Resultats de la cerca
Es mostren 870 resultats
el Rard
Riu
Curs d’aigua del Rosselló, de règim torrencial, que neix als Aspres, prop d’Oms (Rosselló); en el seu curs alt pren el nom de riera de Montoriol i de la Galcerana (a Forques).
Després de deixar Vilamulaca, passa vora el mas Sobola i l’antic castell de Rard, i prop de Pollestres rep, per l’esquerra, el seu principal afluent, la Canta-rana, i, després de travessar la plana rossellonesa vora Salelles, desguassa a l’estany de Sant Nazari
riera d’Oló
Riera
Afluent, per l’esquerra, de la riera Gavarresa, que neix a l’altiplà del Moianès, al vessant N del puig Rodó, dins el terme de l’Estany (Moianès).
Després de travessar un petit sector del municipi de Muntanyola Osona, passa pels pobles de Sant Feliuet de Terrassola i de Santa Maria d’Oló i per sota del de Sant Joan d’Oló Moianès, i desemboca al seu collector prop de Santa Maria d’Horta
cristall fotònic
Física
Material compost de nanoestructures dielèctriques que donen lloc a una constant dielèctrica que varia de manera periòdica, cosa que afecta la propagació de la llum.
El fenomen provoca que certes longituds d’ona puguin travessar el material, mentre que altres no ho puguin fer, definint un gap en l’espectre d’excitacions del material Té múltiples aplicacions, per exemple en la fabricació de fibres òptiques per a comunicacions i transmissió de llum làser
Aguasvivas
Riu
Riu de la península Ibèrica, afluent per la dreta de l’Ebre (105 km).
Neix a la serra de Cucalón Sistema Ibèric aragonès presenta fenòmens càrstics en travessar calcàries mesozoiques rega les hortes de Belchite i d’Azaila pantà de Moneva prop de la confluència amb l’Ebre entra en terrenys miocènics detrítics El cabal és escàs, i el règim, pluvial mediterrani
riera de Marfà

Aspecte de la riera de Marfà
© C.I.C - Moià
Riera
Curs d’aigua del Moianès, afluent de capçalera de la riera de Calders, que neix dins el terme de Collsuspina.
En el seu curs alt rep els noms de riera de Santa Coloma i de Fontscalents en travessar el terme de Castellterçol, rep el torrent Mal per l’esquerra, i, després de drenar l’antic terme de Marfà, s’uneix amb la riera de Sant Joan a Monistrol de Calders
estació de pas
Transports
Estació que els trens poden travessar per continuar més enllà llur recorregut.
Vistalegre
Barri
Barri de Manlleu (Osona), al S de la població, dins un gran meandre que forma el riu Ter.
És format per un grup de cases i xalets que s’estenen al llarg de la carretera de Vic a Manlleu, abans de travessar el pont del Ter Ocupa també l’indret on hi hagué l’antiga capella de Sant Martí de la Roca, que es trobava prop de l’entrada del pont
prisma
Física
Sistema òptic constituït per dos dioptres plans que delimiten un medi transparent i formen un angle no nul, dit angle del prisma
.
Un raig lluminós en travessar un prisma sofreix, pel fet de refractar-se dues vegades, una per cada dioptre, un canvi de direcció, anomenat angle de desviació , que és funció de l’índex de refracció del medi que constitueix el prisma, de l’angle del prisma i del d’incidència del raig De la formulació general d’un prisma hom dedueix que l’angle de desviació és mínim quan el d’incidència i el d’emergència són iguals, i en resulta la relació on α és l’angle de desviació mínima que permet de determinar l’índex de refracció del prisma respecte al de l’aire que l’envolta, que hom pren…
pern
Tecnologia
Peça metàl·lica, emprada per a unir dues peces o parts de peça, metàl·liques, de fusta, etc.
És de forma cilíndrica, proveïda de cabota, generalment prismàtica, en un dels seus extrems i de rosca a l’altre extrem per tal de poder-hi collar una femella Uneix les peces en travessar-les pels forats fets amb aquest fi, o bé serveix d’eix del moviment d’una peça o part de peça respecte a una altra
experiència de Stern i Gerlach
Física
Experiment efectuat per Stern i Gerlach el 1922 que confirmà la quantificació de l’espai i féu possible la mesura dels moments magnètics dels àtoms neutres a l’estat fonamental.
Consistí a fer travessar per un feix d’àtoms d’argent la regió d’un camp magnètic no uniforme, i observaren que es divideix en dues components l’una en la direcció i el sentit del camp magnètic i l’altra en l’oposada La tècnica de l’experiment de Stern i Gerlach fou ampliada per Rabi el 1939