes de pèls esquamosos o estrellats, de flors tetràmeres, generalment hermafrodites, i de fruits nuciformes.
En jardins són plantats l' arç groc Hippophae rhamnoides i l' arbre del paradís Elaeagnus angustifolia
ortiga
Ortiga gran
© MC
Botànica
Gènere d’herbes anuals o perennes, de la família de les urticàcies, amb pèls urticants, de fulles oposades, lobulades o dentades, de flors unisexuals tetràmeres i de fruits en aqueni.
Són plantes nitròfiles que creixen en runes, solars, vora corrals i cases de pagès, etc L’ ortiga balera o de pilotes U pilulifera , perenne i dioica, té les flors femenines reunides en glomèruls esfèrics llargament pedunculats L’ ortiga gran U dioica , perenne i dioica, fa de 30 a 150 cm d’alçària És la que exigeix més humitat Aspecte d’una ortiga petita © Fototecacat L’ ortiga petita U urens , anual i monoica, ateny de 10 a 60 cm d’alçària
epilobi
Flor d’epilobi
© Fototeca.cat
Botànica
Gènere de plantes herbàcies perennes, de la família de les onagràcies, de fulles simples enteres, les inferiors oposades, i de flors tetràmeres i actinomorfes, de color de rosa o blanc.
El fruit és una càpsula amb quatre valves que conté moltes llavors plomoses Habiten en llocs humits
simarubàcies
Botànica
Família de terebintals constituïda per plantes llenyoses de fulles generalment alternes i pinnaticompostes, de flors petites, regulars, bisexuals o unisexuals, tetràmeres o pentàmeres, en raïm, i de fruits diversos, sovint alats.
Consta d’aproximadament 200 espècies, pròpies de les regions càlides Són d’aquesta família l' ailant Ailanthus altissima i la quàssia Quassia amara
urticàcies
Botànica
Família d’urticals constituïda per herbes o arbusts de fulles simples, oposades o alternes, típicament amb estípules, de flors tetràmeres o pentàmeres, hipògines i generalment unisexuals, i de fruits en aqueni.
Consta aproximadament d’unes 750 espècies, la majoria naturals de zones càlides Urticàcies més destacades Nom científic Nom vulgar Boehmeria nivea rami Parietaria sp parietària Parietaria diffusa morella roquera , blet de paret, granadella Urtica sp ortiga Urtica dioica ortiga gran Urtica pilulifera ortiga balera, ortiga de pilotes Urtica urens ortiga petita, ortigola