Resultats de la cerca

Molt influït per Heidegger i Gadamer, la seva obra ha estudiat la crisi de la metafísica tradicional, a la qual oposa una “ontologia de la decadència” o “feble”, en la qual esdevenen secundaris els conceptes propis de la metafísica L’ontologia queda reduïda a hermenèutica, la qual cosa implica la mort de la metafísica i l’obertura d’un nou període on hom deixa de banda la tendència superadora que ha caracteritzat la “modernitat” És considerat un dels principals autors de la filosofia postmoderna Entre les seves obres cal esmentar Poesia e ontologia 1967, Il soggeto e la maschara 1974,  Le…

Llicenciat en matemàtiques, el seu cosí Giulio Racah conegut pels seus treballs sobre el moment angular l’introduí en la recerca en física Treballà amb EFermi a Roma 1934-36, amb WHeisenberg a Leipzig 1936-37 i amb la parella Joliot-Curie a París, abans d’emigrar el 1939 als Estats Units d’Amèrica, on treballà a la Institució Carnegie en l’efecte de la radiació dels raigs X i neutrons sobre materials biològics, en particular sobre mutacions genètiques de la Drosophila melanogaster , un camp de recerca en què havia estat introduït per Fermi Després de la Segona Guerra Mundial s’…

Fill de Víctor Amadeu II Durant la guerra de Successió de Polònia s’uní a França i a Espanya contra Àustria, derrotà els imperials a Guastalla i n'obtingué Novara 1738 però en la guerra de Successió d’Àustria s’alià amb Maria Teresa contra Espanya i conquerí una part del Milanesat fins a Pavia 1748

Fill de Víctor Amadeu III, de la dinastia de Savoia, i germà de Víctor Manuel II, el qual succeí Abolí la constitució concedida pel regent Carles Albert que el succeí i restablí el govern absolutista

Home d’estat piemontès Primer secretari de Carles Manuel III 1742, procurà conservar l’aliança amb Maria Teresa d’Àustria esquivant les temptatives borbòniques d’atreure el Piemont vers la seva política d’expansió a Itàlia Fou ministre d’estat 1750

Descriví per primera vegada la cissura del cervell que porta el seu nom, situada entre el lòbul frontal i el parietal, com també el tuber cinereum i altres detalls anatòmics del sistema nerviós Estudià els símptomes consecutius a l’ablació del cerebel i formulà una teoria sobre la funció d’aquest

La seva activitat crítica s’estengué del camp literari al de les arts figuratives fou també pintor i al de la música En la seva obra principal, Il pastore, il gregge e la zampogna 1909, defensa apassionadament l’exigència d’una renovació poètica

Fou elegit rei per les corts 16 de novembre de 1870 i proclamat el 2 de gener de 1871 Amb aquest acte s’acabà el període d’interinitat obert amb la revolució del 1868 Durant el seu breu regnat hagué d’enfrontar-se amb una gran part de les forces polítiques, sense que els seus partidaris arribessin a constituir un bloc capaç d’estabilitzar la nova dinastia Molt aviat es trencà la coalició governamental entre els progressistes democràtics i la Unión Liberal de Francisco Serrano Posteriorment es produïren les rivalitats entre Práxedes Mateo Sagasta i Manuel Ruiz Zorrilla, que de fet encapçalaren…

Prengué part en les polèmiques de la segona meitat del s XVIII sobre la llengua italiana A Dell’uso e dei pregi della lingua italiana 1791 expressà l’aspiració d’una llengua nacional i unitària

Fill i successor del duc Carles Manuel II, fins el 1683 estigué sota la regència de la seva mare, Joana de Savoia Nemours Formà part de la Lliga d’Augsburg contra França 1689, i s’oposà també a França en la guerra de Successió espanyola Com a conseqüència de les paus d’Utrecht 1713 i de Rastatt 1714 obtingué el regne de Sicília, que canvià el 1720 per Sardenya Fou un estadista hàbil que reformà l’administració i les finances dels seus estats i promulgà un nou codi legislatiu El 1730 abdicà a favor del seu fill Carles Manuel III però, en intentar de recuperar el poder, fou reclòs a Rivoli, on…