Resultats de la cerca

Vinculat al Club Natació Banyoles, fou subcampió del món juvenil 1985 En categoria absoluta, es proclamà campió d’Espanya en esquif 1986, 1988, 1989, doble scull 1987, 1989, quatre amb timoner 1988, 1991, vuit amb timoner 1990, 1991 i dos sense timoner 1990 Disputà la prova de vuit amb timoner en els Jocs Olímpics de Barcelona 1992

Membre del Reial Club Marítim de Barcelona, fou campió de Catalunya en iol de dos 1960 i en outrigger de vuit amb timoner 1964, i subcampió en outrigger de quatre amb timoner 1961 Guanyà un Campionat d’Espanya d’outrigger de dos amb timoner 1962 i d’esquif 1967, i dos subcampionats en outrigger de vuit amb timoner 1961, 1964 També guanyà, en outrigger de quatre amb timoner, regates internacionals, com el Criterium Internacional sur l’Héraut 1961, la Regata Internacional de Seta 1961 i el Gran Premi Internacional Outrigger Niça…

Fill de l’entrenador Bienvenido Front, formà part de l’equip de rem del CN Banyoles Sempre a la canya, es proclamà campió d’Espanya juvenil en quatre i vuit amb timoner 1990, 1991, i guanyà la medalla de bronze en embarcació de vuit al Campionat del Món juvenil de Banyoles 1991 En categoria absoluta, es proclamà campió d’Espanya en quatre amb timoner 1991 Fou el participant més jove dels Jocs Olímpics de Barcelona 1992, on competí en vuit amb timoner També formà part de la selecció espanyola als Jocs Mediterranis 1993 –dos amb timoner– i al…

Formà part de l’equip del Reial Club Nàutic de Tarragona Fou campió de Catalunya en iol de dos amb timoner 1947 i en iol de quatre amb timoner 1948, i subcampió en iol de dos amb timoner 1949 En l’àmbit estatal, fou subcampió en iol de quatre amb timoner 1947 i en outrigger de vuit 1949, i tercer classificat en aquesta darrera prova 1948

Formà part de l’equip del Club Nàutic Amposta En categories inferiors, fou quatre vegades campió d’Espanya i campió del món sub-23 en dos sense timoner, en què aconseguí el rècord del món de la categoria 1999 Guanyà quatre títols d’Espanya absoluts de quatre amb timoner 1998, dos sense timoner 1999 i quatre sense timoner 2002, 2003 Participà en un Mundial absolut 1999

Membre del Reial Club Marítim de Barcelona, guanyà el Campionat d’Espanya de dos amb timoner 1924 i de vuit amb timoner 1926, ambdós celebrats a Barcelona També fou campió de Catalunya en l’especialitat de vuit amb timoner i de dos amb timoner 1926, 1927 Fou vocal de la secció de rem del Jurat Permanent de Regates 1935 És germà del metge oftalmòleg  Hermenegild Arruga

Formà part de l’equip del Reial Club Nàutic Tarragona, del qual fou directiu 1975-83 Es proclamà cinc cops campió d’Espanya 1955, 1957, 1959, 1960, 1962, dues vegades en dos amb timoner, i una en canoa, quatre sense timoner i vuit amb timoner Fou medalla de bronze en els Jocs Mediterranis 1955 en quatre sense timoner i competí a l’europeu del 1953 amb la selecció espanyola

Assolí, com a timoner, el Campionat d’Espanya en l’especialitat de vuit amb timoner 1990, 1991, i en quatre amb timoner 1991

Membre del Club Nàutic Amposta, en categories inferiors fou medalla de bronze en el Mundial juvenil en quatre sense timoner 1995 i subcampió mundial sub-23 en doble scull 1998 Com a absolut, fou campió d’Espanya en dos sense timoner 1996 i en quatre scull 1998, 2000, subcampió en vuit amb timoner 1999 i tercer en quatre scull 2001 Fou medalla de bronze en vuit amb timoner a la Copa del Món 1996

Vinculat al Club Natació Banyoles, fou campió d’Espanya en quatre amb timoner 1974, 1978, 79, la primera ocasió en categoria B, en vuit amb timoner 1975-79, 1981-84, en dos sense 1976 i en dos amb timoner 1984 El 1978 es proclamà campió del món i l’any següent guanyà la medalla d’or als Jocs Mediterranis en la prova de vuit amb timoner Disputà els Jocs Olímpics de Moscou 1980