Resultats de la cerca

L’integraren el Partit Carlí, EDC, UDC, CDC, FNC, ERC, PSC-Reagrupament, Partit Popular, Convergència Socialista de Catalunya, PSUC i PSAN Pretengué d’assumir la direcció de la lluita cap al trencament democràtic restabliment de la Generalitat i de l’Estatut del 1932, amnistia, reconeixement dels drets individuals i de les llibertats plenes, defensa de les reivindicacions del País Valencià i les Illes, obertura d’un procés constituent d’àmbit estatal, etc Incapaç de contrarestar les reformes del govern Suárez i no havent assolit una plena entesa amb l’Assemblea de Catalunya i la…

Fou creat el 2002 a partir de la fusió dels partits Cristiani Democratici Uniti CDU i el Centro Cristiano Democratico CCD, els quals, poc abans de les eleccions del 2001, s’uniren en la coalició Biancafiore per a concórrer en el bloc de dretes Casa delle Libertà, amb el qual entrà al govern amb Marco Follini posteriorment secretari general com a vice-primer ministre A l’abril del 2005 la UDC abandonà el govern, però hi retornà poc després de la remodelació duta a terme per Silvio Berlusconi En les eleccions al Parlament Europeu del 2004 obtingué cinc diputats N’és president Rocco…

Biografia Llicenciada en dret per la Universitat de Barcelona 1971, des del 1986 és membre d’ Unió Democràtica de Catalunya , on ha ocupat diferents càrrecs en els comitès executius locals i comarcals La seva activitat dins l’executiu de la Generalitat de Catalunya  s’inicià el 1984 Des d’aquest any, i fins al 1995, fou secretària general dels departaments de Justícia i de Governació i vicepresidenta del comitè director per a l’organització de l’administració de la Generalitat L’any 1995 fou nomenada consellera de Justícia i el 2001 consellera de Governació i Relacions Institucionals Abandonà…

Doctor en dret i professor mercantil, començà la seva activitat professional en les indústries tèxtils de la seva família Posteriorment fou director del Banc de Bilbao a Barcelona 1961-65, de l’Instituto de la Moneda Extranjera 1965-71 i de la filial d’Hispano Olivetti a Espanya 1971 Els darrers anys actuà com a representant de la Unió de Bancs Suïssos a Espanya Prengué part en les negociacions amb el govern d’Adolfo Suárez per al retorn del president de la Generalitat de Catalunya a l’exili, Josep Tarradellas, a l’octubre del 1977 Restablerta la Generalitat, fou conseller de governació…

Es definí democràtic, autonomista i de centre Els dirigents foren Joan Mas Cantí president i Joaquim Molins vicepresident Entre els promotors figuraren Carles Ferrer Salat i Carles Güell de Sentmenat En les eleccions legislatives de 1977 formà, amb Unió De-mocràtica de Catalunya UDC, la coalició electoral Unió del Centre i de la Democràcia Cristiana de Catalunya Güell i Anton Cañellas foren elegits diputats, però la coalició es dissolgué aviat Güell ingressà en el grup mixt del Congrés, mentre que Cañellas s’incorporà a la minoria “basco-catalana” En el I Congrés del CC octubre…

Fill de l’empresari i advocat Manuel Carrasco i Formiguera , es graduà a l’IESE Fou director de la Companyia d'Indústries Agrícoles, vicepresident del Banc Industrial de Catalunya BIC i de la química Sinorgan i conseller de diverses empreses Membre directiu de  Banca Catalana , en fou el darrer president 1965-1981 Fou vicepresident del Futbol Club Barcelona 1969-77 durant els dos mandats d’Agustí Montal i presidí el club des del desembre del 1977 fins al juny del 1978 Durant la seva presidència l’equip de futbol guanyà la Copa del Rei, que fou el primer trofeu que s’oferí al president de la…

Ordenat sacerdot, posteriorment se secularitzà i feu estudis d’administració i direcció d’empreses En 1977-80 fou secretari general de l’organització de la petita i mitjana empresa de Catalunya PIMEC Membre d’ Unió Democràtica de Catalunya des del 1976, en fou president del Consell Nacional del 1986 al 1990 Fou diputat al Congrés 1979-83 per la coalició Convergència i Unió i representant de la Generalitat al Senat el 1993, cambra de la qual fou vicepresident primer fins el 1995 Conseller de Treball 1980-84 i de Cultura 1984-85, el 1999 fou elegit president del Parlament de Catalunya  en…

Aglutinà els diversos sectors nacionalistes radicals que per a la dreta s’oposaven al maridatge entre separatisme i republicanisme dins d’Esquerra Republicana de Catalunya ERC La seva constitució fou anunciada al juliol de 1931, amb la creació d’Elements d’Estat Català EEC, plataforma que reuní els sectors més contraris a la dinàmica electoral i estatutària impulsada per Macià, i encapçalada per Josep Casals i Freixes, un sastre que havia estat el tresorer de l’organització interior clandestina d’ Estat Català durant la Dictadura Al març de 1932, diverses entitats, incloses EEC i Nosaltres…

El president Ian Khama va anunciar en el congrés especial del Partit Democràtic de Botswana BDP, en el poder un pla, anomenat paquet d'estímul econòmic PEE, que té com a finalitat la diversificació de l'economia, dependent principalment de les exportacions de diamants, gràcies a l'augment de la producció agrícola, el desenvolupament del turisme i la construcció d'obra pública, en especial, de carreteres Aquest congrés es va celebrar tan sols tres mesos després del congrés ordinari, en el qual Khama ja havia insistit en una de les prioritats que s'havia fixat quan va arribar al poder fa un any…

El Partit Democràtic de Botswana BDP, la formació del president Ian Khama, va obtenir la majoria absoluta en les eleccions legislatives celebrades a l’octubre en aconseguir 37 dels 57 escons en joc El Paraigua pel Canvi Democràtic UDC, que es presentava per primer cop, va obtenir 17 parlamentaris, mentre que el Partit del Congrés de Botswana BCP, tan sols 3 El resultat va confirmar una lleu pèrdua de suport del BDP, sobretot en les zones urbanes El BDP, en el poder des de la independència del Regne Unit, el 1966, havia aconseguit 45 escons en l’anterior consulta, cinc anys abans…