Resultats de la cerca

Situat a l’extrem sud de l’estany d’Airoto, a 2200 m d’altitud, dins del Parc Natural de l’Alt Pirineu Cabana habilitada com a refugi lliure per la Unió Excursionista de Catalunya UEC amb motiu del cinquantenari de la UEC de Gràcia Fou inaugurat el 6 d’octubre de 1991 i té capacitat per a dotze persones És base per a travesses i ascensions a cims com els tucs de Marimanya 2679 m i Baciver 2720 m, o els pics de Qüenca 2638 m i del Rosari 2608 m

Inicià les seves activitats el 1945 Amb un fort arrelament popular, organitzava campionats de tennis de taula Joan Rimbau en fou un dels màxims impulsors durant els anys seixanta El 1962 s’hi incorporarà un grup de joves provinents de la Unió Excursionista de Catalunya programaren excursions d’alta muntanya, travesses, acampades i marxes d’orientació El 1969 organitzà el primer Campionat de Tennis de Taula de l’Hospitalet de Llobregat El 1973 l’antiga seu social fou venuda, però continuà organitzant i participant en diverses activitats culturals fins el 1985

Fundat el 1917 com a Grup Excursionista Layetana , el 1927 prengué la denominació de Centre Excursionista Laietània Realitzà excursions i travesses arreu del territori català L’any 1925 fundà la secció d’atletisme, que rebé el nom de Centre Atlètic Laietània Organitzà els campionats del Maresme d’atletisme i participà en el Campionat de Catalunya El 1935 es fusionà amb el Club Excursionista Mataroní, el Club Esquí Mataró i el Grup Excursionista de la Societat Iris per formar la Unió Excursionista de Catalunya a Mataró , o UEC-Mataró El Centre Atlètic Laietània romangué…

Competí en esquí alpí i de fons durant els anys trenta i quaranta, i feu travesses d’esquí de muntanya i ascensions hivernals pels Pirineus Vinculat al Centre d’Esports Sabadell i al Centre Excursionista del Vallès, que presidí 1964-70, participà en la creació de la Unió Excursionista de Sabadell 1970 i en la promoció de l’esquí, l’escalada i l’espeleologia Publicà Fonts i mines del rodal de Sabadell 1984 Rebé la medalla de plata de la Federació Espanyola de Muntanyisme i la Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya 1989

Soci del Centre Excursionista de Catalunya, del Centre Acadèmic d’Escalada i del Grup d’Alta Muntanya Espanyol, realitzà travesses i escalades en roca i gel als Pirineus i els Alps, i participà en expedicions a la Cordillera Blanca del Perú 1989 i l’Himàlaia Pumori, 1990 En esquí de muntanya, ha participat en competicions com la Pierramenta o la Patrouille des Glaciers, ha estat àrbitre internacional i secretari general de la International Ski Mountaineering Federation 2007-09 Ha publicat La Cerdanya amb BTT 17 rutes amb bicicleta i a peu Recorreguts senyalitzats 2002 i Mapa guia…

Inaugurat el 1979, és propietat del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici És situat dins del parc, a l’oest del desguàs de l’estany Llong i al nord-est dels prats d’Aiguadassi, a 1985 m d’altitud Forma part de la volta als nou refugis del parc coneguda com a Carros de Foc És guardat i té una capacitat de quaranta-set places És base per a ascendir, entre d’altres, al gran tuc de Colomers 2933 m o el Subenuix 2950 m a més, també es poden fer excursions i travesses dins el parc nacional

Iniciat al final de la dècada de 1970, es proclamà campió d’Espanya d’aerostació en sis ocasions Entre el 1980 i el 1991 participà en cinc Campionats del Món i en quatre d’Europa, aconseguint el subcampionat europeu l’any 1984 Participà en nombroses expedicions i travesses internacionals Al febrer del 1992, juntament amb Jesús González Green, fou el primer de creuar l’oceà Atlàntic d’est a oest Aconseguí la fita amb el globus Ciudad de Huelva i baté el rècord de permanència a l’aire, amb més de 130 h, i el de distància, amb uns 5100 km recorreguts

Situat dins dels límits del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, a la dreta de l’estany Tort de Peguera, a 2350 m d’altitud Fou inaugurat el 1943, és propietat del Centre Excursionista de Catalunya CEC i té una capacitat de 60 places Forma part de la travessa Carros de Foc que enllaça els refugis del parc nacional i hi passa d’una variant del GR-11 A més de travesses i excursions, és punt de partida de les ascensions al Monestero 2878 m, al Saburó 2905 m, al Mainera 2906 m o al Peguera 2982 m

Fundat l’any 2001, la primera cursa en què participà fou el triatló Sprint de Mataró Practica duatló de muntanya i de carretera, triatló, triatló de llarga distància, proves d’ultradistància i altres especialitats com ciclisme de carretera, BTT, esquí de muntanya, maratons de muntanya i travesses de natació Ha participat en proves d’àmbit internacional, especialment en curses ironman i en Campionats d’Europa de llarga distància Santi Ribot i Núria Lauco destaquen en duatló de muntanya En triatlons de llarga distància destaquen Rafa Espinar, Jordi Castany, Albert Hernàndez i Marc…

Situat a la vall de Molières, al nord de l’estany inferior de Molières, al vessant sud del serrat de la Gerbosa, a 2390 m d’altitud Es tracta d’un refugi d’emergència, propietat de la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya FEEC, amb una capacitat de divuit places El juliol del 2011 es desmuntà l’antic refugi i fou substituït per un de nou a l’agost del mateix any És base d’ascensió del tuc de Molières 3010 m, la Forcanada 2881 m, pic de Salenques 2990 m o tuc de la Tallada 2954 m, i de travesses cap a les valls de Salenques i de Benasc