Resultats de la cerca
Es mostren 410 resultats
espeleologia científica
Geografia
Geologia
Disciplina que agrupa un conjunt de ciències que tenen com a objectiu comú l’estudi d’algun aspecte del món subterrani.
Les principals són la geologia que estudia la relació entre l’estructura geològica i la formació de la cavitat, la hidrologia que es concreta en la investigació d’aqüífers subterranis, la biologia que estudia la fauna troglòbia i troglòfila, l’arqueologia que analitza les restes fòssils de les cavitats i la topografia que fa l’aixecament dels mapes del subsol
Sébastien de Pontault
Disseny i arts gràfiques
Militar
Enginyer militar i dibuixant francès, conegut amb el nom de cavaller de Beaulieu
.
Féu plans del terreny als camps de batalla i esdevingué així el creador de la topografia militar És autor d’una obra molt extensa sobre les accions militars franceses des del 1643 fins al 1692 —acabada per la seva neboda—, titulada Louis le Grand ou Recueil de plans et vues des places assiégées et de celles où se sont données les batailles
Joan Borràs Xavier

Joan Borràs Xavier
Federació Catalana d’Espeleologia
Espeleologia
Espeleòleg.
Soci del Grup d’Exploracions Subterrànies del Club Muntanyenc de Barcelona 1968-2006, també en fou president 1974-79 Organitzà i dirigí campanyes d’exploració i topografia en diverses coves Fou director de la revista Sota Terra 1980-87 Ha publicat, entre altres llibres, Catálogo espeleológico del macizo de Garraf 1973, Catàleg espeleològic de Catalunya 1978-85 i El Conflent subterrani Cova de Fullà-Canaletes 2008
Agustí Maria Gibert i Olivé

Agustí Maria Gibert i Olivé
© Fototeca.cat
Literatura
Medicina
Metge i escriptor.
Fou metge de la Canonja i de Vila-seca Vers el 1897 s’installà a Tarragona i es dedicà a la investigació sobre temes de ciències naturals i d’arqueologia i d’història, així com al periodisme i a la literatura Fou membre de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona Entre les seves nombroses obres es destaca Topografia mèdica de Vila-seca de Solcina 1891
Artur Perezcabrero i Tur
Arqueologia
Arqueòleg.
Secretari de l’ajuntament d’Eivissa, fou un dels iniciadors de les investigacions arqueològiques de l’illa, a través de la Sociedad Arqueológica Ebusitana, de la qual fou un dels dirigents Participà en les excavacions des Puig des Molins, de la cova des Cuiram, etc Publicà Ibiza Arte, arqueología, agricultura, comercio, costumbres, historia, industria, topografía Guía del turista 1909, Ibiza arqueológica 1911, Historia del Museo Arqueológico de Ibiza 1911
Nicolas-Camille Flammarion
Astronomia
Astrònom francès.
L’any 1883 fundà l’observatori de Juvisy, que dirigí fins que morí Féu nombrosos estudis sobre els estels dobles i múltiples, sobre l’espectroscòpia estellar i sobre la topografia de Mart Escriví especialment obres de divulgació científica, entre les quals cal destacar La pluralité des mondes habités 1862, Dieu dans la nature 1869, Les terres du ciel 1877, Astronomie populaire 1880 i La mort et son mystère 1920
Jaume Ferreres Gabarda
Espeleologia
Espeleòleg.
Ingressà a la Secció d’Investigacions Espeleològiques Poblet 1966 i, posteriorment, a la Secció d’Espeleologia de l’Orfeó Gracienc, de la qual fou president 1974-79 Fou un dels fundadors de l’Espeleo Club de Gràcia 1979, que també presidí en diversos períodes Explorà i topografià diverses cavernes de Catalunya, especialment la Fou de Bor, a la Cerdanya, i també de Cantàbria, l’Aragó Arañonera i Mallorca Sa Campana Fou coordinador de la revista Exploracions i del Festival Internacional de Cinema Espeleològic de Barcelona 1982-94
logaritme augmentat
Matemàtiques
Logaritme decimal d’un nombre menor que 1, a la característica del qual, que és negativa, hom ha aplicat cert artifici per tal que sigui sempre positiva.
L’artifici consisteix a sumar a la característica el nombre de desenes positives que calgui per tal que sigui positiva, tot posant aquest nombre de desenes com a superíndex de la característica superíndex que hom anomena augment Així, hom substitueix la característica negativa a per 10 n - a n , n essent un nombre enter positiu tal que 10 n > ¦ a ¦ Els logaritmes augmentats foren ideats per tal de disminuir les probabilitats d’error en les operacions amb logaritmes en certs tipus de càlculs, com en els de navegació astronòmica, artilleria, topografia, etc
Josep Maria Puchades i Benito
Enginyer industrial.
Llicenciat a la Universitat de Barcelona el 1943 i doctorat el 1965 Els anys trenta collaborà amb Pau Vila en els treballs de la Ponència per a la Divisió Territorial de Catalunya Entre el 1958 i el 1978 dirigí el Servei Cartogràfic de la Diputació de Barcelona, tasca que compartí amb la docència de la topografia i de la cartografia a diverses escoles i facultats de la Universitat de Barcelona Impulsà les editorials Alpina i Montblanch, que publiquen guies i llibres de caràcter geogràfic i excursionista, i el 1978 creà la Revista Catalana de Geografia
baròmetre aneroide

Esquema de baròmetre aneroide
© Fototeca.cat
Física
Baròmetre l’element sensible del qual és una càpsula circular i plana completament tancada, on hom ha fet prèviament un cert buit.
Una cara de la càpsula és solidària del suport de l’aparell, mentre que l’altra cara resta sotmesa a la tensió mecànica d’una forta molla, que roman més o menys flexionada segons la força que la pressió atmosfèrica efectua sobre les cares de la càpsula La deformació de la molla és degudament transmesa per un joc de palanques a una agulla que dona indicació contínua de la pressió atmosfèrica En topografia, el baròmetre serveix per a treballs d’anivellació, car hom pot convertir les diferències de pressió en diferències d’altura