Resultats de la cerca

Soci del Reial Club de Golf de Cerdanya i del Club de Golf Masia Bach, formà part de les seleccions de Catalunya i d’Espanya d’aficionats fins el 2005, que passà al camp professional a través del programa Albatros per a joves professionals de la Federació Catalana de Golf, i començà a competir al circuit català i a l’espanyol El 2006 començà a jugar alguns tornejos del Challenge Tour, i el 2008 participà en l’European Tour En el seu palmarès hi ha dos tornejos internacionals, el Fred Olsen Challenge d’Espanya 2010 i l’Obert de Kazakhstan 2010

Fou segon en el Campionat d’Espanya amateur 1965 i tercer en el Tour del Porvenir 1966 Competí com a professional dins l’equip Kas 1968-71 El 1969 guanyà la Pujada a Urquiola, debutà en el Tour de França, en el qual participà en dues ocasions més, i fou segon en el Campionat d’Espanya de muntanya L’any 1970 guanyà una etapa de la Volta a Mallorca, el Critèrium d’Ourense i el Gran Premi de Cuprosan També s’estrenà a la Vuelta a Espanya, on competí un parell de cops Fou segon a la Pujada a Arrate 1971

Jugador del Reial Club de Tennis de Barcelona, debutà com a professional el 1995 Fou campió d’Espanya 1996 i en sis ocasions campió de la Copa del Rei 1996, 1997, 1998, 2000, 2005, 2008 Fou campió d’un torneig de Grand Slam, Roland Garros 1998 i dues vegades finalista Obert d’Austràlia 1997, contra Pete Sampras, i Tennis Masters Cup 1998, contra Àlex Corretja Guanyà tres torneigs de l’Associació de Tennistes Professionals ATP Masters Series Montecarlo 1998, Cincinnati 2002 i Roma 2004, tres torneigs de l’ATP World Tour 500 series Acapulco 2002, 2004 i Barcelona 2003, i tretze…

Començà a jugar a tennis a la Real Sociedad Club de Campo Murcia, de l’acadèmia del qual era director el seu pare, fins a catorze anys, quan es traslladà a Villena per entrenar l’Equelite JC Ferrero Sport Academy Debutà com a professional el 2018, i des d’aquest any i fins el 2025 fou entrenat per  Joan Carles Ferrero Com a juvenil guanyà dos torneigs de l’ITF World Tennis Tour Juniors, i se situà en el número vint-i-dos del rànquing mundial El seu palmarès com a professional inclou set títols del Grand Slam —Obert dels Estats Units 2022, 2025, Wimbledon 2023, 2024, Roland…

Presidí la secció de ciclisme de la Unió Esportiva de Sants 1923-26 i establí les bases per a la recuperació de la Volta a Catalunya Fou redactor dels diaris El Diluvio , El Noticiero Universal i Mundo Deportivo , i cobrí diverses edicions del Tour de França Rebé la insígnia d’or 1964 i la medalla d’or 1977 de la Volta a Catalunya i les medalles de les federacions catalana i espanyola de ciclisme i del Tour de França Conegut com l’avi Torres , l’organització de la Volta a Catalunya l’homenatjà en diverses ocasions i inaugurà la placeta Ramon Torres 2010, a Barcelona

Guanyà el Gran Premi de Catalunya 1959 com a amateur Competí com a professional amb els equips Ferrys 1963-64, 1966-68, Sangalhos 1965, La Casera 1969 i Werner 1970 Debutà a la Vuelta a Espanya el 1963, cursa que disputà un parell d’edicions més En el seu palmarès figura el Gran Premi Catalunya 1963, el Critèrium de Tarragona 1963, la Volta a Navarra 1968 i alguna etapa de les voltes a Andalusia i Colòmbia en les seves dues darreres temporades de professional El 1965 fou segon al Tour d’Anjou, el Tour des Crombrailles, la Volta a Llevant i el Trofeu Borràs

El 1980 guanyà la Volta a Lleida El 1981 passà a professionals amb l’equip Kelme i debutà al Tour de França Guanyà una etapa de la Volta al País Basc 1982 i una de la Setmana Catalana 1984 amb el Reynolds El 1986, amb el Seat-Orbea, guanyà una etapa de la Volta a les Valls Mineres i la cursa Hucha de Oro, i el 1987 s’imposà en l’etapa final de la Vuelta a Espanya El 1988 tornà al Kelme, repetí participació al Tour de França i guanyà una etapa a la Setmana Catalana El 1990, amb el Tulip, fou el guanyador del Critèrium de Barcelona

Guanyador del Tour de l’Avenir 1964 per a corredors amateurs El 1965 es professionalitzà i assolí el Tour de França Guanyà, també, el Giro d’Itàlia 1967, 1969, 1976 i la Vuelta a Espanya 1968, victòria amb la qual es convertí en el segon ciclista amb tots tres títols En el seu palmarès hi ha també primeres posicions a la cursa París-Roubaix 1966, la Volta a Llombardia 1966, 1973, la París-Brusselles 1966, 1976, la Volta Ciclista a Catalunya 1972 i la Milà-San Remo 1974 El 1973 assolí el Campionat del Món de ciclisme de carretera a Montjuïc Considerat un dels grans…

Començà a competir el 1989 i passà per diverses modalitats abans de centrar-se en la carretera, on desenvolupà la part més important de la trajectòria professional, principalment en equips italians Disputà quatre edicions del Tour de França, vuit del Giro d’Itàlia, deu Campionats del Món i els Jocs Olímpics de Pequín 2008 Guanyà una etapa del Giro del Trentino 2005, del Giro d’Itàlia 2006 i del Tour del Llemosí 2007 Fou campiona d’Espanya de fons de carretera 2009 i pujà diverses vegades al podi dels Campionats d’Espanya, tant en contrarellotge com en ruta Deixà la…

Es formà en diversos clubs valencians i al Centre d’Alt Rendiment de Sant Cugat del Vallès Fou campió de Catalunya en individual 2006, campió d’Espanya en dobles 1999, 2001, amb el seu germà José María 2005, amb Nicolás Almagro En individual guanyà tres tornejos de l’ATP Tour Meran, 1999 Casablanca, 2000 Bogotà, 2001 En dobles guanyà dos tornejos de l’ATP Tour Casablanca, 2004, amb Enzo Artoni Amersfoort, 2006, amb Alberto Marín En el rànquing de l’ATP arribà a ocupar la posició 29a en individual 2000 i la 61a en dobles 2006 Deixà la competició oficial el 2010 i des…