Resultats de la cerca

S’inicià a la Penya Ciclista Padró el 1927 Dos anys després competí com a independent El 1932 accedí a l’Esport Ciclista Barcelona, com a president i tresorer, i el 1953 ocupà la presidència del Club Ciclista Molins Entre altres organitzacions es feu càrrec del Trofeu Socarrats

President del Club Natació Sabadell 1920-26, representà el club en la fundació de la Federació Espanyola de Natació Amateur FENA el 19 d’abril de 1920 En la reunió constituent fou elegit tresorer de la primera junta directiva, càrrec que ostentà fins el 7 de setembre de 1921

Quart comte de Chinchón i fill del tercer comte Fou tresorer general del Consell d’Aragó Virrei del Perú 1628-39, sufocà una revolta dels indis urus i introduí imposts nous, que provocaren motins Prohibí el comerç entre el Perú i Mèxic, fet que provocà una crisi econòmica

S'ha dedicat a l’organització de conferències i cursets de les seves matèries i publica un voluminós anuari de filologia catalana titulat Llengua & Literatura el volum I és del 1986 Els seus promotors són Josep Massot president, Lola Badia secretari, Josep Moran tresorer i Teresa Cabré i Enric Sullà vocals

Fou un del iniciadors de l’automobilisme a Catalunya Participà com a vocal a les juntes del Reial Automòbil Club de Catalunya durant la primera dècada del segle XX Igualment, portà la comissió d’economia del Consell de les Olimpíades febrer del 1921 i fou tresorer de la Confederació Esportiva de Catalunya

Soci del Club Tennis Barcino des de l’any de la seva fundació 1928, n’assumí la presidència el 1939, després d’haver-ne estat tresorer i vicepresident Durant el seu mandat s’impulsà la creació de tres pistes de tennis i una de frontó, així com la millora general de les installacions del club

El 1764 participà a la fundació de la Conferència Físicomatemàtica Experimental de Barcelona, que tingué lloc a casa seva i de la qual fou tresorer Llegí diversos treballs a la seva successora Acadèmia de Ciències i Arts, on ocupà també diversos càrrecs censor, el 1783, i nombroses vegades president de la secció de química

El 1276, en ocasió de la revolta dels sarraïns valencians, estigué encarregat d’organitzar un estol, del qual fou almirall suplent per l’agost de l’any següent Fou cort de València 1276-84, procurador de Menorca al moment de l’ocupació 1287-88 i tresorer de Sardenya també arran de la conquesta 1324

S’especialitzà en temes d’economia regional i urbanística i en economia financera Realitzà estudis comarcals Granollers i el Vallès Oriental 1967, Sant Adrià de Besòs 1968, Sant Sadurní d’Anoia i l’Alt Penedès 1969, Dinàmica i perspectiva del Vallès 1969, Les Comarques de Catalunya 1970, amb Ernest Lluch, Coyuntura económica de la provincia de Tarragona 1970-1975 1977, etc És també autor de  Cap a una economia dels Països Catalans 1979 El 1984 fou nomenat primer director general de l’Institut Català del Crèdit Agrari, organisme de la Generalitat de Catalunya Primer president-director general…

Era fill del tresorer reial Julià Garrius Era escrivà de ració i regent de la tresoreria El 1393 fou nomenat procurador reial En morir Joan I de Catalunya-Aragó restà implicat en el procés del Consell de Joan I , acusat d’extorsions i d’haver emmetzinat la seva muller Era senyor de Formigueres i de Matamala